La Conselleria de Política Lingüística viu la complicada circumstància de no tenir un pressupost "propi" malgrat pilotar una de les carpetes més importants de la legislatura. És per això que Francesc Xavier Vila (Esplugues de Llobregat, 1966) incideix en la importància de tenir comptes més enllà de la pugna ERC-PSC pels incompliments del PSOE i insta els republicans a negociar perquè, si va pactar la creació del Departament, ara tindria "tota la lògica" que influïssin a donar-li més recursos en el tràmit parlamentari.

En aquesta entrevista amb Nació, Vila també tracta el vincle entre la llengua, ara que el govern espanyol ha aprovat una regularització extraordinària i el Govern mira d'incloure el criteri lingüístic quan toqui renovar el permís de residència. "No hi ha procés d'inclusió social sense aprenentatge lingüístic", assenyala. El conseller també es mulla sobre algunes polèmiques lingüístiques recents, com la de l'ICIP o la dels cartells a l'AP-7, respon a la catalanofòbia d'Ayuso i fa balanç sobre l'estat de la llengua en el primer any i mig de la conselleria.

El pressupost del Departament de Política Lingüística és de 85 milions d'euros. La conselleria que té menys diners. És una aportació suficient?
Tenim uns pressupostos que són molt superiors als que hem tingut al llarg de tota la història. Durant la dècada passada, teníem 30 milions per a polítiques lingüístiques. Ara és molt superior i hem tingut un increment molt substancial, del 43%. Dit això, és evident que jo, com a conseller de qualsevol conselleria, sempre he de voler tenir més diners i aquests són uns pressupostos que s'han de tramitar i s'han de negociar. Crec que és una oportunitat fantàstica perquè, amb l'esperit del Pacte Nacional per la Llengua, els negociadors donem una empenta als pressupostos de Política Lingüística. Ja es veurà fins on és raonable arribar.

Si finalment es desencalla la qüestió de l'IRPF, creu que hi ha marge perquè ERC inclogui alguna millora en la dotació del Departament?
Clarament hi ha marge. És una de les àrees en què tindria més sentit. ERC va ser qui va incloure la creació de la conselleria de Política Lingüística i del Pacte Nacional per la Llengua en els acords d'investidura, i per tant té tota la lògica del món que si hem creat una conselleria i hem creat un pacte el dotem dels recursos necessaris per poder fer la seva feina.

De moment no hi ha acord. Si no s'aproven els pressupostos, què passa amb aquestes 150.000 places de català que van dir que volien crear?
Confiem que hi haurà pressupostos i, per tant, no entrem a especular amb què passaria. El que és evident és que, si en comptes de tenir un pressupost de 85 milions, tornes a un pressupost de menys de 60, aleshores s'entra en dificultats. Has de tornar a negociar partida a partida, mesura a mesura, i com que el temps va passant, tens més dificultats per gestionar-ho i, per tant, és tot el projecte d'inversió que entra en situació de risc.

El Govern vol vincular la renovació del permís de residència dels migrants que s'acullin a la regularització del govern espanyol al coneixement de català. Si no s'acredita aquest coneixement no es renovarà la residència?
És complex. Hi ha diverses vies per obtenir permisos de residència. L'estat espanyol té una cosa que es diu la regularització per arrelament, que és gent que ha estat aquí dos anys i pot demanar una regularització, i hi ha una sèrie de supòsits diferents, amb unes característiques diferents. El govern espanyol ha anunciat una regularització específica per gent que resideix a l'estat espanyol fins al 31 de desembre del 2025 i va posar unes condicions de regularització. Aquestes condicions no incloïen els criteris lingüístics.

I vostès presenten una esmena.
La Generalitat va presentar una esmena per tal que les persones que s'acullin a aquesta regularització, un any després, si renoven el permís de residència i ho fan per aquesta via de regularització -no s'acullen a altres vies, insisteixo- es demanarà demostrar l'esforç d'integració i que es valori i sigui un criteri el fet d'haver-hi l'aprenentatge de les llengües oficials. El que és important és aquesta noció de dir: volem valorar l'aprenentatge de la llengua perquè entenem que no hi ha procés d'inclusió social en què no hi hagi aprenentatge lingüístic. I aquesta és la diferència que afecta una de les vies de regularització.

I serà un mèrit, no una exigència.
Nosaltres hem dit que es valori el coneixement de llengües, que sigui un element dins del paquet de l'esforç d'integració.

