Cap a les 14.55, un núvol de telèfons s'acosta a un dels platós que hi ha muntats al centre del Global Progressive Mobilisation que se celebra a la Fira de Barcelona. Ningú es pot perdre l'oportunitat de fotografiar de prop Pedro Sánchez, autèntica estrella de la convenció. L'escena es repeteix al cap de pocs minuts, quan el president del govern espanyol es dirigeix a l'espai on es grava Zona Roja, el magazín setmanal del PSOE. I encara es repeteix una vegada més, quan el líder socialista s'acosta cap al plenari del fòrum progressista, convertit en una espècie de receptari a gran escala per aturar l'onada ultra que lidera Donald Trump contra el funcionament sistèmic de la democràcia.
L'esquerra mainstream, la socialdemocràcia de tota la vida, se cita a la capital catalana per agafar autoestima i per passar del diagnòstic cap a la victòria electoral. Hi ha dos elements que han contribuït a un cert optimisme: la derrota de Víktor Orbán a Hongria i la desfeta de Giorgia Meloni -d'elogiada a criticada per l'administració dels Estats Units- en un referèndum constitucional a Itàlia. Salvador Illa intenta fixar el marc en l'obertura de la cloenda amb un discurs en què reclama "deixar de queixar-se" i vaticina que l'onada reaccionària, com totes les onades, acabarà "morint a la vora del mar". Les gorres de Make Science Great Again i Make Love, not Fascism apareixen entre el públic.
El "no tenim por" del president de la Generalitat té diferents declinacions al llarg de la jornada. Al matí, amb una vintena de representants governamentals, Sánchez insisteix que "cal passar a l'acció" més enllà de "resistir". "El risc està en què la democràcia es buidi des de dins mentre l'ataquen des de fora", assenyala el líder del PSOE, acompanyat de Gustavo Petro -Colòmbia-, Lula da Silva -Brasil- i Claudia Sheinbaum -Mèxic-. La dirigent centreamericana és una de les protagonistes de la jornada. Nega que hi hagi una crisi diplomàtica amb Espanya per la carpeta de la conquesta de fa cinc segles, celebra una bilateral amb Sánchez i reclama el reconeixement dels "pobles originaris".
Trump sobrevola la jornada però, com passa amb Voldemort a les novel·les de Harry Potter, quasi ningú l'anomena de manera directa. Sheinbaum, abans d'agafar el vol -és la primera visita a Europa des que ocupa el càrrec-, s'afanya a indicar que no és una cimera contra Trump. Un missatge similar al de Petro, que en els propers mesos deixarà de liderar Colòmbia. Tanmateix, el president nord-americà s'esforça per ser protagonista: a la xarxa Truth Social recorda que Espanya no va col·laborar en els primers compassos de la guerra de l'Iran, i després assenyala que les xifres econòmiques són "horroroses" malgrat "contribuir pràcticament gens" a l'OTAN. "Trist de veure!", exclama el magnat.
"Que no us enganyin. Les dretes i els ultres criden perquè saben que el seu moment s'acaba", radiografia Sánchez. "La seva ortodòxia neoliberal, que és cruel, ha estat superada per les polítiques progressistes. La seva rendició al negacionisme i al masclisme és un error. La dreta no lidera: esllangueix. La internacional ultradretana està tocant a la seva fi", remarca el president del govern espanyol. Recepta unitat "per canviar la història", en clau multilateral i tenir un "horitzó compartit". També insisteix en la idea de "recuperar l'orgull". "La vergonya canvia de bàndol. A partir d'ara, per a ells", exclama el president espanyol. Aplaudiments a totes les sales on se segueix el discurs.
Comparació amb el feixisme
A Barcelona, una de les paraules més exclamades és aquesta: "Pedro, Pedro!". Juga a casa, i es nota. Res a veure amb la tensió al Congrés, la debilitat parlamentària, la incapacitat de presentar pressupostos o les perspectives electorals, que per l'enfonsament de la seva esquerra -la mateixa que ell es menja en actes com aquest- li farà molt difícil repetir a la Moncloa. El marc que fixarà -com ja estan fent els demòcrates dels Estats Units, o va fer Peter Magyar a Hongria- estarà basat en la idea de protegir la democràcia. Hi insisteix Tim Walz, que va ser el número dos de la fallida campanya de Kamala Harris. Encara governador de Minnesota, compara el que fa Trump amb el feixisme.
Els missatges que es verbalitzen al fòrum progressista tenen -inevitablement- un peu al passat -més d'un dels oradors fa servir el "no passaran"-, però s'esforcen en tenir ancoratge en el futur. Es parla d'habitatge -ho fa Jaume Collboni, alcalde de Barcelona-, es parla de les condicions materials de vida de la ciutadania, es parla de "justícia social", es parla de "redistribució", es parla de "llibertat" -que només existeix amb justícia, en paraules de Sheinbaum- i també de multilateralisme. Enguany acaba el mandat d'António Guterres com a secretari general de l'ONU, i el grup dels reunits a Barcelona voldria que el seu relleu fos Michelle Bachellet, expresidenta de Xile.
Durant el matí també el seu petit moment de glòria Gabriel Boric, que va ocupar el mateix càrrec de Bachelet, ara en mans de l'ultradretà José Antonio Kast. És un dels exemples de com funciona el pèndol: del triomf d'un president d'esquerres -i amb llaços a Catalunya, com Petro; tots dos van denunciar la violència policial de l'1-O, recordada en plena cimera per Carles Puigdemont en un tuit agre- es va passar a un nostàlgic de Pinochet. Amb una escenografia de míting nord-americà, Sánchez se sent com una estrella del rock -Lula, més veterà, també-, i s'encarrega de celebrar les virtuts de Barcelona i de Catalunya. Fa nou anys, el 2017, és probable que escenes així no s'haguessin vist.
