Més enllà de llargues cues i problemes administratius, la regularització extraordinària de migrants ha estat especialment comentada a Catalunya pel paper de la llengua. Tot plegat va començar amb un acord del Govern i ERC amb l'Estat perquè el català fos tingut en compte en la primera renovació de la residència. Ara bé, l'assumpte ràpidament s'ha situat en primera línia política amb el xoc dels impulsors, que defensen que per primer cop es té en compte la llengua per acreditar arrelament; i els crítics que demanen anar més enllà i que lamenten que el coneixement de la llengua no és una exigència indispensable per a l'obtenció dels papers.
De primeres, cal tenir en compte que el debat sobre el paper de la llengua en aquest procés encara està verd. El decret del govern espanyol és de fa tot just un parell de setmanes i, des de llavors, tant la Generalitat com els republicans treballen per intentar veure com es concreta el paper del català en la primera renovació de residència. Hi ha reunions comandades pel Departament de Política Lingüística amb serveis jurídics per analitzar-ho. Plataforma per la Llengua, que demana anar més enllà amb l'exigència lingüística, també parla amb el Govern i assessora partits en aquest assumpte. Per ara, això és el que sabem sobre el català a la regularització.
Quin paper tindrà exactament la llengua?
El primer que cal tenir en compte és que el coneixement de les llengües no està lligat a la regularització. Ni el català ni el castellà ni cap altra llengua de l'Estat. On sí que apareix l'element lingüístic és en la primera renovació del permís de residència. És a dir, d'aquells migrants regularitzats que, al cap d'un any, decideixen quedar-se definitivament a Catalunya i certificar l'obtenció dels papers. El decret del govern espanyol, en aquest apartat, diu el següent: "L'informe [d'arrelament], de ser favorable, certificarà, entre altres elements, l'aprenentatge de les llengües oficials del lloc de residència".
Els migrants tenen diferents vies per aconseguir la residència. Un dels habituals és un contracte de feina i, per tant, una cotització a la Seguretat Social. Una altra és estar inscrit al servei d'ocupació com a persona que busca feina activament. En principi, aquí la llengua no influiria de cap manera. Ara bé, una altra de les vies és aquest informe d'arrelament que normalment inclou criteris administratius o socials. Ara, la llengua se sol tenir en compte amb un curs de 45 hores o fins i tot amb un examen tècnic. El debat, on topen impulsors i crítics, és si aquesta via és prou habitual i si l'exigència del català s'eleva respecte els informes que es fan ara.
El debat sobre el requisit
Aquests dubtes han donat peu a un debat sobre si el català és requisit o no en la renovació de la residència. I això és en el que es treballa ara. De moment, sembla que el coneixement de la llengua serà un mèrit per demostrar arrelament, tot i que no serà indispensable. Serà un punt a favor per aconseguir els papers i ara cal concretar-ho. En això treballa el Govern i ERC també vol tenir-hi un paper protagonista, tal com va explicar aquest diari. La resposta sobre el requisit és molt interpretable segons qui ho defensi. Un requisit pot ser un element que es té en compte en positiu, com és el cas, però si s'entén com una condició imprescindible, no serà així.
Això ha obert les crítiques de Junts, que acusa el Govern d'haver marginat el català en la regularització. Els juntaires voldrien que la llengua fos una exigència per renovar la residència, una posició de màxims que ERC també comparteix, però que, per ara, no sembla possible. A Plataforma per la Llengua tampoc els convenç el paper que té el català a la regularització perquè consideren que l'informe d'arrelament és una "via excepcional" en casos molt concrets. ERC, per contra, creu que l'informe d'esforç d'integració és la via principal de manteniment de la legalitat de qualsevol migrant que, al cap d'un any, no hagi pogut cotitzar prou per passar al règim ordinari de treball.
50.000 places més de català
En la regularització de migrants hi treballa el Departament de Política Lingüística per aquest element vinculat al coneixement del català, però també les conselleries de Drets Socials i d'Igualtat i Feminisme. Els encarregats de tots tres departaments ja han engegat les reunions amb tècnics i juristes per analitzar com es pot introduir el català en tot aquest procés de regularització extraordinària i de renovació de la residència. Ara cal desplegar la normativa a nivell autonòmic i és el que ara treballen aquests tres departaments del Govern. Plataforma per la Llengua manté "converses discretes" amb Política Lingüística i Drets Socials, i també té contacte habitual amb Junts, ERC i CUP.
La iniciativa preveu que cada comunitat autònoma pugui determinar com articula i acredita els coneixements lingüístics en el seu àmbit competencial. En el cas de Catalunya, la mateixa Conselleria s’integrarà als mecanismes de seguiment de la regularització per garantir una oferta adequada de cursos i materials d’aprenentatge de llengua. El debat és ara quin nivell es té en compte per acreditar arrelament a través de la llengua i quin pes té en el resultat de l'informe. Política Lingüística ha anunciat 50.000 places més de català i el conseller Francesc Xavier Vila deia al Parlament aquesta setmana que es reforçaven els nivells A1 i A2, una pista del nivell que potser es reclamarà.
