Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que ja queda menys perquè es tanqui la fase de grups del Mundial i s'haurà acabat el recital de partits -com diuen els joves- random de matinada. Poc després dels apassionants Egipte-Iran i Nova Zelanda-Bèlgica, almenys 350 persones es desplaçaran aquest dissabte al migdia cap a Planoles, al Ripollès, per homenatjar Jordi Pujol. Podeu donar per fet que dins dels cotxes que faran el trajecte hi haurà molts dirigents que van renegar del llegat de l'expresident quan va confessar la deixa a l'estranger. Ara que té 96 anys i ha estat alliberat del judici a l'Audiència Nacional, tothom torna a ser pujolista.

Si la popularitat de Pujol va cap amunt -perquè, en el fons, deu anys després de la desaparició de Convergència continua sent l'única argamassa política que uneix totes les generacions de l'espai-, la de Pedro Sánchez va cap avall. Cada ple al Congrés dels Diputats és una tortura, perquè ja s'encarrega la justícia -amb investigacions raonables i amb escàndols com el de Begoña Gómez, amb el jutge Peinado fora de control- que el president del govern espanyol hi arribi rostit. El dubte ja no és si la legislatura acabarà abans del previst, sinó quan es col·locaran les eleccions en el calendari. Només hi ha un imponderable per descobrir: arribarà el dia que Sánchez també sigui imputat?

Junts demana ara que Sánchez faci un pas al costat -el d'Artur Mas no va anar bé, per si algú ha perdut la memòria-, segurament perquè els és més fàcil pensar que poden investir un altre dirigent del PSOE que no pas propiciar l'arribada del PP i de Vox a través d'una moció de censura. És una ucronia, però resulta divertit imaginar què faria Pujol en aquest escenari a Madrid. Li retiraria el suport a Sánchez? Establiria ponts de diàleg amb Alberto Núñez Feijóo? Negociaria contrapartides a l'estil del pacte del Majèstic? No ho sabrem mai. L'obsessió de Pujol és que Catalunya no quedi residualitzada, de la mateixa manera que el PSOE aspira a no cremar-se del tot en aquest Madrid irrespirable. 

Ens ha agradat

Que Catalunya entri en espais internacionals sempre és una bona notícia. Que el 3Cat s'integri a la Unió Europea de Radiodifusió (UER) és un d'aquests casos. Es pot fer el discurs -llaminer- que el 2017 la ciutadania es mobilitzava per la independència, però tothom sap com va acabar allò -quasi deu anys després, el resultat encara és nítid-, i que anar ampliant els anomenats espais de sobirania -una expressió que rivalitza amb finestres d'oportunitat a l'hora de generar ganes de protegir la cartera- passa per acords amb l'Estat. Catalunya encara no podrà competir a Eurovisió, però el 3Cat és el primer ens no estatal en formar part de l'UER amb un règim especial. Un bon punt de partida.

No ens ha agradat

La desgràcia del terratrèmol a Veneçuela encara tindrà recorregut. De moment hi ha 164 morts i prop d'un miler de ferits, però ja hi ha organismes que prediuen que la xifra final podria arribar a les 100.000 víctimes. Les properes hores seran claus per saber quantes persones es poden rescatar i quin és el balanç final dels danys, també materials, que han afectat l'aeroport més important d'un país que està vivint un 2026 per oblidar. Neus Climent ha preparat aquest reportatge per entendre la magnitud del sisme, per posar-lo en perspectiva històrica i per determinar si són fenòmens més predictibles que fa anys. Una recomanació: llegiu El gran terratrèmol, de Kathryn Schulz. Pèls de punta. 

Què fem el cap de setmana

A banda d'estar atents a l'homenatge a Jordi Pujol i al comitè federal del PSOE, aquest cap de setmana Arnau Urgell posarà en marxa un interactiu per consultar les temperatures màximes a Catalunya, una eina molt vàlida ara que vivim immersos en onades de calor que es van encadenant. Pep Martí posarà la banya -és una de les seves múltiples especialitats- en fins a quin punt tothom dins l'Església catalana està pendent de Lleó XIV de cara als nomenaments pendents, amb el relleu de Juan José Omella al capdavant. També hi ha congrés del PP a Catalunya: Alejandro Fernández ja deu tenir la mànega de titulars preparada pel discurs de cloenda. Bon cap de setmana!