Les eleccions a Hongria han canviat el panorama polític europeu. La derrota del primer ministre Viktor Orbán i el seu partit Fidesz suposa una garrotada per a tot el bloc de forces d’extrema dreta populista, un fet que tindrà implicacions severes dins i fora d’Europa. Péter Magyar, líder del partit Tisza (Respecte i Llibertat), qui encapçalarà el nou govern hongarès. Amb el 60% dels vots escrutats, Magyar aconseguiria uns 136 diputats mentre que Orban es quedaria amb 56 escons. El mateix líder ultraconservador hauria trucat Magyar per assumir la seva derrota. Aquestes són algunes de les implicacions d’aquestes eleccions.

Cau el model de l’onada ultra

Malgrat que Hongria no és un dels grans estats de la Unió Europea (9,5 milions d’habitants, l’1,1% del PIB europeu), Viktor Orbán havia sabut convertir-se en un dels rostres més simbòlics del bloc de forces ultrapopulistes. Orbán havia fet de Budapest la capital de l’eurofòbia. La seva aposta per construir una potent xarxa de centres de pensament (amb el Danube Institute al davant) el feia un referent ideològic de primer ordre i la seva experiència al govern (setze anys amb majoria absoluta) el convertia en model de conquesta de l’Estat per la resta. 

Una altra derrota per a Trump… i per a Putin

La caiguda d’Orbán, un dels pocs líders que havia assumit el paper de seguidor fidel de Donald Trump, és un fracàs per a l’Administració nord-americana. En la guerra contra l’Iran, el primer ministre hongarès s’havia posicionat al costat de Washington de manera acrítica. A més, havia fet de cavall de Troia del líder del Kremlin en el si del lideratge europeu. Ara tant Trump com Vladímir Putin perden un alfil destacat.  

Israel perd un peó a Europa

Un altre gran perdedor d’aquestes eleccions és Israel. Concretament, Benjamin Netanyahu, que havia trobat en el líder hongarès un aliat en una UE cada cop més reticent a donar carta blanca a Tel-Aviv en la seva política expansiva, fos a Gaza o ara al Líban. El mateix Netanyahu havia visitat Budapest recentment per mostrar el seu suport al Fidesz. Avui, el govern de dreta i extrema dreta israelià està més sol.

Brussel·les respira alleujada

Els principals líders europeus esperaven amb ànsia el veredicte de les urnes magiars. Han mantingut un prudent silenci al llarg d ela campanya. Ningú a Brussel·les volia donar a Orbán ni la més petita excusa que servís al polític ultra com a argument electoral. Però per reforçar la cohesió interna a la Unió, la sortida d’escena de Viktor Orbán era essencial. La ferida al mateix cor de la UE que va suposar el veto al crèdit de 90.000 milions per a Ucraïna encara resta oberta. Avui, la UE és una mica més forta que ahir.

Un fracàs ultra, però un triomf conservador

La victòria de Péter Magyar és un gran triomf per les forces liberals i democràtiques. També ho és per l’europeisme. Però no és un èxit de cap aliança d’esquerres. El Tisza de Magyar és una força adscrita al Partit Popular Europeu (PPE), situada en un espai de centredreta. De fet, el mateix Magyar pertanyia al Fidesz fins que la seva dona, Judit Varga, va haver de dimitir com a ministra de Justícia després que la presidenta d’Hongria -figura més aviat cerimonial- indultés un acusat d’encobrir abusos. Allò va provocar un escàndol que es va endur la presidenta, Katalin Novak, i va forçar també la renúncia de Varga per no esquitxar Orbán. D’aquella trencadissa va néixer la ruptura entre Magyar i el primer ministre hongarès.