Han calgut prop de mig any de negociacions, però finalment el Govern i ERC han tancat un acord pels pressupostos. I Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) està satisfet tant amb les partides pactades com amb els acords extrapressupostaris. És el que expressa el president republicà en conversa amb Nació dijous a la tarda, hores després d'haver encaixat mans amb Salvador Illa malgrat haver renunciat temporalment al traspàs de l'IRPF. Es mostra confiat que la recaptació s'assolirà el segon semestre de l'any a través d'esmenes al nou finançament al Congrés, tot i que haurà de convèncer el PSOE, a Junts i a la resta de socis del govern espanyol.
Més enllà dels acords pactats i pendents, Junqueras també envia missatges a totes bandes. El primer per a Illa, que situava l'acord pressupostari com el punt de partida d'una relació PSC-ERC a llarg termini: "L'acord pels pressupostos no és l'avantsala d'un pacte de Govern amb el PSC". El segon, per a Gabriel Rufián, que fa uns dies posava "condicions" per repetir com a cap de llista d'ERC: "Les llistes d'Esquerra les fa Esquerra a través dels seus òrgans i estic convençut que tothom ho respectarà". I l'últim, per a Junts: "Ens han dit i fet coses infinitament pitjors que nosaltres a ells; jo hi parlo i els intento convèncer, però si voten contra Catalunya ho hauré de dir". Els pressupostos aclareixen el camí de la legislatura, però encara plana el dubte de si se superarà el boicot del Suprem i ell serà amnistiat i, per tant, podrà ser candidat.
Ha acordat el suport als pressupostos després de mig any de negociacions. Tenia motius per votar que "no", però què l'ha portat a votar "sí"?
L'acord permet partides addicionals de 500 milions d'euros en ensenyament, 250 en salut, 210 en habitatge, i també acords extrapressupostaris rellevants pel futur del país. Un és el Consorci de la Zona Franca, molt important per a l'economia i que és molt millor que es gestioni des de Catalunya que no des del Ministeri d'Hisenda. Un altre és el Tren Orbital, que connecta una àrea on hi viuen quatre milions de persones i algunes de les zones industrials més rellevants del país, i que és una garantia d'accés a l'habitatge i a la feina. Un tercer acord és el consorci d'inversions que Junts va tombar al Congrés i que tornarem a presentar perquè puguin votar-hi a favor, i que si no convertirem en una empresa que posi tots els diners pressupostats pel govern espanyol en mans de la Generalitat. I un quart acord que és el desplegament de l'Agència Tributària amb una partida de més de 500 milions d'euros destinats a que la Hisenda catalana pugui gestionar l'IRPF. Aquest conjunt de mesures permeten planificar el futur del país i justifiquen aquest molt bon acord.
Després de caure la línia vermella de l'IRPF demanaven una proposta igual o millor per aprovar-los. L'acord és equiparable a la cessió de l'impost?
Ho tenim tot, perquè l'IRPF l'implementarem amb unes esmenes en la tramitació parlamentària del finançament. És el millor moment perquè en el finançament tothom hi guanya i és més fàcil que tothom voti també a favor de la gestió de l'IRPF. Ho defensarem fins al final, esperem que Junts també ho faci perquè Catalunya no hi perdi.
Dona per fet que el PSOE acceptarà les esmenes de l'IRPF al finançament, però en públic el nou ministre diu el mateix que María Jesús Montero...
Esquerra les presentarà i les defensarà. Esquerra és responsable del que fa Esquerra, no del que voten els altres. Si algun d'aquests partits voten no, la responsabilitat serà seva. Intentarem convèncer tothom, també el PSOE. Tenim convençuts formalment, perquè ho han dit així encara que després hagin dit que no, el Ministeri d'Hisenda i el Ministeri d'Economia. Esperem que el PSOE compleixi.
Està satisfet de la pressió que el PSC fa sobre el govern espanyol?
El PSC sempre queda curt en les negociacions amb el PSOE. Jo sóc independentista i ells no i, per tant, sempre fa menys del que jo crec que hauria de fer pel bé de Catalunya. Si el PSC no fes alguna cosa, la responsabilitat seria seva i en pagaria les conseqüències Catalunya. ERC usarem totes les eines a l'abast, com ara i sempre, per obligar tothom a complir.
El Consorci de la Zona Franca haurà de passar pel Congrés, almenys en el pla A que han pactat. Tem que Junts pugui tombar-lo com va fer amb el consorci d'inversions i pot fer amb el finançament?
Si Junts decideix perjudicar Catalunya, serà una decisió de Junts. Espero que voti a favor de Catalunya i faré tot el que pugui per convèncer-los, però la responsabilitat serà seva.