Però creu que el coneixement mínim de català ha de ser una exigència per renovar la residència? En altres paraules, que si no es pot acreditar un nivell mínim de català no es renova la residència per viure i treballar a Catalunya?
Volem que s'engegui el procés d'aprenentatge real i que no quedi només en papers. La millor manera d'anar en aquesta direcció és que quedi clar que sí, que has de tenir aquest aprenentatge real. No volem anar en la direcció que això hagi de ser una amenaça per a les persones, sinó que es tracta de trobar el punt adequat. En el procés d'incorporació i d'inclusió a la societat catalana, el català forma part d'aquest paquet i ens ho hem de creure tots plegats, els que hi som i els que venen.

Als pressupostos han reforçat els recursos per al nivell A1, el més bàsic. És el que volen demanar a la població nouvinguda com a mèrit per la renovació de la residència?
No només és l'A1, són tots els nivells. De fet, pel que fa a les acreditacions, la major part són els que demanen el C2. Amb la legislació que tenim ara mateix, en diversos supòsits de regularització, es demana o l'A1 o unes hores d'estudi de català i en renovacions ja es demana un A2 o diverses hores d'assistència a cursos. El que sí que hem fet nosaltres és crear el nivell A1, que constava sobre el paper a tota la normativa i que no existia. És una contradicció curiosa, diguéssim. Vostè es pot regularitzar si té el nivell A1, però el nivell A1 no se'l pot treure.

Això ha passat?
És el que ha passat a Catalunya els últims 15 anys. En algunes vies per demanar la regularització s'havia d'obtenir una sèrie de requisits lingüístics. O tens un nivell A1 o tens 45 o 90 hores. O tens el nivell A2 o tens 90 hores. Això existia, però no s'havia fet el nivell A1. Nosaltres hem fet que es pugui obtenir aquest nivell, i això és molt bo. Hi ha molta gent que comença a aprendre la llengua, però no ho fa en cursos estàndard. Tota la vida s'han après llengües sense passar per classe, i no tenien manera de validar-ho. Ara tenim, per una banda, que en els cursos es podrà obtenir el nivell A1, i, per una altra banda, que la gent que faci autoaprenentatge, amb els amics o a la feina, també podrà fer la prova. Estem dient que si tu demanes als teus companys de feina que et parlin en català, això et permetrà assolir l'equivalent del nivell A1, podràs fer la prova sense haver passat per cursos.

És una manera de facilitar-ho.
Aconseguim una cosa molt interessant: que la societat tingui un element afegit per ajudar a aprendre el català. Perquè si estàs treballant despatxant en una botiga i t'interessa utilitzar aquesta via és un motiu per posar en pràctica la llengua, per dir-li a la companya que és d'aquí o a la companya que no és d'aquí, però que ja ha après català que t'ajudi a aprendre la llengua. Volem engegar aquest procés que trasllada la integració d'una cosa merament formal cap a una integració social. És a dir, recuperar el mecanisme d'integració espontània que va permetre que milers de persones que venien de la resta de l'Estat aprenguessin el català de forma espontània.

Ha dit que fa 15 anys que es demanava un nivell que no existia. Com pot ser, això? En els últims quinze anys, partits clarament catalanistes i independentistes com Junts, sobretot, i també ERC, han pilotat de política lingüística del país. Ningú ho havia detectat?
Estic segur que els responsables sabran explicar-ho. En el Govern anterior jo vaig posar, com a secretari de Política Lingüística, les bases perquè es fessin els materials de nivell A1 i les proves de nivell A1. Sobre què va passar abans, jo era a la universitat.

Què respondria a Isabel Díaz Ayuso, que diu que la vinculació de la llengua i el permís de residència és "una ocurrència il·legal i xenòfoba"?
Intentaria ser educat perquè no m'agraden els insults, però em costa d'entendre que la presidenta d'una comunitat autònoma no cregui que el procés d'integració social també incorpora la integració lingüística. “Aprendre castellà és irrellevant per integrar-se a Madrid. De fet, no aprengui en castellà que no cal per integrar-se a Madrid”? Jo no ho sabria explicar als madrilenys. Si fem política lingüística comparada, arreu del món tothom entén que integrar-se en una societat implica aprendre la seva llengua. A Portugal, a França, a Bèlgica, a Itàlia, al Regne Unit, a Alemanya, a Holanda, als països escandinaus... No sé la concepció de xenofòbia d'Ayuso, però el món civilitzat funciona d'una altra manera.

El pressupost també inclou campanyes per augmentar l'ús de la llengua a la salut o al comerç. En aquest any i mig que fa que existeix el seu Departament, ha millorat la situació?
Són dos àmbits diferents. A l'àmbit de salut el que ha fet aquest govern és assumir el pla d'enfortiment del català que va tancar el govern anterior. Incorpora, per exemple, nomenar un referent lingüístic a tots els centres de salut, que s'encarrega de vetllar que les convocatòries de les places incorporin els requisits de coneixement de llengua i de vetllar pels drets lingüístics a cadascun dels centres de salut. També hem continuat el programa “Prescriu-te” d'aprenentatge de català. Això vol dir que més de mil persones de personal sanitari en dues edicions han pogut seguir cursos. En comparació amb el que es feia abans, en què no existia ni una cosa ni l'altra, és evident que hem millorat perquè tenim més gent aprenent català.

