La Justícia no afluixa. L'esposa del president del govern espanyol, Begoña Gómez, ha entregat aquest dimecres a la tarda el seu passaport espanyol al jutge instructor Juan Carlos Peinado , que l'envia a judici per diversos delictes aprofitant la seva posició de consort a la Moncloa. I també la UDEF ha sumat a les acusacions contra José Luis Rodríguez Zapatero haver cobrat 200.000 euros per influir en el govern de Bolívia a favor del grup empresarial Gloria. Males notícies que, malgrat els intents del PSOE per frenar Peinado i defensar l'expresident, s'acumulen i no sembla que hagin de remetre. Però uns contratemps que, per ara, no fan que Pedro Sánchez doni mostres de voler convocar eleccions.
Això és el que es desprèn de la seva llarga compareixença al Congrés per abordar els escàndols de corrupció que l'assetgen. La compareixença va ser sol·licitada pels seus socis i per ell mateix i ha volgut separar els casos. D'una banda, els de José Luis Ábalos (ja condemnat amb severitat pel Suprem gràcies a la delació de Víctor de Aldama), Santos Cerdán i Leire Díez, sobre els que ha afirmat que ell no en sabia res. Ha volgut deixar clar que el PSOE va actuar amb diligència i que, malgrat que els dos primers van tenir altíssimes responsabilitats, del seu comportament no se'n pot concloure que el partit sigui corrupte i menys encara finançament irregular.
La ferida personal i la canya a la dreta
Després s'ha referit al cas Zapatero, en qui ha demostrat confiança i per qui ha demanat presumpció d'innocència sense entrar en un judici ètic sobre els seus negocis en l'entorn de la política i els regals com ara les joies. I finalment el de la seva esposa i germà, on ha estat més contundent encara exhibint la ferida personal i amb acusacions contra els pseudomitjans i les campanyes de les dretes.
Sánchez no ha atès les peticions de dimissió o convocatòria electoral de l'oposició i dels seus socis . Fins i tot Gabriel Rufián s'hi ha afegit preguntant-se retòricament si tenia sentit seguir. El líder del PSOE s'hi ha encarat preguntant-se en nom de qui parlava burxant en la solitud del portaveu d'ERC dins del seu partit i en el capteniment dels seus votants.
Junts encara prefereix el PSOE
Mentrestant, Míriam Nogueras ha proposat la "via Mas": que Sánchez plegui i el PSOE ho aprofiti per regenerar el lideratge i negociar la investidura d'un nou president. Hi ajudaria que, en el cas espanyol i a diferència del català, no cap que sigui diputat. Els neoconvergents afirmaven que Sánchez hauria de fer com el britànic Keir Starmer i deixar pas abans de causar més perjudicis. El conill del barret dels de Carles Puigdemont fa evident, però, que encara prefereixen un govern del PSOE que no pas un del PP i Vox.
El debat ha evidenciat la soledat de Sánchez, que tampoc ha tingut bon to amb Podem, i que, com era de preveure, ha optat per l'"i tu més" amb el PP i amb Vox. Ha furgat en les irregularitats que tenen o han tingut els dos partits en el seu finançament i els escàndols d'alguns dels seus dirigents, com ara Isabel Díaz Ayuso. Les acusacions de manca de "dignitat" i de "mentir" de Feijóo sonen tan dures com repetitives a la Carrera de San Jerónimo.
Dos motius de bloqueig
Sánchez no vol dimitir i no vol donar pistes sobre el moment que triarà per convocar eleccions. No segresta la legislatura perquè la potestat és seva, però el debat d'avui ha mostrat una deriva cap al bloqueig per dos motius. El primer perquè el cap de l'executiu no ha dimitit del càrrec, però sí de mostrar una agenda legislativa i política potent. No pot presentar mesures de "regeneració" perquè ara qualsevol cosa que tingués a veure amb el poder judicial o algun altre poder de l'Estat seria presentat com una ingerència (cop d'estat en diria la dreta) i tampoc sembla tenir-ne a punt altres. De fet, ni tan sols ha apuntat al compliment dels acords, per bé que ERC i Junts tampoc ho han reivindicat amb vehemència, per difícil que sembli. Sobretot en el cas dels republicans, que a més de l'aplicació de l'amnistia tenen pendent el finançament o els aeroports.
I el segon motiu que dona versemblança al bloqueig que ve en el que queda de legislatura està íntimament lligat amb el primer. És la distància creixent amb els socis. Més enllà de l'error -pel que s'ha disculpat- de no respondre Bildu, ha mostrat mala relació amb Junts i Podem i fredor amb ERC i el PNB. Amb aquests últims malgrat que han moderat les seves posicions, també perquè ara ells es veuen esquitxats per les gestions amb Leire Díez per rescatar empreses en problemes amb diners públics.
Sap que no exploraran alternatives
Sánchez es pot permetre no intentar seduir-los perquè sap que cap d'ells (Junts ha estat qui més cants de sirena i alguna cosa més ha rebut) per fer prosperar una moció de censura amb el PP i Vox, encara que sigui "instrumental" només per convocar eleccions. Això fa que sigui ell i només ell qui decideix quan tot això s'acaba i crida de nou a les urnes, on es presentarà de nou, sigui per seguir a la Moncloa o per salvar el PSOE de la catàstrofe.
Aquest dimecres no ha donat cap pista i s'ha centrat en el pim-pam-pum amb Feijóo, però en els darrers dies va donar-ne alguna. El moment clau serà, segurament, el debat de totalitat dels pressupostos de 2027. Fa quatre anys que el seu govern no ha pogut aprovar-ne cap i, de fet, ni tan sols ha complert amb l'obligació constitucional de presentar-los al Congrés amb l'argument que no hauria tingut els vots. Fa unes setmanes, a Barcelona, va dir que havia posat en marxa els mecanismes per fer-ho a la tardor, en tornar de les vacances d'estiu.
Eleccions al febrer... si no hi ha sorpreses
Si es compleix el calendari, al novembre decauran o es tramitaran al Congrés en funció de si és capaç de convèncer els socis. Si els hi rebutgen perquè partits del bloc de la investidura sumen els seus vots als del PP i Vox, podria convocar eleccions immediatament amb l'argument que els comptes, que seran expansius, són la seva carta de presentació. És el que va fer el 2019 i li va sortir bé i aquest cop el calendari se situaria al febrer. No esgotaria legislatura (això seria al juliol) i tampoc coincidiria amb les municipals (el gran temor de socis com el PNB), però podria dir que ha arribat a 2027.
Però tot això és un càlcul perquè Madrid és ple de rumors. I un és que el cap de l'executiu pot ser imputat abans de marxar de vacances per la seva relació amb Santos Cerdán i Leire Díez. Seria més sorprenent l'aprovació dels pressupostos que noves andanades judicials.
