Hi ha un tipus d'afartament que es comparteix en una taula modesta, al costat d'una cuina petita, en una finca antiga, amb una veïna que fa dècades que coneixes. Aquest és el tipus d'afartament exacte de Gemma Tramullas, de 55 anys, veïna de l'Eixample des que va néixer i una de les darreres inquilines d'un edifici que ha canviat de mans els últims anys. Mentre Catalunya debat què sí i què no és una compra especulativa, la llogatera d'aquest bloc ho té clar. "En dos anys, van comprar barat i ho volen vendre car", comenta d'entrada. Tot seguit matisa que des de llavors no s'ha fet cap reforma a la finca, més que un pis d'un particular que ha deixat una obra a mitges. "No soc cap experta però diria que això és una especulació com una casa", remata Tramullas.
Antigament hi havia un únic propietari de tota la finca, un home desafiant però reconeixible, que feia les tasques de conservació justes perquè els llogaters poguessin continuar-hi vivint. A partir de la seva mort, l'herència va desembocar en una venda de tot l'edifici, el juliol del 2024. Des de llavors, la meitat de la finca, que té 11 pisos, ha quedat buida. A diversos inquilins històrics els han comunicat que han de marxar, sense opció a quedar-s'hi. Fins i tot els han ofert diners perquè ho fessin. 15.000 euros, en el cas de Gemma Tramullas.
Malgrat existir un garbuix difícil de resoldre, ja que els detalls econòmics d'operacions privades sovint defugen la llum pública, les dades que han anat recopilant fa temps que han posat els veïns en alerta. En una certificació registral literal de la finca, emesa pel Registre de la Propietat, es planteja que el valor de l'edifici seria d'uns 6,3 milions d'euros. "Un any i mig després, els inversors l'han tornat a posar en venda per 9 milions, però amb tres pisos menys", detalla la llogatera. Així ho certifica un anunci publicat al web de la immobiliària Soho Properties. El text de la promoció ja adverteix que cal reformar la finca i que hi ha tres pisos que s'han perdut pel camí. Un el va aconseguir comprar un inquilí que es va adonar que tenia dret a adquirir l'immoble on havia viscut les darreres dècades. Dos habitatges més van passar ràpidament d'una empresa a una altra.
La resta dels pisos -8- i els dos locals dels baixos formen part d'una operació immobiliària que implica diverses empreses. Els pisos estarien dividits entre companyies com DelBosch Inversiones, Alianza Online i Dorn Vallès, però la manera d'operar és conjunta, tant per comprar com per vendre, i tots els focus porten a una altra empresa: Palau & Manfredi. Malgrat no consti com a propietària de l'edifici, és aquesta l'empresa que s'ha encarregat de citar els veïns per oferir-los diners perquè marxin. "També són els que van donar les claus a uns visitants que van arribar a entrar a un pis quan el llogater estava dins!", detalla Tramullas.
Una propietat il·localitzable
Aquest diari ha contactat amb Palau & Manfredi, però l'empresa ha decidit no fer declaracions. Entremig, l'Ajuntament assumeix tenir un poder limitat també. Fonts municipals expliquen a Nació que "el consistori ha tingut un paper proactiu i ha intentat contactar en diverses ocasions amb la propietat" perquè canviessin el model de negoci i permetessin el lloguer residencial, en comptes de buidar els pisos, però s'ha trobat que "no ha estat possible reunir-se amb la propietat ni amb els administradors de la finca". El sector privat defuig l'administració pública, mentre els veïns es preparen per plantar cara, actualment organitzats amb el Sindicat de Llogateres.
L'àtic fa temps que és buit, després que hi hagués un incendi 40 anys enrere, però la resta de pisos s'han anat buidant de manera més intensa des de la compra de l'estiu del 2024. Des de l'Associació de Veïns i Veïnes de la Dreta de l'Eixample, Jaume Artigues detecta un patró habitual. "Nosaltres ho tenim clar. Un pis val més diners quan està desocupat que quan té llogaters. Per tant, fer fora inquilins també és part d'una compra especulativa", detalla a aquest diari. Fa tres mesos, una anàlisi treballada els anys anteriors a partir de la detecció ciutadana, concloïa que hi havia almenys 221 blocs de l'Eixample que havien viscut processos especulatius els darrers anys.
Veïns rebel·lats, amb el debat de la compra especulativa de fons
Aquest diumenge s'ha desplegat una pancarta com a acte de protesta a l'edifici del número 243 del carrer Mallorca, mentre la Marató de Barcelona hi passava per davant. La Gemma i l'Elvira han format part dels tallers de preparació de l'acte de protesta, però també altres llogaters. Hi ha dues parelles joves que estan vivint a la finca amb el seu primer contracte de lloguer, que tenen carreres professionals exigents i que, malgrat tot, també estan en risc de perdre casa seva. Afecta els veïns tradicionals i els nous, comenten els habitants de l'edifici.
La finca requereix que s'arreglin "danys estructurals", però això no és problema perquè els pisos es vulguin vendre, després d'haver-los comprat recentment. "Aquests pisos atrotinats s'anunciaven entre 690.00 euros i 720.000 euros en immobiliàries de luxe", detalla Gemma Tramullas, després d'haver anat documentant els moviments digitals que afecten el que ha estat casa seva des de fa més de 20 anys. "L'especulació s'ha convertit en un esport nacional. Suposo que pensen que la localització tan cèntrica permet inflar preus i obtenir un benefici ràpid. És possible que facin alguna obra, però aquí el que caldria és una rehabilitació integral i això els podria obligar a aplicar la norma del 30% d'habitatge assequible", reflexiona la inquilina.
L'estat del bloc complica la venda i posa a prova fins a quin punt els compradors estan disposats a assumir l'adquisició de certs edificis residencials. Mentrestant, però, la gestió passa per fer fora els llogaters i no renovar cap contracte.
- Gemma Tramullas, a casa seva / Hugo Fernández
Alhora, el país es veu immers en un debat sobre l'especulació. El Govern de la Generalitat valora la possible irrupció d'una norma que limiti les compres d'habitatge especulatives. Tanmateix, el Sindicat de Llogateres denuncia que amb l'acord tancat entre el PSC i els Comuns no es tancaria la porta a operacions com la que afecten la finca del carrer Mallorca, 243, i tants altres edificis. A la tècnica de comprar una finca per vendre-la més tard a un valor més alt l'anomenen flipping, i assenyalen que caldria treballar maneres més restrictives per evitar-la.
De moment, l'Ajuntament de Barcelona promet continuar intentant que s'evitin les pràctiques especulatives i es mantinguin els usos del lloguer residencial, sense concretar com. Tant la Gemma com l'Elvira es preparen per a situacions més específiques: si el contracte se'ls acaba -els queda menys d'un any- i no hi ha un canvi en el tarannà de la propietat, hauran de decidir què fan. D'entrada, es preparen, amb la resta de veïns d'escala, per quedar-s'hi. I no dubten de qui hi ha darrere d'aquesta tensió: "Moltes vegades diuen que el problema de l'habitatge és de l'arribada de migrants. Però nosaltres som l'exemple que no és així. A nosaltres no ens estan fent fora de casa els immigrants amb feines precàries. Ens estan fent fora els especuladors. Que no ens expliquin històries".
