Tres milions de pàgines, més de 180.000 imatges, prop de 2.000 vídeos. La tercera desclassificació de documents duta a terme pel Departament de Justícia dels Estats Units en un any -per ordre del Congrés- ha revelat molts detalls sobre el pedòfil Jeffrey Epstein. Un cas que, segons molts analistes, és de les poques coses que treu la son a Donald Trump. La documentació encara s’ha d’analitzar i ara mateix és un enorme calaix de sastre del qual van sortit noms, mails, fotografies i tot tipus de detalls, la major part sense tipologia delictiva clara. Però tots els vips que hi apareixen tremolen, encara que a molts només se’ls podria titllar de coneguts d’Epstein.

La primera acusació formal contra el financer és del 2005, quan el van denunciar un grup de noies per delictes sexuals contra menors. Allò es va tancar amb un pacte sospitós amb la fiscalia: es va declarar culpable d’un delicte penat a Florida per sol·licitar un servei de prostitució amb una menor a Miami. D’aquesta manera, tot i que va haver d’entomar una pena de 13 mesos de presó, va poder evitar ser processat per un delicte federal. No va ser fins al 2018 que van aparèixer desenes de testimonis contra ell i la seva companya, Ghislaine Maxwell, actualment a presó. Epstein va morir a la seva cel·la el 2109, tot indica que suïcidat, tot i que la hipòtesi d’una execució per tancar-li la boca he fet furor.

Trump, víctima de la seva pròpia estratègia

A diferència d’altres escàndols -com el que empaita els seus negocis immobiliaris- o les seves polítiques, com els aranzels o la pressió sobre la Reserva Federal, el cas Epstein afecta la cohesió del trumpisme. Perquè Trump va fer de l’escàndol un tema de campanya el 2024 per construir una teoria de la conspiració. Segons ell, el financer taparia una gran xarxa de pedòfils amb participació destacad de polítics demòcrates, amb els Clinton en primer lloc. Al final, però, el que han anat mostrant els documents declassificats és que tots coneixien Epstein. També Trump, naturalment. El pedòfil va créixer a Brooklyn; Trump, a Queens. Tots dos van compartir festes i excessos.  

4.500 cites sobre Trump 

En la documentació feta pública divendres, segons The New York Times, hi ha prop de 4.500 mencions sobre Trump. Com molts altres coneguts d’Epstein, la major part de correus i referències no demostren un delicte, però sí corroboren unes complicitats de rics i una manca d’escrúpols que deixa en evidència l’elit política i econòmica. Un cop el seu nom ha començat a vincular-se al pedòfil i han aparegut nombroses imatges de tots dos junts, Trump ha negat tota teoria de la conspiració. Però les crítiques al president nord-americà s’han obert camí en el moviment trumpista MAGA, on moltes veus que van agafar la paraula al seu líder, exigeixen saber-ho tot d’Epstein i de la seva mort. 

Musk, Bannon… i Aznar

Molts personatges propers a Trump apareixen en els documents. Ara ningú coneixia Epstein, però la informació desclassificada deixa tothom en evidència. Steve Bannon, l’influencer de l’ala més extrema del trumpisme, mantenia contacte amb el financer. Com també Elon Musk, qui havia negat tenir-hi tractes. Els mails fets pública demostren que Musk i Epstein van intercanviar missatges i van especular amb visites del multimilionari de Silicon Valley a l’illa privada del pedòfil. En un dels missatges, el fundador de Tesla mostra que té ganes de gresca: "Una experiència tranquil·la en una illa és l’últim que vull".

En la documentació apareix l’enviament de dos petits paquets d’Epstein a l’expresident José María Aznar, un a la Moncloa i l’altre a la Fundació FAES. També hi ha un mail del fill de l’expresident on informa el financer de Brooklyn de l’adreça de FAES i on s’acomiada amb un: "Petons, Jose". Tant Aznar fill com el gendre de l’exlíder del PP, Alejandro Agag, figuren en una llista de contactes d’Epstein. En tot cas, res d’això és delictiu. Per si de cas, l’entorn d’Aznar ha fet saber que no va conèixer el financer pedòfil.   

Groenlàndia per tapar la pedofília?

La periodista mexicana-nord-americana Eileen Truax assegura que en tots els moviments recents de Trump, inclosa la voluntat d’adquirir Groenlandia, pot haver l’intent de desviar l’atenció d’un tema que sí que le preocupa. Truax recorda que l’enviament d’agents d’ICE a Los Angeles el juny passat es va produir en un moment en què el cas Epstein va començar a generar fractura dins del moviment MAGA. "Trump és un expert en l’art de la distracció", explica la periodista. La pressió sobre l’OTAN i Groenlàndia es va produir quan el Congrés pressionava per desclassificar la documentació en mans de Justícia.

El cas, en tot cas, amenaça d’estendre’s. I a altres països. Al Regne Unit, Andrew Mountbatten-Windsor, germà del rei Carles III que va retirar-li els títols, entre ells el de duc de York, està embrutat. La nova documentació el mostra en fotografies a terra al costat d’una dona. Peter Mandelson, antic gurú de Tony Blair i que va haver de dimitir com a ambaixador a Washington, apareix en una foto amb calçotets al costat d’una dona. Keir Starmer ja li ha exigit que renunciï a la Cambra dels Lords. De moment, Mandelson ha demanat la baixa del Partit Laborista.

Antònia Crespí, corresponsal del diari Ara a Washington, explica que "la desclassificació intenta tancar un tema incòmode per Trump. Però planteja preguntes sobre si les investigacions de l'FBI a partir de denúncies contra ell eren falses, com assegura el fiscal general adjunt, Todd Blanche, que va ser advocat del president". Crespí explica que en la documentació "no hi apareix res que categòricament assenyali Trump, però els demòcrates asseguren que no se'ls ha lliurat tota la documentació. El fons desclassificat afegeix obscuritat i sospita, però no hi ha matèria provada. En aquests moments li fa molt més mal els casos de violència que hi ha hagut per part dels agents d'ICE".

Per molts analistes, el que ha sortit sobre el cas Epstein és tan sols la punta de l’iceberg d’un escàndol que esquitxarà un Trump que va conviure molts anys amb el món més tèrbol de Mantattan. En realitat, Epstein no és un cas, sinó que amenaça de ser el símbol de tot una època d’excessos i sentiment d’impunitat de les elits, del qual el mandat del president nord-americà n’és la culminació.