Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que en la primera fase, degut al canvi d'horari, serà complicat seguir tots els partits del Mundial que va arrencar aquest dijous a Mèxic. Quan roda la pilota tendim a oblidar-nos-en -és una de les gràcies que, paradoxalment, té el futbol-, però en aquesta primera fase és complicat no assenyalar que és una altra competició de la FIFA que neix tacada. En aquest cas, pels estrets vincles entre l'organització liderada per Gianni Infantino -el clàssic home de mitjana edat que porta vestit impecable amb vambes blanques; no se'n pot esperar res de bo- i Donald Trump, president dels Estats Units. 

El futbol és política i, en un Mundial, també és qüestió de poder. Aquest diumenge, publicarem un nou Snooker, el pòdcast de Nació, per analitzar-ho amb les veus de Neus Climent, Ferran Casas i Ramon Usall -autor de la secció Futbolítica- com a convidat. Les competicions esportives retraten èpoques, permeten entendre com de ràpid avancen els conflictes geopolítics -Rússia va passar d'organitzar el Mundial del 2018 a quedar exclosa del següent a causa de la invasió d'Ucraïna- i evidencien fins a quin punt la FIFA tria socis per interessos econòmics sense tenir en compte altres circumstàncies. Que Messi recollís la Copa del Món fa quatre anys amb un vestit tradicional del Qatar ho explica tot. 

En aquest cas, Infantino -i tot el que representa- decideix tapar-se els ulls davant d'un president que ha instal·lat el món en una inestabilitat permanent, ja sigui derrocant Nicolás Maduro a Veneçuela o bé jugant a la ruleta a l'Orient Mitjà de la mà d'Israel. Us recomano les peces que han preparat Gerard Mira, Arnau Urgell i Marc Orts per entendre la dimensió d'una competició que, en termes futbolístics, tornarà a tenir protagonisme blaugrana. L'Espanya que lidera Lamine Yamal és candidata al títol, com també la França de Kylian Mbappé o l'Argentina de Messi, que tan feliços ens va fer el 2022. Qui aixequi el títol, això sí, ho haurà de fer amb Trump al costat. I, segurament, no els molestarà. 

Ens ha agradat

La visita del Papa ha estat un pretext per tornar a projectar Barcelona al món. La ciutat es ven sola, però cal talent per fer-ho amb classe. Per això ha estat clau la part estètica dels grans actes, especialment el de la Sagrada Família, amb una impecable realització televisiva i el pes del simbolisme traslladat a la pantalla. A banda, i a risc de celebrar el que hauria de ser obvi, la visita de Lleó XIV s'ha tancat amb més català del previst i gestos que, fa tan sols una setmana, semblaven impensables. L'especificitat nacional catalana, en hores baixes, ha tornat a quedar realçada. Encara que, com és habitual, la Policia Nacional espanyola hagi manifestat -un cop més- al·lèrgia a les estelades.

No ens ha agradat

En el debat sobre la seguretat hi ha dues qüestions a tenir en compte: les dades i les percepcions. Les primeres serveixen per refredar l'alarmisme, però poc hi tenen a fer quan en només uns dies hi ha hagut dos assassinats a la ciutat. El segon, a plena llum del dia, en una cantonada especialment transitada als matins: hi ha una comissaria i una escola a menys de cent metres. Barcelona no és la Nova York dels setanta, però -com apuntava encertadament Bernat Surroca en aquesta opinió- no es poden normalitzar els incidents amb arma de foc. Un Govern que ha atorgat prioritat a la seguretat i que ha situat el major Trapero en la direcció política dels Mossos no se'n pot permetre més.

Què fem el cap de setmana

Entre les estones a la platja i davant la televisió per veure el Mundial, segur que trobeu una estona per llegir el reportatge -amb totes les veus expertes- que està preparant David Cobo, el nostre millor davanter -també a la redacció- sobre la seguretat a la capital catalana. Pep Martí, que s'ha entregat en cos i ànima a la visita del Papa -MVP indiscutible de la setmana-, alçarà la mirada per analitzar el pòsit que ha deixat un dels esdeveniments de l'any en clau eclesiàstica i política. I, en clau internacional, entrevistarem Leopoldo López, opositor veneçolà amb nacionalitat espanyola, que ha passat per Barcelona gràcies a unes jornades organitzades per l'Institut Ostrom. Bon cap de setmana!