Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que ens torrarem de calor, com desgrana Arnau Urgell en aquest interactiu municipi a municipi. I és en plena primera onada de temperatures desbocades que Junts decideix qui ha d'encapçalar la llista a l'Ajuntament de Barcelona a les municipals del 2027. Diumenge, cap a les set de la tarda, se sabrà si Jordi Martí, Pilar Calvo, Glòria Freixa o Jaume Alonso-Cuevillas agafen el relleu de Xavier Trias. Un relleu, per cert, que l'espai postconvergent té pendent des del 2015, any en què l'exalcalde va perdre davant d'Ada Colau. Van haver de tornar a recórrer a ell per guanyar les eleccions del 2023. 

Aquests dies ha passat de tot -reunions per intentar aliances, pressions a candidats perquè fessin marxa enrere-, però en el fons l'important és què passi a partir de diumenge. Sabrà Junts posar en marxa un candidat o candidata que, almenys, pugui jugar la partida i no caure en la irrellevància? Perquè Barcelona no és només clau per a l'Ajuntament, sinó també per la Diputació, i pot ser una bona palanca negociadora en cas que aquesta vegada Carles Puigdemont desprecinti els acords amb el PSC. Amb el PSOE, com remarquen sovint els dirigents de Junts que més distàncies marquen amb l'exili, estaven permesos perquè era precisament ell qui els promovia. I, si cal, després els trencava. 

Les primàries haurien de servir per abordar debats oberts: quin ha de ser el rumb estratègic de la formació -és a dir, si es passa de l'octubrisme inicial a un cert pragmatisme d'aromes convergents- i si Puigdemont continua al comandament de totes les operacions. No és cap secret que Martí, que ha perseverat fins al final per ser el candidat -i que té l'aval de Trias-, és el candidat menys desitjat per la direcció, i això que és l'actual cap de files a l'Ajuntament. Al grup municipal, les ingerències han agradat entre poc i gens, amb membres de la cúpula maniobrant per intentar que no hi hagués primàries o que fossin minses. Diumenge, el primer veredicte. El 23 de maig de l'any vinent, el segon. 

Ens ha agradat

La primera tanda de partits del Mundial ha deixat un hat-trick inesborrable de Leo Messi contra Algèria que el situa al capdavant dels golejadors històrics de la competició, empatat amb Miroslav Klose. El jugador argentí, el millor intèrpret d'aquella màxima que diu que al futbol s'hi juga amb el cap i s'executa amb els peus, ja té 38 anys i fa temps que està apartat dels grans focus a nivell de clubs, però continua sent una arma de precisió quirúrgica. Amb el pas dels anys s'ha anat demostrant que comparar-lo amb Cristiano Ronaldo -acompanyat, per cert, d'una selecció excel·lent a Portugal- és un detector infal·lible d'analfabets futbolístics i de personalitats amb una vigorèxia mal entesa.

No ens ha agradat

Víctor García Correas és el nou secretari de Millora Educativa. El nomenament no tindria més trellat si no fos perquè, en la seva trajectòria com a regidor a Rubí, va posar en dubte la unitat lingüística -va indicar que el català, el valencià i el mallorquí eren llengües diferents, i va denunciar l'existència d'un pretès "protoimperialisme" en aquest àmbit-, i també va qüestionar la immersió. Posem-ho al revés: què diria el PSC si un alt càrrec situés el castellà com una llengua "protoimperialista"? Segur que les peticions de dimissió haurien arribat al cap d'un quart d'hora. Les decisions judicials -com la d'Europa d'aquest dijous- posaran a prova el compromís del Govern per defensar el català a l'escola. 

Què fem el cap de setmana

A banda d'estar pendents de les primàries de Junts a Barcelona i de les temperatures -un factor que agreuja encara més el risc d'incendis-, aquest cap de setmana previ a la revetlla de Sant Joan farem balanç de l'impacte de la declaració de José Luis Rodríguez Zapatero, que lluny de guanyar tranquil·litat ha vist com també li imputaven les filles. En Bernat Surroca us desgranarà els detalls i les implicacions de l'Autoritat Aeroportuària -que no fa pinta que tregui cap poder a Aena-, mentre que Lluís Girona aborda la recta final de la comissió d'investigació dels atemptats del 17-A. I, si voleu entendre la treva entre l'Iran i els EUA, haureu de llegir Antoni Segura. Bon cap de setmana!