El Congrés ha aprovat aquest dijous una llei per endurir les penes per als multireincidents. Formava part dels acords entre el PSOE i Junts, i finalment tirarà endavant amb els vots d'aquests dos partits, i també de la resta de la dreta i l'extrema dreta: PP, Vox i PNB. ERC, per la seva banda, s'abstindrà, amb l'argument que el problema de la reincidència existeix, però que no se soluciona endurint les penes, sinó enfortint el sistema judicial perquè es puguin fer judicis ràpids. En aquest sentit, han pactat amb el PSOE ampliar la planta judicial de Catalunya amb 90 jutges més l'any 2027. La resta d'esquerres espanyoles han criticat la mesura impulsada pels juntaires i han alertat que és un primer experiment de "gran coalició" entre socialistes i populars.
Diversos alcaldes i regidors de Junts que s’han desplaçat fins a Madrid per presenciar la votació han celebrat l’aprovació de la norma. “Ens ha d’ajudar a què les persones que detenim cinc vegades en una setmana i porten molts antecedents acumulats no puguin seguir fent petits furts o robant mòbils”, ha dit a l’ACN l’alcalde de Calella, Marc Buch. “És un problema de sentit comú que cal solucionar”, ha afegit. Per la seva banda, el regidor de Junts a Barcelona Jordi Martí ha recordat que és “una llei de Junts” que suposa “un avenç important” per “acabar amb la impunitat”. “És un missatge a la societat”, ha reblat.
Frenar els furts
Quines són les claus d'aquesta llei? La llei posa el focus en els furts, els delictes que acostumen a cometre més els reincidents i que, segons els promotors de la llei, queden poc castigats. Es modifica el codi penal per tal que si una persona ha estat condemnada per almenys tres delictes i com a mínim un és lleu, els furts de menys de 400 euros poden comportar una pena d'un a tres anys de presó. D'aquesta manera, es deixaria de sancionar només amb una multa i ja es plantejarien penes de presó. També s'introdueix un agreujant per furt de telèfon mòbil, i que el delicte serà agreujat si l'autor ja ha estat condemnat per tres delictes menys greus o greus. Alhora, es redefineix el concepte de reincidència i s'estableix que, en cas de condemnes fermes en altres estats de la Unió Europea, podran computar a efectes de reincidència.
Contra les estafes
La llei també reforça la persecució de les estafes, incloses les de menys de 400 euros en els casos que siguin reincidents. Així, un delicte lleu pot castigar-e amb penes d'entre sis mesos i tres anys, si concorren tres condemnes de la mateixa naturalesa, almenys una lleu.
Apartar els delinqüents dels llocs on cometen delictes
En l’àmbit processal, modifica la llei d’enjudiciament criminal per facilitar l’adopció de mesures cautelars destinades a protegir la víctima o evitar la reiteració delictiva. Els jutges podran imposar la prohibició de residir o acudir a determinats llocs, municipis o comunitats autònomes. En delictes comesos a través d’internet o mitjans tecnològics, el jutjat podrà acordar com a diligència inicial la retirada provisional de continguts il·lícits, la interrupció de serveis o el bloqueig quan aquests radiquin a l’estranger.
Els ajuntaments podran ser acusació
La reforma també reconeix legitimació a les entitats locals per exercir l’acció penal en delictes de furt, amb l’objectiu de reforçar la implicació dels ajuntaments davant la multireincidència.
Contra l’avituallament de narcollanxes
S’incorpora un nou apartat a l’article 568 del codi penal per castigar amb penes d’un a cinc anys de presó l’adquisició, emmagatzematge o subministrament amb “temeritat manifesta” de combustibles líquids contravenint la normativa. La llei combat d’aquesta manera el que s’anomena “paqueteig”, que és l’abastiment de combustible a les narcollanxes.
Més jutges
Finalment, la norma estableix que en el termini de dos anys els tribunals superiors de justícia hauran de comptar, com a mínim, amb un jutge o jutgessa d’adscripció territorial per cada 100.000 habitants, amb priorització de les comunitats amb una ràtio més allunyada de la mitjana de la Unió Europea. En aquest sentit, ERC ha pactat amb el PSOE 90 jutges més l'any 2027. En total, es crearan 180 places noves en els pròxims dos anys.
