Uns dies després que esclatés la polèmica per l'espanyolització dels cartells de les carreteresa Catalunya, el govern espanyol ha fet marxa enrere. Segons ha comprovat RAC1, alguns municipis ja han començat a recuperar la retolació en català, amb els accents i noms corresponents en la llengua.
Es preveu que els pròxims dies vagin corregint-se la resta de cartells que estan només escrits en castellà després que la polèmica a xarxes i al Congrés apuntara l'error que havia comés el Ministeri de Transports i es reclamés que es recuperés la retolació original.
Els cartells s’havien renovat perquè els anteriors estaven deteriorats, però en col·locar-los de nou alguns topònims apareixien exclusivament en castellà o amb accents incorrectes, fet que havia eliminat la forma catalana de diversos municipis.
La Direcció General de Carreteres assegurava, inicialment, que els cartells complien la normativa, tot i que es comprometien a revisar els casos denunciats. L'explicació està al Reial decret 465/2025, publicat al BOE el 17 de juny del 2025, que modifica el Reglament General de Circulació per imposar l'ús obligatori del castellà en tots els senyals de vies públiques.
El text diu que les indicacions escrites que s'incloguin o acompanyin els panells de senyalització de les vies públiques, i inscripcions, figuraran en idioma castellà i, a més, en la llengua oficial de la comunitat autònoma reconeguda al respectiu Estatut d'Autonomia, quan el senyal estigui ubicat "a l'àmbit territorial de la comunitat esmentada".
El govern català va insistir que els topònims oficials a Catalunya són en català i en aranès a la Vall d’Aran, i que només s’haurien d’utilitzar formes bilingües si hi hagués risc per a la seguretat viària.
Després de les queixes, el govern espanyol ha començat a rectificar els rètols i alguns municipis ja han recuperat els accents oberts en noms com Montornès, Mollet del Vallès o Barberà, segons ha comprovat RAC1.
