L'Ajuntament de Barcelona té una via per comprar pisos especialment avantatjosa des de fa temps: la del tanteig i retracte. És una eina que es basa en què quan un gran propietari vol vendre algun habitatge, l'administració rep la comunicació de l'oferta abans i pot decidir si hi intercedeix i es queda l'immoble, ja que hi té dret preferent. Ara bé, les compravendes del mercat privat superen de llarg la capacitat pressupostària actual del consistori i l'Ajuntament ha de fer equilibris per decidir quan li surt més a compte actuar per engreixar el parc públic municipal. Tanmateix, ara això podria canviar lleugerament. ERC vol que el govern de Jaume Collboni prepari un nou sistema per augmentar les compres de pisos, especialment els que estiguin en mans de propietaris que havien optat per vies que donaven grans beneficis econòmics -pisos turístics, lloguers de temporada o per habitacions- i que ara han quedat limitats per la irrupció de noves lleis.

L'executiu socialista haurà de decidir com s'hi posa, a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge d'aquest dimarts. La clau de l'enfocament d'ERC és que hi ha molt de marge de millora per augmentar el nombre de pisos públics gràcies a què molts propietaris ara voldran desprendre's de la seva cartera immobiliària, com poden ser els fons d'inversió o empreses especialitzades en l'especulació. Aquesta possibilitat es justifica en el fet que un decret de la Generalitat preveu la possibilitat de tancar tots els pisos turístics de la ciutat -més de 10.000 habitatges- si l'Ajuntament no renova la seva validesa més enllà del 2028, o en l'existència d'una nova llei catalana que fixa un topall al preu dels arrendaments temporals o per habitacions, igualant-los als lloguers de llarga durada.

La proposta republicana defensa diversos punts d'aquest nou impuls per sumar pressió al govern Collboni. D'entrada, es demana que en un termini màxim de tres mesos, es presenti "una estratègia de ciutat per a la captació, adquisició i mobilització d’habitatges procedents del lloguer temporal i d'habitacions, del coliving i dels habitatges d’ús turístic", expressa el text de la mesura. També inclou la petició de "la creació d'una Taula de ciutat" que integri "representants d’entitats veïnals i socials, entitats del tercer sector i agents del sector de l’habitatge". A més, reclama "impulsar" converses amb els grans tenidors d'habitatge per "explorar fórmules" que vagin més enllà del tanteig i retracte, com poden ser les vies de la compra directa amb un acord previ abans que surtin el mercat lliure els pisos.

Més pressupost per a la compra de pisos

En el mateix sentit, ERC demana que es "reforcin" els recursos econòmics destinats a comprar pisos per part de l'administració. És una reclamació que fa temps que BComú també ha posat sobre la taula, a l'hora de demanar més compromís de l'Ajuntament amb la compra d'habitatges ja construïts, ja que constitueix una via més ràpida que la construcció per augmentar el nombre d'habitatge socials en mans de l'administració. Segons les darreres dades oferides pel consistori, l'any 2025 es van comprar 97 pisos amb prop de 22 milions d'euros, i l'any 2024 se'n van adquirir 36 amb 9 milions. 

La regidora republicana Eva Baró sosté que "sa bem que és un parc molt gran tot", ja que "darrerament s'han estimat en 68 les finques d'habitatge temporal que podrien retornar al seu us residencial al districte de l'Eixample", "el 50% dels anuncis de lloguer dels portals són de temporada" i "hi ha prop de 10.000 habitatges d'ús turístic amb llicència". En aquest sentit, planteja una estratègia ferma i estable, i no actuar "de manera improvisada" com tem "que està passant".