El vespre del 9 de gener del 2016 va ser de difícil digestió a la seu de Convergència. En un ambient pràcticament fúnebre, amb pesos pesants -Felip Puig, Germà Gordó- obertament en contra de la decisió, Artur Mas va explicar a la cúpula la decisió de fer un pas al costat i de situar Carles Puigdemont com a successor. Un dels assistents, quan va arribar el seu torn, es va posicionar a favor del canvi, amb l'argument que el perfil del canvi contenia fidelitat a les sigles fundades per Jordi Pujol i, al mateix temps, un component necessari de renovació. Després, inquiet pel trajecte que havia de fer Puigdemont cap a Girona, va moure fils perquè els Mossos vetllessin per ell.
Qui era aquest dirigent de Convergència? Es tracta d'Albert Batet (Valls, 1979), que aquesta setmana ha deixat la direcció del grup parlamentari de Junts i ha encetat una nova etapa com a adjunt a la presidència del partit, que ocupa -precisament- aquell alcalde gironí a qui Mas va assenyalar com a successor fa pràcticament una dècada. Alcalde de la seva ciutat durant onze anys, provinent d'una família amb negocis en el sector dels transports, Batet és un dels que va supervisar el discurs d'investidura de Puigdemont. El coneixia de la seva etapa com a diputat, quan el líder de Junts combinava l'alcaldia amb la cambra catalana, i compartia àpats amb David Bonvehí i Lluís Guinó.
"Ser adjunt a la presidència és, simplement, oficialitzar el que ja feia fins ara", remarca un alt dirigent consultat per Nació. Batet mai ha estat només un president de grup parlamentari, sinó que ha estat un dels escuders més fidels -potser el que més- de Puigdemont, sobretot des de l'aterratge a l'exili. En els últims temps, per exemple, s'ha implicat en la interlocuió amb Madrid -també en sectors empresarials, en connexió amb Foment del Treball i en contacte amb el seu president, Josep Sánchez Llibre-, i mai ha deixat de tenir un fil obert amb el PSC. Un excompany de partit el recorda dient a Miquel Iceta, quan dirigia els socialistes, aquesta frase: "Els partits grans ens hem d'entendre".
Tan fort és el vincle polític entre Batet i Puigdemont que, a la sala de màquines de Junts, s'ha arribat a donar per fet -així ho testimonien diverses fonts- que el futur dels dos està vinculat. És a dir: que en el moment que el líder del partit decideixi plegar, el seu adjunt també optarà per abandonar la primera fila. "No li faltarà de res", comenten tots els qui el coneixen bé, en referència a l'activitat empresarial de la família, que sempre ha aparegut com una sortida en l'horitzó. De fet, en l'últim any, les especulacions han estat constants, i fins i tot han inclòs una sortida en direcció a alguna gran companyia. Finalment, però, Batet es queda allà d'on no ha marxat des del 2017: a la vora de Puigdemont.
Quan l'expresident aterra a Brussel·les, després de la declaració d'independència i en un context d'improvisació -encara hi ha qui recorda com al pis d'Aleix Sarri, que va acollir alguns membres del Govern, va fallar la calefacció just quan més es necessitava- mentre es combatien les euroordres i es bastia una llista per a les eleccions catalanes convocades per Mariano Rajoy. Batet, protagonista en el sosteniment d'aquells dies, va ser part activa a l'hora de preparar la candidatura al costat de Jaume Clotet, Elsa Artadi i Josep Rius. Durant una colla d'anys, els quatre van el nucli dur de Puigdemont. Sobreviuen Rius -amb aspiracions de ser candidat a Barcelona- i l'exalcalde de Valls.
Batet va aterrar al capdavant del grup parlamentari de Junts el setembre del 2019, en substitució de Jordi Sànchez. Havia estat el número tres de la llista per Tarragona en un moment en què el líder a l'exili havia minimitzat els perfils provinents del PDECat, partit que el nou adjunt a la presidència del partit havia contribuït a posar en marxa. De fet, va formar part de la direcció fundacional, al costat de Marta Pascal i David Bonvehí. Va ser un dels que es va quedar fins molt tard, en la jornada de dissabte del congrés fundacional, a delimitar un règim d'incompatibilitats que finalment el va deixar fora de la cúpula. En el pols PDECat-Puigdemont, va fer costat sempre a l'expresident.
També ho va fer quan Junts va emprendre el camí de sortida del Govern liderat per Pere Aragonès, en sintonia amb un sector, el de Laura Borràs, amb qui va acabar distanciat. Batet va tenir interès a no ser situat -malgrat representar una tradició pragmàtica i reivindicar l'herència de Jordi Pujol- com a partidari de continuar a l'executiu. Després, sempre ha insistit en la idea que va ser Aragonès qui va "empènyer" la formació fora del Govern. Ell va ser, de fet, l'encarregat de verbalitzar l'avís d'una qüestió de confiança, en el debat de política general del 2022, en cas que ERC no complís els compromisos adquirits quan es va formar la coalició. Aquell missatge tenia el segell de Waterloo.
Casat i amb dos fills, Batet enfila la cinquantena amb el repte de dirigir les dues campanyes electorals que vindran. Per calendari, la primera que hauria d'arribar és la del Congrés dels Diputats, previsiblement amb Míriam Nogueras com a candidata, a l'espera que la portaveu a Madrid faci el salt a Catalunya en cas que Puigdemont -si pot tornar, com es preveu de cara al febrer- opti per deixar la política activa. Un escenari que, com bé saben en totes les esferes de Junts, dependrà exclusivament del líder a l'exili. Batet és dels qui mai ha qüestionat l'autoritat de Puigdemont, a diferència d'altres dirigents -alguns d'ells, consellers en anteriors etapes- que li veuen propera la data de caducitat.
Tot i que el seu nom ha format part de les travesses per ser conseller -amb preferència per l'àmbit d'Empresa, com detallaven sempre els seus companys de partit, alguns d'ells amb certa malícia-, el seu espai sempre ha estat el Parlament i les bambolines. Les continuarà combinant, però alterant la fórmula que feia servir fins ara: substitueix ser la cara visible a la cambra catalana, sense necessitat de focus a l'hora d'interpel·lar Illa, però sense deixar l'escó, per anar a fer una feina que el defineix com a home fort de Puigdemont dins del partit. Anià en detriment d'altres dirigents com Jordi Turull o Antoni Castellà? Batet, per ara, sempre se n'ha sortit. Ho farà també aquesta vegada?