Se senten sols en les negociacions?
Molt més del que voldríem, perquè sempre voldríem estar acompanyats per tots els agents econòmics i socials, i pels partits de la mateixa manera que nosaltres ens posem al seu costat per defensar els interessos del país. Per això valorem molt també quan es posen a favor de Catalunya i voldríem que ho fessin més, més sovint, i amb més intensitat.
Molts acords queden condicionats al que passi a Madrid. Arran de la imputació de José Luis Rodríguez Zapatero hi ha sensació de final d'etapa i de que som a l'avantsala d'un govern PP-Vox. Com influeix en el compliment dels pactes?
Si fos veritat, encara hi ha més arguments per anar de pressa. Si algú creu que aquest escenari pot passar, que s'arremangui immediatament i es posi a remar a favor de Catalunya al nostre costat. No cal que sempre remem en solitari. Si cal ho farem, com tantes vegades, però preferiríem que hi hagués molta gent al nostre costat.
- Oriol Junqueras, durant l'entrevista amb Nació
- Hugo Fernández
Entén que alguns consellers nacionals o militants se sentin menystinguts per com s'ha gestionat l'aprovació dels pressupostos sense votació formal?
Al contrari, Esquerra vota i tots els seus militants voten en els congressos nacionals i en les conferències nacionals cada dos anys, i Esquerra vota en moltes qüestions en els seus consells nacionals. La qüestió dels pressupostos mai s'ha votat en un consell nacional i, en tot cas, si algú vol votar, hi ha vies per demanar-ho. No hi tinc cap problema.
Han pactat 100 milions pel català, 15 més que al projecte de pressupostos retirats. Ara fa un any del Pacte Nacional per la Llengua. El Govern ha fet els deures?
En la defensa del català mai ens donem per satisfets. Sempre en volem més perquè es mereix tota la defensa del món, i per això collem perquè s'impliqui més, ho faci millor i més de pressa. El Govern ha fet coses positives, però té moltes dificultats de gestió. Li passa a bona part dels departaments. La nostra feina no és intentar que ho faci cada dia pitjor, sinó exigir-li que ho faci millor. Per això volem posar tots els recursos disponibles perquè mestres, professors, sanitaris, pagesos o treballadors de la indústria tinguin el que necessiten.
El català ha estat objecte de debat en el procés de regularització dels migrants. Serà mèrit o exigència en la renovació de la primera residència?
El primer que hem de fer és procurar que tothom pugui aprendre'l i tingui incentius i necessitat d'aprendre'l. I la feina és compartida entre el Govern i la societat. És de cadascun de nosaltres mantenint el català quan parlem amb algú. Si canviem de llengua, els que no són catalanoparlants mai l'aprendran i és un perjudici. També hem de fer més aules d'acollida per assegurar-nos que els nens del país aprenen la llengua i participen d'un procés formatiu òptim. El nostre objectiu final és que el català sigui imprescindible a Catalunya, tant des d'un punt de vista jurídic, per tant, d'exigència, com des d'un punt de vista social.
Ha encaixat mans amb Illa en plena crisi educativa. La USTEC, amb qui tradicionalment vostès han tingut bones relacions, volia que condicionés els pressupostos a les seves reivindicacions. El pacte dona més marge a l'acord Departament-sindicats?
Si els sindicats i el Govern arriben a un acord, només es pot implementar si hi ha recursos al pressupost. Esquerra posa 500 milions d'euros més perquè quan hi hagi un acord, que desitgem i farem tot el possible perquè es produeixi, tingui el finançament necessari arribat el cas. Si Esquerra no hagués pressionat per aquests 500 milions d'euros en ensenyament, seria impossible aquest marge.
Illa situa l'acord pressupostari com un pas més en una relació que vol llarga i profunda amb ERC. El pacte és l'avantsala de governs de coalició a Catalunya i a Barcelona com a mínim?
Aquest pacte és l'avantsala de la voluntat de treballar per Catalunya. Fins ara l'ha demostrat ERC i en aquest acord, en grau més baix, també el PSC. El nostre objectiu és que el PSC s'impliqui a fons en la defensa dels treballadors i de les famílies, però també que en aquest compromís s'hi afegeixin altres formacions i els agents econòmics i socials. El nostre pacte és amb Catalunya i amb el poble de Catalunya.
Però vostè està disposat a aprofundir en la relació amb el PSC?
Només estic disposat a defensar Catalunya.
Però això es pot fer des de l'oposició, des del Govern o des del suport parlamentari. Els pressupostos són l'avantsala per passar del suport parlamentari a compartir Govern?
No.
Tampoc després d'unes eleccions?
