Junts busca marcar perfil dretà davant el Govern i els seus socis d'esquerres, i un dels elements clau és posar la fiscalitat al centre de la batalla. Així s'ha escenificat aquest dimecres al ple del Parlament, en què la formació de Carles Puigdemont portava una proposició de llei per a la reducció fiscal. Els juntaires ja assumien que la proposta tindria una vida curta perquè rebria l'oposició de la bancada esquerra de la cambra, però els ha servit per marcar un discurs propi sobre l'"infern fiscal" que, asseguren, viu Catalunya, malgrat que té una pressió fiscal inferior a la mitjana europea. El diagnòstic ha estat compartit per PP, Vox i Aliança Catalana, però s'ha quedat curta de suports.
Qui ha defensat la proposta al ple ha estat Toni Castellà. "Els catalans som els campions de pagar impostos", ha dit el vicepresident de Junts, considerant que el dèficit fiscal -21.000 milions, segons les últimes dades del Govern- crea una "tempesta perfecta" que fa de Catalunya un "infern fiscal". Castellà ha dit representar el 80% de la ciutadania del país, a parer seu, la classe mitjana i treballadora que veu com els seus impostos no van als serveis públics catalans, sinó als de la resta de l'Estat. Per revertir-ho, els juntaires proposen una rebaixa de l'IRPF i la bonificació del 99% de l'impost de successions i de donacions. "Hem de rectificar la injustícia perquè el Govern no s'aprofiti de la pèrdua de poder adquisitiu", ha dit Castellà.
El dirigent de Junts també ha carregat contra el PSC per entendre la fiscalitat com un "instrument purament recaptatori" i els ha acusat d'apujar impostos davant la incapacitat de plantar-se a Madrid per revertir el dèficit fiscal. "El Parlament ha de triar entre l'ofec fiscal del PSC o el model de Junts", ha conclòs Castellà. Abans, però, ha dirigit alguns missatges a les esquerres. Ha retret als Comuns que el seu sou no es veurà afectat per la rebaixa, hores després de l'enfrontament protagonitzat per Salvador Vergés i David Cid per les rebaixes fiscals i la guerra a l'Iran. I també ha dit a la CUP que a Junts no hi ha exdiputats que són grans tenidors. I ha demanat el suport dels partits independentistes, especialment ERC: "Mentre hi hagi dèficit fiscal, mai un independentista pot voler compensar-lo amb més impostos".
L'esquerra tomba la rebaixa fiscal de Junts
No hi ha hagut sorpreses i la proposta ha generat un ampli rebuig a la bancada esquerra de la cambra. El PSC ha acusat Junts d'utilitzar la classe treballadora com a "tapadora" i de fer una proposta per debilitar els serveis públics i que uns pocs puguin guanyar encara més prestant serveis des del sector privat. Des dels Comuns, David Cid ha apujat el to i ha criticat Junts per fer "regals fiscals a qui més guanya". "Sempre estan en contra de les reivindicacions dels treballadors i callen amb la patronal", ha etzibat el portaveu parlamentari. Cid ha afegit que una rebaixa fiscal com la que proposa Junts suposaria una pèrdua de 1.700 milions d'euros a les arques de la Generalitat.
Des d'ERC han lamentat que Junts s'alineï amb qui vol retallar l'autogovern català, en referència a PP i Vox. La diputada Lluïsa Llop ha retret a la formació de Puigdemont que defensi habitualment que calen més recursos i millors infraestructures però que a la vegada defensi menys impostos, i per tant, menys recaptació pública. "Abaixar impostos sense criteri debilita l'estat del benestar", ha dit la diputada republicana. Per últim, des de la CUP, Laure Vega ha dit que els empresaris envien la dreta a dir que hi ha un infern fiscal "que ningú viu" i ha demanat a l'esquerra discutir cap on van els impostos.
Posicions bunqueritzades
En tot cas, l'ofensiva fiscal de Junts no és nova i és un dels elements en els quals el partit ha incidit des de principi de la legislatura, juntament amb carpetes com la seguretat, la immigració o contra la regulació de l'habitatge. El tema fiscal s'ha evidenciat, per exemple, en el debat pressupostari. El Govern no ha anat a buscar a Junts, però els líders de l'oposició també han deixat clar que la negativa a rebaixar impostos seria una línia vermella en cas que es produís una negociació.
La realitat és que el PSC, sigui per convicció o per la influència d'ERC i els Comuns, és poc probable que accedeixi a les propostes de Junts en matèria impositiva. Tampoc és la línia que segueixen els socialistes a escala estatal, tot i la pressió recurrent del PP. L'expressió "infern fiscal", de fet, la verbalitzava Alberto Núñez Feijóo en un acte recent, en què defensava reduir els impostos a la mínima expressió i contraposava el model dels populars al de Pedro Sánchez.
Una estratègia recurrent
Junts fa temps que explora l'estratègia de les rebaixes fiscals. Es va veure en el ple monogràfic que la mateixa formació va impulsar el passat febrer. Entre diferents mesures, el partit va proposar una reducció del tram autonòmic de l'IRPF i bonificar al 99% la quota de l'impost sobre successions en alguns casos. Al març, i arran de la cimera per pal·liar les conseqüències de la guerra al Pròxim Orient, Junts també va demanar una rebaixa de l'IRPF en el tram català i a les rendes baixes i mitjanes. Les demandes no són noves i, de fet, van ser algunes de les condicions que van posar per aprovar els pressupostos del Govern de Pere Aragonès, finalment tancats amb el PSC.
La proposta de Junts al Parlament era un fracàs anunciat que el partit ja calculava. No és novetat, perquè des de l'inici de la legislatura els juntaires denuncien un boicot del PSC a dues bandes: quan convé, des de l'esquerra amb ERC i els Comuns, i quan cal, des de l'espanyolisme amb PP i Vox. En tot cas, els debats al Parlament molts cops serveixen per marcar discurs més enllà que les propostes tirin endavant. I amb el poc marge de maniobra que l'aritmètica parlamentària li atorga al partit de Puigdemont, poder situar la seva agenda, virada a la dreta, és de gran importància, potser pensant ja en el nou cicle electoral.
