Junts ha registrat aquest dimarts la petició de compareixença d'Isidre Fainé, president de la Fundació La Caixa, per tal que doni informi al Parlament sobre els plans de futur de l'entitat. Es tracta d'una maniobra inèdita, tenint en compte que el partit que presideix Carles Puigdemont mai havia demanat abans que Fainé, la principal figura empresarial del país, s'expliqués a la cambra catalana després de renovar al capdavant de l'entitat. La petició no s'ha fet de manera conjunta amb cap grup. El motiu de la compareixença, segons ha indicat Junts en un comunicat, té a veure amb la renovació de Fainé com a president del patronat de la Fundació per als propers quatre anys, decidit la setmana passada. 

En la mateixa reunió també es va decidir que continués com a vicepresident Javier Godó, comte de Godó i editor del diari La Vanguardia. Fainé enceta el mandat amb 83 anys -els va fer el juliol de l'any passat- i, si tot va com està previst, l'esgotarà quan en tingui 87. Porta al capdavant de la Fundació des del 2014, que és l'any en què l'entitat catalana va deixar de ser una caixa d'estalvis. En els últims temps, Fainé ha promogut canvis a la cúpula del grup: l'abril de l'any passat, per exemple, va prescindir d'Ángel Simón com a conseller delegat de Criteria Caixa, un càrrec que només va ocupar durant catorze mesos. Se li atribuïa una certa proximitat al govern espanyol liderat per Pedro Sánchez.

Fainé va ser un dels actors principals que, durant la tardor del 2017, van expressar més reticències a les conseqüències del procés, especialment dins de l'àmbit de l'economia. També és un dels dirigents que van auspiciar, juntament amb d'altres, el decret que va permetre que empreses situades a Catalunya situessin en altres punts de l'Estat la seu social. La Fundació La Caixa i Criteria van ser dues de les companyies que van marxar del país després del referèndum -en els primers dies d'aquell octubre és quan el terratrèmol polític va afectar els dipòsits bancaris-, tot i que van acabar tornant l'any passat. Ja ho van fer sota la presidència de Salvador Illa i amb l'independentisme a l'oposició.