No ho sé. Quan arribi l'any 3842 ho valorarem. És a dir, aquest tipus de preguntes hipotètiques, mentre no arribin...
Pot no respondre, però nosaltres li hem de preguntar per escenaris...
I jo li responc sobre un escenari possible, que és que quan arribi ja el valorarem. Però Esquerra és un partit que no està al govern. I si em pregunta si Esquerra es planteja entrar al Govern, la resposta és que no. Crec que s'entén perfectament.
Les enquestes són bones per ERC i es fan comptant que és candidat. Personalment, creu que serà amnistiat i podrà presentar-se?
És molt poc rellevant el que jo cregui. El que és rellevant és que, quan hi hagi eleccions, Esquerra presentarà els millors candidats que tingui.
Si no pogués ser candidat, seria lògic que ho fos la secretària general?
Esquerra té d'entrada una secretària general [Elisenda Alamany] i una presidenta adjunta [Diana Riba] que poden ser candidates a qualsevol cosa. Però això ho ha de decidir la militància quan arribi el cas.
Les enquestes també apunten un augment d'Aliança Catalana que pot dificultar l'actual majoria d'esquerres i una independentista operativa. Si l'únic que suma la pròxima legislatura és un pacte a tres bandes amb PSC i Junts, estan disposats a ser-hi?
Dependrà de molts factors. El que és segur és que Aliança Catalana és un partit que defensa els interessos de Donald Trump a Catalunya i els seus aranzels contra la nostra pagesia i empreses. Aliança és un partit que vol acabar amb el sistema de pensions i que els nostres jubilats no puguin cobrar la pensió. I Esquerra representa exactament el contrari. És molt difícil construir una majoria amb un partit que vol la misèria de Catalunya.
El to contra Junts ha canviat després de la votació pel consorci i els acusen de ser el partit del "no a tot". Les relacions estan en el pitjor moment?
Per part meva segur que no perquè sempre intento que siguin el millor possible. M'és igual si ells no tenen la mateixa actitud cap a nosaltres. No estem aquí perquè ens tractin bé, sinó per intentar que Catalunya avanci. Si no són considerats això no provocarà que no continuï intentant parlar-hi. Però al mateix temps que intentaré continuar parlant amb ells, també quan votin en contra de Catalunya ho he de dir. El poble de Catalunya té dret a saber-ho.
Fa unes setmanes, a Junts va caure especialment malament que Gabriel Rufián llegís el nom dels seus diputats al Congrés. Es va sentit ben representat?
A mi em sembla molt estrany que algú es queixi que li facin allò que ell ha fet sempre. Dit amb altres paraules, hi ha gent a Junts que ha dit i ha fet coses d'aquest estil i infinitament pitjors.
- Oriol Junqueras, durant l'entrevista a la redacció de Nació
- Hugo Fernández
Rufián ha verbalitzat per primer cop la predisposició de ser cap de llista d'un front d'esquerres a l'Estat, però ERC insisteix que no és el seu projecte. Fins on és sostenible aquest desacord estratègic?
Crec que hi ha una plena coincidència en què ha d'haver-hi una proposta progressista, àmplia, democràtica, catalanista, sobiranista, independentista i republicana, i que això a Catalunya es diu Esquerra Republicana. Crec que amb això tots hi estem d'acord. El Gabriel, jo i qualsevol persona que transiti pel carrer, tots hi estem d'acord. Esquerra es presenta als Països Catalans, a Catalunya sota les sigles d'ERC, a les Illes dins d'Ara Més, i al País Valencià espero que es presenti amb la millor fórmula possible.
Per tant, no anirà a les eleccions amb Podem, Sumar o els Comuns.
Hi anirem com a Esquerra Republicana. I treballem per incorporar la gent que ve de l'Esquerra Unida de Joan Josep Nuet o la gent de l'Esquerra Democràtica de Carles Campuzano. Som un partit que fa tant de temps que practica justament aquesta mateixa estratègia que proposa Rufián que estem totalment d'acord.
Però ell no diu el mateix que vostè; Rufián s'obre a acord amb partits estatals i a liderar-lo...
Diem exactament el mateix, que és que Esquerra Republicana és un partit que des de sempre ha acollit gent que ve del món dels Comuns i d'Iniciativa, del món socialista, del món de Convergència, del món d'Unió, del món dels sindicats i de les empreses, del món de la cultura i de l'esport. Esquerra es presentarà com Esquerra i es presentarà als Països Catalans com sempre.
Rufián va posar condicions en relació al grup parlamentari per continuar sent cap de cartell. Són acceptables?