Però són habituals les queixes per metges que no atenen en català o que no l'entenen. 
En salut tenim un repte majúscul. No hem dimensionat adequadament el sistema de formació de professionals per tenir els metges que necessitem i que inclogui el coneixement de llengua catalana. Hi estem treballant de cara a garantir els drets lingüístics de la població. Però encara no estic satisfet i vull anar molt més enllà. Vull revertir el procés amb la màxima rapidesa possible.

I en l'àmbit del comerç?
Estem en un moment d'arribada molt important de població que ve de fora i que s'instal·la a treballar moltes vegades en el comerç. Això fa que hi hagi hagut un retrocés perceptible en dos sentits, tant en la retolació com en la capacitat d'atendre en català. Com hem actuat aquí? D'entrada, pel que fa a retolació, estem treballant en una campanya d'informació que volem fer el 2026 perquè tothom que té establiments sàpiga quina és la legislació aplicable i pugui adaptar-s'hi. Fa més d'una dècada, quan es va liberalitzar l'obertura de comerços, abans d'obrir un comerç passaves per l'Ajuntament i et donaven tota la informació. Durant més d'una dècada es va canviar el sistema i podies obrir el comerç i ja et vindran a revisar des de l'Ajuntament.

Un campi qui pugui.
La prèvia de saber com s'havia de retolar va desaparèixer. Què hem fem nosaltres? Una de les línies importants que tenim en aquest govern és la política lingüística municipal i una de les qüestions que estem treballant és que facin els seus plans d'impuls local del català, que inclouen, entre d'altres, una informació adequada per tots els comerços nous que s'obrin perquè ho facin amb la normativa adequada. Per una altra banda, estem preparant una campanya que no només inclogui aquesta informació, sinó també un reforç de la capacitat de l'Agència Catalana de Consum per tal d'assumir les preguntes, queixes, denúncies pel que fa a l'atenció al comerç. Tenim una administració amb recursos febles i des del punt de vista de la llengua volem posar-hi més múscul. Novament, això sí que depèn de disposar del pressupost.

Una enquesta del CEO d'aquesta setmana diu que la meitat dels catalans creu que la llengua es parlarà menys d'aquí a cinc anys. Com revertim el pessimisme social entorn de la llengua? Vostè presentava amb cert optimisme l'última Enquesta d'Usos Lingüístics.
Després de molts anys de repetir que les coses anaven bé, ara i des de l'any 2021, més i més gent ha pres consciència que allò no era veritat i això, juntament amb els moviments demogràfics accelerats dels últims anys, ha generat una sensació de pessimisme. La creació primer de la secretaria i després de la conselleria de Política Lingüística respon justament a aquesta preocupació que és transversal. La gran majoria de la població veu malament el retrocés de la llengua, sigui quina sigui la seva llengua inicial. En una altra enquesta del CEO es deia que hi havia dos terços de la població que deien que s'havien de prendre mesures significatives en política lingüística. Tenim l'aval per actuar, estem actuant, i cada vegada volem actuar més. Però és cert que les transformacions en política lingüística triguen temps. Sempre s'ha d'estar vigilant, però ara hem canviat el rumb i estem millorant.

S'està desplegant el Pacte Nacional per la Llengua? Junts encara no hi és i tampoc ajuntaments com Girona.
El Pacte Nacional per la Llengua és el marc que més esforç transversal ha fet, és el pla més important que hi ha hagut mai a Catalunya, i respon a una feina que hem fet entre tots, fins i tot entre aquells que al final no l'han signat. Però en les mesures es veu clarament. Hi ha municipis que entren al pacte i municipis que no entren al pacte. Què fan els municipis que entren al pacte? Fan un pla d'impuls, creen una taula per la llengua, creen una regidoria pel català. Què fan els que no hi entren? Fan un pla d'impuls, creen una regidoria... Per tant, al final, l'esperit del Pacte és molt més ampli, i en realitat això és el que li importa al ciutadà.

L'enquesta del CEO que comentàvem també diu que la llengua és el principal motiu de discriminació pels catalans. Han detectat més denúncies per discriminació lingüística? Hi ha hagut més sancions?
En el camp del comerç, per exemple, els últims 3 o 4 anys ha anat creixent el nombre de queixes i denúncies. Se n'han tramitat moltíssimes més aquests últims anys. El 2025 probablement serà l'any que se n'hauran tramitat més. La major part d'aquestes denúncies acaben corregint-se. Per tant, no cal que hi hagi sanció, cosa que crec que és bo per a tothom. Amb el pressupost de 2026 volem crear l'oficina de protecció dels drets lingüístics. És un mandat del Pacte Nacional per la Llengua, però que necessita pressupostos per poder contractar les persones que han de formar part d'aquesta oficina.

