El Govern i l'Església tanquen un acord per promoure habitatge social

Les diòcesis cediran immobles que gestionarà la Generalitat per destinar-los al lloguer assequible

Publicat el 16 de febrer de 2026 a les 13:49
Actualitzat el 16 de febrer de 2026 a les 16:33

El Govern i l'Església catalana han signat un protocol perquè les diòcesis cedeixin immobles per a la promoció d'habitatge social. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas, han presentat l'acord aquest dilluns al Palau de la Generalitat, que permetrà crear habitatge social amb béns de titularitat de l'Església catòlica. El protocol permetrà els canvis normatius que ho facin viable, sense alterar el títol de propietat. L'Església no perdrà la titularitat dels edificis que cedirà per habitatge social, però els gestionarà la Generalitat. Planellas ha reclamat que l'accés a l'habitatge sigui un "tema de país", i Illa ha celebrat l'acord amb l'Església. L'acord signat avui tindrà una vigència de quatre anys. A l'acte hi han assistit la consellera Sílvia Paneque i el conseller Ramon Espadaler.

Planellas ha representat a Palau tots els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya, incloses les comunitats religioses pertanyents a la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), per signar el conveni al costat d'Illa. L'acord permetrà que les diòcesis col·laborin amb la Generalitat i altres institucions públiques i privades del país per incrementar el parc d'habitatge social a Catalunya. El que s'ha signat avui estableix d'aquesta manera un marc general de col·laboració per promoure i impulsar la promoció d'habitatge social. Amb aquest objectiu es crearà una taula de treball, integrada per cinc membres designats per la Conferència Episcopal Tarraconense, i cinc membres designats per la Generalitat.

Entre els representants del Govern hi haurà quatre membres designats pel departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica (dos de l’àmbit de l’habitatge i dos de l’àmbit d’urbanisme) i un membre designat pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica (àmbit d’afers religiosos) de la Generalitat. Es preveu que la taula es reuneixi inicialment un cop al semestre, amb les funcions de col·laborar institucionalment, estudiar conjuntament la creació d’habitatge social amb béns de titularitat de l’Església catòlica, proposant els canvis normatius que la facin viable i sense alterar el títol de propietat.

També promourà i impulsarà la signatura de convenis de col·laboració entre les administracions públiques i les diòcesis i arxidiòcesis titulars dels béns eclesiàstics per a la creació de nou habitatge social. Finalment, vetllarà perquè els projectes resultants es destinin a col·lectius en situació de vulnerabilitat, amb criteris de "transparència i equitat".

L'acord també preveu crear una comissió de seguiment d’aquest protocol, integrada per tres membres designats per la Conferència Episcopal Tarraconense i per tres representants de la Generalitat. La comissió es reunirà almenys una vegada a l’any. La durada inicial del protocol és de quatre anys, susceptible de pròrroga per acord mutu de les parts. Les cessions podrien anar entre els 30 i 75 anys, en funció sempre de cada cas. L'Església els cedirà de forma gratuïta.

"Reutilitzar" béns

Durant el seu discurs, Planellas ha destacat la importància de "refer i reutilitzar" béns de l'Església per destinar-los a l'habitatge social. El president de la Conferència Episcopal Tarraconense ha subratllat que és un "goig" per a les diòcesis dipositar aquest "gra de sorra" per intentar pal·liar la problemàtica de l'habitatge. L'arquebisbe ha reiterat que la crisi de l'accés a un pis és "de país". I, en aquest sentit, ha instat els partits a no fer una "política polaritzada", sinó a "sumar i unir". "El tema de l'habitatge és de país, no del Govern, ens hi hem de posar tots per sumar i no restar", ha repetit.

L'Església catòlica de Catalunya cedirà patrimoni que pertany als arquebisbats de Barcelona i Tarragona, i dels bisbats d'Urgell, Girona, Vic, Lleida, Solsona, Tortosa, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat. En concret es tracta de desenes de solars i immobles a rehabilitar -ara en desús-.

Patrimoni material i moral

Per la seva banda, Illa ha constatat la seva "satisfacció" per afegir l'Església a la "missió de país" que representa la defensa de l'accés a l'habitatge. El president de la Generalitat ha destacat que s'incorpora així un patrimoni material però també moral per resoldre la qüestió dels immobles. Illa ha remarcat que l'acord és "pioner" a l'Estat i que permet "obrir camí" amb una estratègia on "qui hi guanya és el país". "Amb diligència, i pas a pas, respectarem els ritmes de cada diòcesi", ha garantit el president, que ha insistit en la "política integral" del Govern per afavorir l'accés a l'habitatge.

A l'acte d'aquest matí hi han assistit la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i el conseller de Justícia, Ramon Espadaler. Els seus departaments han pilotat les negociacions per tancar l'acord amb l'Església. El cap de l'executiu ha afegit que volia que el seu primer acte oficial després de la baixa mèdica fos la signatura d'aquest conveni. Illa ha tornat avui "plenament conscient" del que ha viscut Catalunya durant la seva absència. En una declaració institucional aquest matí des de Palau, ha defensat que sap "el que cal fer". "Hem de tenir plena confiança en què Catalunya està preparada per resoldre qualsevol situació", ha conclòs.