L'expresident Artur Mas ha defensat aquest dimecres la necessitat d'anar al "cor" del canvi del model de finançament. "I això, més enllà dels diners, vol dir que la Generalitat ha de poder ser l'autoritat fiscal. Potser és el moment que hi ha d'haver una gran convocatòria, una gran conferència de país, per tal que la societat civil faci entendre que el que reclama aquest país és un autogovern ple, sencer. I això passa per ser responsable dels recursos", ha ressaltat. En un esmorzar informatiu organitzat per Nueva Economía Fórum, l'exlíder de Convergència ha confiat en els negociadors per tal d'arribar a un estadi que vagi més enllà dels diners que hauria de rebre Catalunya amb el nou sistema.
"O som responsables de les nostres finances, o sempre serem uns mandaos", ha ironitzat Mas, que ha recordat l'etapa de les retallades pressupostàries. "Per pagar una factura, l'havíem d'enviar al Ministeri d'Hisenda, que era qui decidia si es pagava o no. Prenguem-ne consciència. Per això tinc l'obligació de dir que ens hem d'adaptar a l'etapa de l'autogovern i que hem de fer el que calgui perquè aquest autogovern sigui ple", ha manifestat l'expresident de la Generalitat, que veu "millores" en el sistema sense la necessitat que es doni per "acabada" la negociació. Junts, que ha portat la plana major a l'Hotel Palace per fer costat a un dirigent que encara no hi milita, defensa transitar cap al concert.
Del que es coneix fins ara, ha destacat Mas, no es pot deduir un canvi de model. "El que hi ha ara sobre la taula és el mateix model evolucionat", ha indicat. "Hi ha evolució, però sempre que s'ha pactat un model nou hi ha hagut una evolució. No hi ha canvi de model, hi ha millores, i qualsevol altre model que s'hagi pactat inclou millores. El que hem de saber és si les millores justifiquen, o no, donar-ho per bo. Som aquí. Ens hem de preguntar és si donem per bo que no hi hagi canvi de model, o intentem que hi sigui", ha remarcat. Ha posat com a exemple el moment en què es va començar a participar de l'IVA, de l'IRPF i dels impostos especials, que ha anat creixent des del 1993.
Que no hi hagi inclòs el cost de la vida, ha apuntat, va en contra de les finances catalanes. Pel que fa a l'ordinalitat, ha dit que ha d'estar blindada "legalment". "Si no, no existeix. Dependrà dels capricis, cadascú té els seus, i les majories que hi haurà a Espanya ja les sabem", ha argumentat. "El millor moment d'un acord de finançament és el dia que es presenta. A partir d'aquí, tot es va diluint", ha afegit. La conclusió, en tot cas, és que caldria "resoldre el tema dels poders", és a dir, la capacitat de gestió d'un país en termes d'Hisenda pública, l'anomenada "clau de la caixa". "Hi ha autogovern de debò quan no domines els teus ingressos?", s'ha preguntat, en referència la capacitat negociadora.
L'expresident ha indicat que el 2012, quan va negociar amb Mariano Rajoy un nou model de finançament, li va deixar clar que no "demanava" diners, sinó que li va oferir que Catalunya fos responsable de la recaptació. "Això no valia ni un euro. Era un intercanvi de poders. La resposta del president Rajoy va ser que no podia traspassar l'únic que funciona bé a l'Estat", ha apuntat l'exdirigent de Convergència. La idea era que la Generalitat acabés sent responsable dels seus recursos. "Els sistemes federals funcionen així", ha destacat. Ha volgut deixar clar que, estant fora de la primera fila i des d'un punt de vista institucional, té capacitat de pronunciar-se sobre el nou model pactat.
