La Generalitat ha adquirit 5.491 habitatges destinats al parc públic de lloguer entre el 2021 i el 2025, segons dades de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC), obtingudes per l'ACN a través d'una sol·licitud d'informació pública. En els últims cinc anys, l'AHC n'ha incorporat 3.071 per mitjà de tanteig i retracte, que se sumen a un volum similar al dels cinc anys anteriors. Un 12% del total d'immobles obtinguts en l'última dècada no estan en mans d'inquilins, o bé perquè estan ocupats il·legalment o en procés d'adequació. A més, des del 2021, Incasòl ha comprat 2.420 immobles més per adquisició directa. D'altra banda, en l'última dècada, la Sareb ha cedit 894 habitatges a la Generalitat, dels quals 606 s'han destinat a lloguer social.
La gran majoria dels pisos adquirits entre l'aprovació del decret llei de mesures urgents sobre habitatge del 2015 i el mes d'octubre del 2025 per part de l'AHC són per mitjà del tanteig. És a dir, per la preferència que té la Generalitat a l'hora d'adquirir un habitatge quan prové d'un procés d'execució hipotecària, quan és d'un gran tenidor persona jurídica en una zona declarada mercat residencial tensat o bé quan prové d'una subhasta administrativa o judicial. En concret, l'administració catalana ha aconseguit 5.807 habitatges per aquesta via, als quals s'hi han d'afegir 96 més per retracte, és a dir, el mateix mecanisme, però quan la Generalitat detecta que tenia aquesta preferència i no se l'ha notificada abans de l'operació. En aquest cas, pot revertir la compravenda i adquirir-lo.
De mitjana, el cost de cada operació ha estat de 65.268 euros, que en els casos de la via del tanteig (64.886 euros) se situen lleugerament per sota de la mitjana i, en els del retracte, per sobre (88.383 euros).
Dels 5.903 pisos, un 88% (5.220) estan ja lliurats a inquilins, i la resta es troben en casuístiques diverses. La més freqüent és l'ocupació il·legal amb expedient judicial en tràmit (en 379 casos, un 6,4% del total), mentre que bona part de la resta estan en procés d'adequació, rehabilitació i, en un centenar de casos, en procés d'adjudicació, de regularització dels ocupants, o de signatura del contracte.
Les adquisicions de l'AHC s'han dut a terme en gairebé una cinquena part dels municipis del país. Barcelona (404) i Terrassa (391) encapçalen el rànquing, seguit d'altres ciutats majoritàriament metropolitanes i molt poblades, com ara Sabadell (294), Badalona (271) o l'Hospitalet de Llobregat (212), però també se n'han comprat un volum destacable a Tarragona (261), Salt (221) o Lleida (197). Per comarques, entre el Vallès Occidental i el Barcelonès sobrepassen el miler cadascuna i en sumen més d'un terç del total, i les segueixen el Gironès i el Tarragonès amb més de 350 cadascuna.
8 de cada 10 adquisicions directes, a Inmocaixa
A banda dels 5.903 immobles obtinguts per l'AHC per tanteig i retracte, entre el 2021 i el 2025 Incasòl n'ha adquirit 2.420 més en diversos lots per adquisició directa –l'últim dels quals, el quart provinent d'Inmocaixa anunciat el 26 de novembre passat i format per 1.064 pisos. De fet, vuit de cada deu habitatges obtinguts per la Generalitat per aquesta via eren de l'empresa immobiliària vinculada a Caixabank. Barcelona, Lleida o Vilanova i la Geltrú són alguns dels municipis on es troben més immobles dels que ha rebut Incasòl en l'últim lustre.
Uns 900 immobles de la Sareb, cedits a la Generalitat per a lloguer social
D'altra banda, també en l'última dècada, la Sareb ha cedit a la Generalitat 894 immobles, i 606 d'aquests s'han destinat a lloguer social amb data d'abril del 2025. Són dades facilitades pel Departament de Territori aquest desembre en resposta a una pregunta parlamentària per escrit de la diputada de Junts Glòria Freixa. Les xifres van arribar unes setmanes després que el president del Govern, Salvador Illa, i la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, signessin el 17 d'octubre un protocol per a cedir a la Generalitat la gestió de 13.000 habitatges i més de 300 solars de la Sareb.
De les cessions formalitzades fins ara i recollides a la informació parlamentària, el Vallès Occidental (187), el Barcelonès (116) i el Gironès (109) sumen gairebé la meitat dels immobles, amb el Baix Llobregat (88) i el Vallès Oriental (73) com a altres comarques destacades. Les dades recullen un nombre especialment alt de cessions el 2015, el 2016 i el 2018, i especifiquen que entre el 2019 i el 2022 no n'hi va haver cap.
Pel que fa als 606 habitatges que ja s'estan destinant a lloguer social d'entre els rebuts de la Sareb, la distribució comarcal és molt similar, amb el Vallès Occidental (130) i el Barcelonès (75) liderant un rànquing conformat per 26 comarques.
