Pedro Sánchez compleix vuit anys a la Moncloa i ho fa en el pitjor moment. Envoltat de casos de corrupció que afecten el seu entorn personal i polític més directe, amb l'oposició fent pressió perquè avanci les eleccions, i el president espanyol portant a la màxima expressió el seu particular manual de resistència per intentar allargar la legislatura fins al juliol de 2027. Convertit en el segon president més longeu, ha protagonitzat una etapa amb llums i ombres. A Nació ho repassem en dos articles per detallar els èxits i els fracassos d'un president que encara la recta final del seu mandat amb la incògnita de si serà capaç de revalidar o no el càrrec. Aquests són els vuit èxits en vuit anys de Sánchez:
1. El primer govern de coalició de l'Estat
L'abril del 2019, el líder del PSOE va guanyar les eleccions, però no va ser investit perquè es va resistir a pactar amb Podem. Poc després de la repetició electoral del novembre, però, va canviar radicalment de criteri i va acordar formar una coalició amb Pablo Iglesias com a vicepresident. Era la primera vegada que existia un govern de coalició des de la restitució de la democràcia. La cohabitació amb Iglesias va durar poc, perquè va plegar per anar a l'Assemblea de Madrid, i no va estar exempta de tibantors, però la fórmula s'ha anat mantenint. Ara, això sí, amb les sigles de Sumar, que al seu torn va trencar amb les principals figures de Podem, com ara Irene Montero, ministra fins al 2023.
2. Indults per començar la desjudicialització
Els indults, aprovats el juny de 2021, i la reforma del codi penal per eliminar el delicte de sedició, el 2022, van permetre treure de la presó els líders independentistes, i també corregir algunes condemnes dictades pel Tribunal Suprem. La negociació d'ERC amb el PSOE va permetre avançar en aquest sentit, tot i que l'èxit va ser parcial i no va impedir al Suprem una interpretació controvertida de la nova malversació per mantenir la inhabilitació de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. En aquell moment, alguna cosa es va trencar entre Sánchez i l'alta judicatura de l'Estat. L'amnistia encara trigaria dos anys a arribar, també amb resultats desiguals pel que fa als seus protagonistes.
3. Una economia que va bé
En la roda de premsa d'aquest dimecres des de Roma, Sánchez va insistir en què l'estabilitat és la "palanca" necessària per consolidar el rumb econòmic d'Espanya. El creixement del PIB previst per aquest 2026 es mou entre el 2,1% i el 2,4%, per sobre de la mitjana de la zona euro, i l'atur es troba per sota del 10%, una xifra que s'atribueix a la reforma laboral aprovada l'anterior legislatura. Com a quarta economia de la Unió Europea (UE), Sánchez pot exhibir números que són especialment bons després d'haver anat encadenant crisis com la pandèmia, la guerra a Ucraïna i el conflicte armat obert entre els Estats Units, Israel i l'Iran, que ha sacsejat l'economia mundial.
4. Escut social davant les crisis
Una de les qüestions que ha cuidat Sánchez ha estat la de minimitzar les conseqüències per a la ciutadania d'esdeveniments excepcionals. En plena pandèmia es van estructurar els ERTE, que van permetre salvar llocs de treball en sectors directament afectats per l'aturada de l'economia. Quan va esclatar la guerra a Ucraïna i es van disparar els preus de l'energia, va posar en marxa l'anomenada excepció ibèrica per tal que es moderés el cost. I, quan es va posar en marxa el conflicte a l'Orient Mitjà, ràpidament es van dur a terme mesures -basades en la reducció de l'IVA- per mitigar el preu dels subministraments. També s'ha impulsat la gratuïtat del transport públic quan ha estat necessari.
5. Un salari mínim que creix
El govern de coalició ha permès un increment progressiu del salari mínim interprofessional aquests darrers anys. Sovint per la pressió que han fet Unides Podem i Sumar, més que no pas per la voluntat del PSOE, el govern espanyol ha aprovat vuit augments del salari mínim, que han permès passar dels 736 euros mensuals l'any 2018 fins als 1.221 euros mensuals l'any 2026, un creixement acumulat del 66%. L'última millora afecta 1,66 milions de persones, sobretot dones i joves. Els increments s'han pactat amb CCOO i UGT, però ha enfrontat el govern espanyol amb la patronal. És un dels indicadors que sempre branda el govern espanyol, tot i que la inflació també ha delmat la butxaca.
6. Més polítiques de memòria
Una de les imatges més icòniques dels últims anys ha estat l'exhumació de les restes del dictador Francisco Franco, que es van moure del Valle de los Caídos -ara Cuelgamuros- fins al cementiri de Mingorrubio, a la vora del Pardo, a Madrid. L'episodi va congregar, com es podia imaginar, una colla de nostàlgics, entre els quals Antonio Tejero, el militar colpista del 23-F. En el quaranta-cinquè aniversari del cop d'estat, per cert, Sánchez va decidir desclassificar bona part de la documentació vinculada a l'intent de fer descarrilar la Transició. Aquestes van ser les deu novetats que es van poder extreure dels papers, que parlaven sobre el rol de la Casa Reial envers els colpistes.
7. Perfil internacional en temps de Trump
Quan les coses no han anat bé a casa, Sánchez s'ha refugiat amb èxit en la política internacional. En temps de Donald Trump, aranzels i guerres a Ucraïna, Gaza o l'Iran, el president del govern espanyol ha estat capaç de construir-se un perfil polític propi, plantar cara als Estats Units i denunciar des de la invasió de Vladímir Putin com el genocidi a Gaza. En els darrers anys, s'ha erigit en referent de l'esquerra global i dirigents d'altres famílies polítiques han acabat comprant les seves tesis. Alhora, l'oposició als aranzels o la defensa del dret internacional i les institucions multilaterals també l'han acostat a les tesis del nou papa, Lleó XIV, amb qui s'ha vist aquesta setmana i que visitarà l'Estat al juny.
8. Catalunya sota control
Sánchez va arribar a la Moncloa el 2018, amb el procés viu i a l'espera del judici de l'1-O. A Catalunya hi governava Junts, i el PSC només tenia 17 diputats. Vuit anys després, després d'una aposta per la desjudicialització i el diàleg de bracet d'ERC, però també per Junts, el país està sota control i és el principal feu socialista de. Sánchez és un dels dirigents més ben valorats, el PSC és el partit que més vots aporta al PSOE, i de la mà de Salvador Illa la sintonia entre governs és total. Mentre el Madrid d'Isabel Díaz Ayuso s'ha convertit en arxienemic de Sánchez, la Generalitat d'Illa aposta per l'estabilitat, col·laboració i lleialtat institucional, i punta de llança de les lleis que s'impulsen a l'Estat.