Balanç del procés i el seu futur
Mas ha apuntat que el dret a decidir es va exercir en dos moments àlgids -en la consulta del 9-N i en el referèndum de l'1-O-, i que això va demostrar "caràcter, determinació i ideees". "Això val la pena per qualsevol país? La resposta és que sí. Si en lloc d'agafar-ho del punt de vista de l'autodeterminació ho fem sobre la independència, l'evidència és que no ens n'hem sortit", ha admès l'expresident de la Generalitat, que veu un "contrast total" en les majories al Parlament si es compara el procés amb l'actualitat. Més enllà dels errors, ha insistit, Catalunya va demostrar que tenia "consciència" i "ànima". Això vol dir que, en certa manera, s'ha evidenciat la capacitat de "continuar existint" com a poble.
"Ens hem de saber preparar. Ningú en aquesta sala pot afirmar amb rotunditat què passarà en els propers anys dins i fora", ha recalcat l'exlíder de CDC, que ha posat l'accent en un context internacional complex, marcat pel rumb de Donald Trump i les dificultats que travessa la Unió Europea (UE). "No ens podem quedar amb els braços creuats, no és un game over", ha assenyalat Mas, tot i deixar clar que el 2017 "no es va guanyar la partida". L'expresident, en aquell moment, va formar part de l'anomenat estat major del procés, i va participar en les reunions claus que van derivar en els canvis al Govern que Puigdemont va promoure abans d'abordar definitivament la preparació del referèndum.
Pel que fa a la irrupció d'Aliança Catalana, ha recomanat "combatre-la" perquè les solucions que plantegen "no són operatives". Ha recordat que Catalunya "sempre ha estat un país d'immigració", i que cal conjugar el discurs de "drets a deures" amb els nouvinguts. L'extrema dreta independentista ha crescut molt a les enquestes i ja amenaça la posició de Junts al Parlament, tot i que el partit de Carles Puigdemont insisteix en la idea que està preparat per mantenir la posició. Pel que fa a la seva participació en política de primera fila, ha deixat clar que no vol liderar cap candidatura electoral -com va avançar Nació-, però que està a disposició d'ajudar en un context "d'enlairar" Catalunya.
Presència convergent
Al Palace s'hi ha congregat tot el ferro de l'última etapa convergent, tant els que van fer el salt cap a Junts com els que van optar per no entrar a militar-hi. A la taula presidencial s'hi han assegut Jordi Turull, secretari general de la formació, i Josep Rull, president del Parlament, juntament amb la cap de files de Junts a Madrid, Míriam Nogueras. No s'ho han volgut perdre exdirigents com David Madí, principal assessor de Mas quan perseguia la presidència de la Generalitat, i Francesc Homs, un dels suports quan va encetar l'etapa a Palau. Germà Gordó, membre de l'extint pinyol de Convergència, també estava assegut en una taula propera a Mas, al costat de Xavier Antich, president d'Òmnium.
L'encarregat de presentar l'expresident ha estat José Antich, director d'El Nacional, que ha posat l'accent en la "determinació" que tenia l'entorn de Mas per mantenir per a l'antiga CiU la Generalitat en una pugna descarnada amb Pasqual Maragall, que va acabar sent president després que es forgés el tripartit. Antich ha definit com a "bruta" i "sectària" la "jugada" de la CUP que li va impedir continuar al capdavant de la Generalitat el 2016, i ha posat de manifest que tot i guanyar cinc vegades les eleccions només va poder ser president durant menys de sis anys. "Mas va ser un bon president, amb un però: les retallades. Mai la feina ben feta va tenir un càstig tan alt", ha ressaltat Antich.
"Es va deixar en mans d'Andreu Mas-Colell les decisions macroeconòmiques, amb mesures d'austeritat que afectaven la sanitat i l'educació, i això va provocar protestes socials. Mas-Colell, lluny de fer política, es pensava que encara estava fent classe a Harvard o Berkeley. Al darrere dels números hi havia persones", ha indicat el director d'El Nacional, abans al capdavant de La Vanguardia, que també ha parlat de l'existència dels casos de corrupció a Convergència. La biografia de Mas, en tot cas, té un "punt de no-retorn" respecte del "pas al costat" del 2016, del qual es compleixen ara deu anys. Un acte, ha remarcat Antich, de "generositat" i que no ha vist més en la seva carrera periodística.
