El Govern ha formalitzat aquest divendres l'acord per gestionar els solars i habitatges provinents de la Sareb, el banc dolent, i que ara són propietat de l'entitat estatal Sepes. Es tracta de 300 solars que passaran a formar part de la reserva pública que impulsa el Govern, i 13.000 pisos que la Generalitat en tindrà l'usdefruit per destinar-los a lloguer social. Salvador Illa ho va anunciar al debat de política general i avui s'ha signat el protocol amb la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, en un acte al Palau de la Generalitat que ha comptat amb representants de diputacions i de diversos municipis. El president ha reivindicat la col·laboració entre administracions, clau de l'èxit, i ha deixat clar l'ambició en matèria d'habitatge: "Anem a totes".
Illa i Rodríguez han escenificat la bona sintonia de l'Estat i la Generalitat a l'hora de donar resposta a l'emergència habitacional. "El conveni és un acord molt desitjat, molt reclamat i molt treballat, perquè no és senzill", ha explicat el president. El motiu? Els pisos i solars que passarà a gestionar la Generalitat són "patrimoni de l'Estat" fruit de la crisi de 2008, se n'ha de preservar la "titularitat pública" i tenen unes "especificitats que no són senzilles". "S'ha treballat durant molt de temps", ha afirmat el president. Ara, signat el conveni, cal "habilitar" els solars i els pisos perquè puguin ser edificables i habitables, al servei de les polítiques públiques que desplega el Govern per corregir el comportament del mercat.
Quines són? La línia d'actuació se centra a construir (el pla 50.000 habitatges i la mobilització massiva de sòl) i rehabilitar pisos, i a intervenir el mercat, amb topalls al lloguer en zones tensionades i facilitant l'accés dels joves als pisos. "No renunciem a res; estem oberts a qualsevol idea que sigui realista i viable", ha dit el president. En les pròximes setmanes s'ha de concretar també el registre de grans tenidors i la unitat antidesnonaments, exigències dels Comuns i fonamentals per poder obrir una negociació pressupostària amb els de Jéssica Albiach i David Cid. "Som ambiciosos en política d'habitatge, nio deixarem de fer res i no ens tremolaran les cames", ha deixat clar el president, que també ha reconegut que no serà ni ràpid ni fàcil.
Objectiu: un parc públic d'habitatge permanent
L'habitatge és la principal preocupació de la ciutadania, segons totes les enquestes. La ministra Rodríguez ha admès que es va "tard" amb el dret a l'habitatge, perquè no s'ha "consolidat". El protocol signat, ha dit, va en la línia de posar fi a la crisi de l'habitatge "avui i per sempre". "Quan consolidem drets, no hi ha marxa enrere", ha indicat. Rodríguez ha agraït el compromís de l'executiu en aquest àmbit i ha dit que les polítiques de la Generalitat "són inspiradores" i "lideren el canvi perquè altres administracions segueixin la línia".
El Ministeri ha ressaltat l'acord, "obligatori" per aconseguir pal·liar l'emergència habitacional, i l'ha contraposat a la confrontació que proposen altres governs. "Cal consolidar un parc públic d'habitatge permanent", ha remarcat la ministra, per evitar les crisis recurrents en matèria d'habitatge. "Hem après dels errors i les decisions polítiques que prenem van en la direcció contrària a anteriors respostes", ha dit Rodríguez. La ministra ha aplaudit les polítiques que fa el govern de Salvador Illa, i ha dit que "qui fa els deures mereix més acompanyament". En aquest sentit, ha assegurat que els resultats estan arribant i ha demanat a la ciutadania que tingui "esperança".
L'acte ha arrencat amb la intervenció de la consellera Paneque, que ha destacat la política "proactiva" en matèria d'habitatge, amb mesures a curt termini per regular els lloguers o el fons d'emancipació per a joves, però també a mitjà i llarg termini. Hi ha el pla 50.000 per fer 50.000 habitatges per destinar-los a lloguer social, que està en marxa, o el de mobilitzar sòl per fer-hi fins a 214.000 pisos, que el Parlament va rebutjar. Paneque ha destacat la col·laboració a tots els nivells per fer possible l'objectiu d'ampliar el parc d'habitatge públic, inclòs el sector privat. "Només amb tots els actors, privats i públics, assolirem l'objectiu", ha indicat. L'objectiu és tenir un parc d'habitatge públic "permanent", és a dir, amb pisos protegits de manera indefinida.
