Les dades crues de la primera setmana de la vigència de la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions a Catalunya deixen pistes. Mentre les administracions i els actors vinculats a l'habitatge esperen a fer una anàlisi acurada que requerirà més temps, de moment el principal portal digital d'anuncis de lloguer, Idealista, ja permet veure algun canvi immediat. Es redueixen de manera substancial les ofertes de contractes temporals, però aquest camí no va acompanyat d'una pujada en el volum d'anuncis de lloguer permanent. Això situa l'entrada en un nou escenari català que encara s'ha de desplegar i que pot deixar diverses respostes del sector. Ho adverteixen a Nació tant el sector immobiliari com el moviment pel dret a l'habitatge.

L'exemple que permet veure una primera resposta immediata del sector és el cas de Barcelona. En el moment d'aprovar la nova regulació de lloguers de temporada i d'habitacions -que situa el mateix topall de preu que als arrendaments de llarga durada- al Parlament, el 18 de desembre, hi havia gairebé 3.500 ofertes de lloguer temporal a la capital catalana. Aquest divendres, 9 de gener, s'havien esfumat més de 600 anuncis de la plataforma. El comptador d'arrendaments per mesos d'Idealista assegura que hi ha uns 2.850 casos a la ciutat, en aquests moments. 

Això, però, no ha provocat un augment dels anuncis de lloguer de llarga durada. De fet, les xifres també apunten a una reducció de l'oferta detectada per Idealista a Barcelona, tot i que molt més petita. En aquest cas, es passa de 1.353 a 1.214 pisos ofertats en el sector dels arrendaments estables, els que duren un mínim de cinc o set anys.

Passes inicials i possibles passes imminents

La interpretació de les dades, i sobretot dels pròxims moviments del mercat immobiliari, és diferenciada entre els participants del negoci de l'habitatge i els col·lectius pels drets dels inquilins. En aquest sentit, la presidenta del Col·legi d'Agents Immobiliaris de Barcelona, Montserrat Junyent, subratlla que encara no es poden "extrapolar" grans conclusions sobre les dades dels primers dies, ja que la norma va entrar en vigor el 2 de gener, però afila un primer argument: "La percepció que teníem i les dades inicials van de la mà. Evidencien que la nova regulació no resoldrà el problema de l’habitatge. Pensar que a través d’aquest mecanisme aquells lloguers temporals que probablement estaven encobrint un habitatge residencial de llarga durada es farien permanents no funciona. No va així". 

Al seu torn, la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, incideix en què veure menys pisos de lloguer de llarga durada anunciats "no implica" obligatòriament una reducció de l'oferta. "Pot haver-hi menys anuncis perquè hi ha menys rotació de pisos perquè hi ha menys llogaters que són expulsats. Ja no hi ha l'incentiu de fer-los fora per llogar a un preu més alt", defensa. Alhora, matisa que "aquesta primera baixada" dels contractes temporals anunciats "sembla una bona notícia" però incideix en què cal veure una sèrie temporal més extensa. Igualment, puntualitza que la nova regulació afecta sobretot les empreses immobiliàries propietàries de pisos, que han vist els darrers anys una oportunitat per maximitzar beneficis amb els contractes temporals o d'habitacions. I menciona companyies com New Amsterdam Developers (NAD) o Vandor, que han irromput amb força en aquest mercat, comprant edificis i protagonitzant conflictes oberts amb desenes de llogaters a Barcelona, especialment en el negoci del coliving.

Preguntada sobre què està passant amb els centenars de pisos que s'han deixat d'oferir com a lloguer de temporada, Junyent -també presidenta de l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya- sosté que alguns potser sí que es vendran, però que també hi haurà alguns propietaris que potser esperen al posicionament de la justícia espanyola, per aclarir si la nova regulació catalana ha vingut per quedar-se. "Alguns s'adaptaran a la circumstància, d'altres el retiraran del mercat del lloguer i ja veurem si el venen o què en fan. Es parla d'una possible inconstitucionalitat, malgrat que hi hagi un informe del Consell de Garanties Estatutàries que l'hagi validat. Tinc molts dubtes que estigui adaptar a la Constitució, perquè estem alterant el règim d'aplicació de la llei d'arrendaments urbans (LAU)", etziba. 

Ara, doncs, hi haurà un període de transició. Els propietaris encara estan pendents de conèixer a fons la norma. Segons assenyala la representant dels agents immobiliaris, l'associació està rebent "unes cinquanta o seixanta consultes diàries sobre aquesta normativa". Mentrestant, aquests dies el Sindicat de Llogateres també feia una crida a les xarxes socials perquè tothom que visqui llogant una habitació o amb un contracte temporal i vulgui saber més de les novetats normatives els contactin. El moviment legislatiu remou tot el sector.

I encara es podria sumar un nou ingredient a l'escenari normatiu. En aquest cas, cal mirar cap a Madrid, al Congrés dels Diputats, on fa mesos que es treballa una proposta plantejada des dels col·lectius pels drets dels inquilins. Totes les mirades estan posades en Junts, que podria tenir la clau de la votació, després que el PSOE aquesta vegada s'hagi mostrat també partidari de reformar la LAU per contemplar els topalls al lloguer de temporada, l'escletxa que va quedar oberta per apujar preus a la darrera llei d'habitatge estatal. "La patronal ha dit que ho vol portar al TC i pot ser que hi hagi empreses que estiguin a l’espera del que passa, per això és fonamental el que ha d'arribar el febrer. A mitjans de febrer es vota una reforma de la norma per blindar la regulació a Catalunya, fer-la més robusta i acabar amb molt altres abusos, com per exemple que es cobri l’IBI al llogater o que se’ls hi faci pagar una assegurança d’impagament", sosté Carme Arcarazo.

Tiretes davant la ferida del passat

En el record de tothom -tant dels agents immobiliaris com del sindicat d'inquilins- hi ha el recent referent històric sobre intervenció en el mercat dels lloguers a Catalunya. L'any 2020 es va aprovar una norma catalana per posar un topall als arrendaments, però un any i mig més tard el Tribunal Constitucional va deixar les parts més rellevants sense efecte, i va caldre recórrer a la cambra baixa espanyola per teixir una nova llei. Així, ara, mentre s'estudia la resposta del mercat català de l'habitatge, també s'evidencia una mirada doble cap a Madrid, cap als tribunals i cap als partits polítics del Congrés.