Les llistes d'Esquerra les fa Esquerra a través dels seus òrgans i les valida el consell nacional, com sempre. Estem encantats que tothom faci propostes de reflexió. Tots els militants són benvinguts a expressar les seves opinions, però el partit té un funcionament, uns òrgans, unes estructures, unes ponències organitzatives... qui decideix és el partit. I estic convençut que tothom ho respectarà.
Li preocupa el clima intern al grup parlamentari de Madrid?
En absolut. Estic convençut que som un partit plural i ampli que estima la diversitat. I el grup parlamentari representa aquesta diversitat positiva.
La setmana passada es va presentar l'informe Fènix que alertava de les apostes empobridores de l'economia catalana. Vostè va ser conseller d'Economia. Creu que s'hi podria haver fet més per evitar-ho?
Justament vam fer tot el que estava al nostre abast en aquell moment dificilíssim, enmig d'una crisi econòmica devastadora. Va ser la primera vegada en la història que la Generalitat va reduir el seu deute expressat en termes de producte interior brut perquè nosaltres no volem que les generacions que vindran darrere nostre paguin les nostres factures. Vam intentar actuar amb una enorme responsabilitat, molta més de la que havia demostrat mai cap Govern anterior. Estem molt d'acord amb tot el que planteja l'informe i tenim clar que Catalunya ha de fer una aposta per la indústria.
I està d'acord amb aquests economistes quan diuen que fora bo per l'economia reduir sectors altament subvencionats com el turisme o la indústria càrnia perquè no repercuteixen en els catalans, sinó en els turistes estrangers o en un porcí que exporta?
Estem a favor de la indústria i del turisme que aporten valor. El que hem de fer és intentar potenciar aquell turisme que n'aporta més i limitar el que n'aporta menys. Si hi ha una part del turisme que, en lloc d'aportar riquesa, porta més despesa en termes energètics o socials, haurem d'anar on es produeixi més riquesa i més valor afegit. I aquesta és una reflexió que hem de fer també en l'àmbit de la indústria. Si hi ha una indústria molt perjudicial, hem de limitar-la, i si tenim indústria que genera molta riquesa i que és sostenible, potenciar-la.
I vist el perfil immigrant de molts treballadors d'aquests sectors, tem que el debat que es planteja posi més el focus sobre ells que no pas sobre els empresaris o els governs que els fomenten?
Si arriben 152 immigrants, o 44, o 802, que aporten riquesa al país, que tenen voluntat d'integrar-se, s'impliquen en l'educació dels seus fills, en les escoles on els seus fills estudien, doncs en voldrem tant si en són 72, com si en són 144, com si en són 805. Si aquest tipus de persona, sigui immigrant o no, sigui nascuda a Catalunya, de vuit generacions nascudes a Catalunya, no té voluntat de col·laborar amb el país, no té voluntat de treballar, d'esforçar-se o d'implicar-se, doncs no aporta tant. Hem d'anar a un model productiu que premiï l'esforç, la voluntat, la implicació, la vida en comunitat, la pràctica d'activitats culturals o esportives. Això és el que hem de cuidar, no on i quan han nascut.
- Oriol Junqueras, fotografiat aquesta setmana a Barcelona
- Hugo Fernández
Una de les propostes que planteja és el salari mínim català. Ha de ser el pròxim pas en les negociacions amb el govern espanyol?
És una qüestió molt rellevant. Un salari mínim a Catalunya adequat a la realitat del país ajudaria molt a actualitzar el model productiu perquè tendiria a premiar la creació de riquesa i el valor afegit. Si ens ajuda tothom, segur que és més fàcil que passi.
Li fa por incomodar els sindicats estatals reticents a descentralitzar-lo?
UGT ho veu amb més bona voluntat i Comissions expressa més dubtes. Intentarem convèncer tothom de la bondat de la proposta i tant de bo al nostre costat hi hagi tots els sindicats i empresaris. Nosaltres volem que la gent del país tingui sous dignes, accedir a l'habitatge, i que no hagi de viure amb infraestructures col·lapsades.
Les dades de pobresa o el PIB per capità són dolentes, hi ha dificultats per accedir a l'habitatge, vagues de metges i mestres, problemes als serveis públics o trens que no funcionen. Com es combat el desànim que provoca?
És un mal que afecta a tot el món occidental, però això no ens ha de portar a cap conformisme, al contrari. Hi ha dos camins per enfrontar-s'hi. El primer és la millora de la quotidianitat de la gent a través dels salaris, l'accés a l'habitatge o el transport públic digne, com crec que hem fet amb les partides pressupostàries. El segon és un sentit de nació, de col·lectivitat i de voler sortir-nos-en conjuntament. Els ideals i els valors també compten perquè sinó és impossible construir una societat que valgui la pena. I les dues coses, les dues vies, es donen la mà.