L'Institut Català per la Pau ha rectificat una campanya al Palau Robert en què vinculava l'exigència de català amb els discursos d'odi. Exigir el català és discurs d'odi?
Plantejar les qüestions en exigir o deixar d'exigir ens porta a fer servir un verb que és connotat negativament. En un procés d'integració, el català forma part del paquet de drets i deures. Al món podem diferenciar dos tipus de mobilitat. Hi ha una mobilitat que és de passavolant, transitòria, que pot ser un turista, per exemple. No té sentit demanar-los integració lingüística plena. A l'altre extrem hi ha qui vol formar part de l'equip local. Qui vol això, qui aspira a una integració plena, ha d'integrar-se plenament i això implica, entre altres coses, tenir el mateix repertori lingüístic que els locals. Jo recordo que més de dos terços de la població nascuda a Catalunya té el català com a llengua d'identificació, la “seva” llengua és el català. I que pràcticament el 100% de la gent nascuda a Catalunya diu que sap parlar català i castellà. Si tothom que ha nascut a Catalunya diu que sap parlar català i castellà, passar a formar part de l'equip local, integrar-se plenament, vol dir també amb el repertori lingüístic. Vostè vol formar part realment de l'equip local? Doncs, amb el temps que necessitem, però hi ha d'haver aquest aprenentatge de la llengua.

Les polèmiques recurrents amb la llengua ajuden a crear més consciència o ens fan més pesats?
Hi ha una dimensió estrictament partidista. Tampoc siguem ingenus, tothom sap que aquí hi ha interessos diferents. Fins i tot a magnificar coses que en un altre moment haurien sigut anècdotes. Jo sempre recordo que un dels presidents que més llengües ha parlat a Catalunya era el president Pujol. Tots els presidents de Catalunya han fet servir diverses llengües. També crec que el creixement de la preocupació per la situació de la llengua genera més atenció, i això és bo. És a dir, que hi hagi més consciència, que s'han de resoldre les coses, és bo. Que hi ha algú que se'n pugui cansar, doncs, mira, això deu passar en tots els temes. Amb l'emergència climàtica, amb els drets de tots els col·lectius. Vivim en una societat en què la visibilitat pública és important per aconseguir transformacions socials.

Els cartells de l'AP-7 en castellà s'estan corregint. Ha parlat amb el Ministeri de Transports? Té la sensació que hi ha una pulsió castellanitzadora al govern espanyol?
Hem parlat amb el Ministeri. En aquest cas en concret hi ha hagut és una mala interpretació de la normativa vigent. Un govern que està reclamant per primera vegada a la història que el català sigui oficial a les institucions europees, que ha creat un canal de televisió espanyola que funciona en català... Seria contradictori dir que té una pulsió castellanitzadora. Un cop se'ls ha detectat el problema i se'ls ha informat, s'ha parlat amb ells, i estan ja en procés de modificació. En tot cas, si volem governs amb pulsions castellanitzadores no hem de mirar gaire lluny. Si mirem cap al sud veiem com hi ha governs que demanen explícitament que ciutats històricament catalanoparlants com Alacant deixin de ser considerades catalanoparlants, que són capaços de crear polèmiques fins i tot amb l'accent d'una ciutat, amb la normativa ortogràfica, que prenen drets als malalts perquè fan que els metges no hagin de saber català.

Valoren implicar-se d'alguna manera per intentar frenar mesures com l'eliminació d'autors catalans del batxillerat del País Valencià? 
El Govern, òbviament, vetlla per la situació i on creu pertinent actuar, actua. D'altra banda, entenem, coneixem evidentment la situació, parlem amb els actors i actuem de la manera que creiem que és més beneficiosa pel conjunt del domini lingüístic, amb les possibilitats i la capacitat que tenim. Els hi posaré un exemple: l'Institut d'Estudis Catalans està treballant amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i amb les Illes per fer el nou diccionari de llengua estàndard. Amb una perspectiva que és una mica diferent de la perspectiva que hi havia hagut fins ara, més oberta a la diversitat interna de la llengua. La idea és que el nou model de llengua estàndard faciliti que tots els parlants de tot el territori se sentin còmodes amb el mateix model. El meu Departament dona suport a l'elaboració d'aquest diccionari, perquè creiem que un model de llengua estàndard que ens permetés compartir amb tota tranquil·litat amb els parlants del nord, del sud, de l'est i de l'oest seria productiu i eliminaria excuses per fer servir aquestes argúcies que a vegades serveixen per dir que això és una llengua diferent i ens estan robant.