En vigílies de la visita del Papa a Catalunya, es va fer públic que l’expedient sobre la possible beatificació de l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet ja es trobava en mans del Dicasteri per a la Causa dels Sants. L’Associació Canònica Antoni Gaudí, creada el 2023, va elevar a Roma un possible miracle, requisit necessari perquè l’artista fos proclamat com a beat. A partir d’aleshores, molts van confiar en la possibilitat que l’estada de Lleó XIV i la inauguració de la torre de Jesucrist fos una bona ocasió per fer l’anunci. Però ja se sap que el temps vaticà no és el dels humans.
El gest del Papa d’homenatjar Gaudí davant de la seva tomba va emocionar molta gent, però no garanteix ni canvia res. En cercles eclesiàstics, segons han explicat a Nació, s’observa amb “prudència” el procés de beatificació, que no es considera que tingui una conclusió imminent. El possible miracle, situat el 2023 (el naixement d’un nadó contra el consell dels metges), està sent estudiat en un expedient que inclourà un informe mèdic. De moment, l’arquitecte és considerat per l’Església com a Venerable. Que és com dir que està a la sala d’espera dels sants.
Sigui com sigui, el cas de Gaudí és, ara per ara, el que està més a prop de la santedat d’entre tots els catalans que ho “esperen”. N’hi ha més. Potser, després del creador reusenc, la figura més emblemàtica d’entre els candidats catalans és Ramon Llull. El savi del segle XIII, intel·lectual polifacètic, filòsof, teòleg i poeta, a banda de ser un gran escriptor. Nascut a Palma d’una família que va acompanyar Jaume el Conqueridor a Mallorca, Llull fou un home d’Església partidari de les croades, però també un heterodox que al Llibre del Gentil presenta amb rigor les tres religions monoteistes, la cristiana, la musulmana i la jueva, perquè el lector elegeixi.
Llull va ser beatificat el segle XIX pel papa Pius IX, ratificant un culte popular de feia segles per la seva suposada condició de màrtir (fet, d’altra banda, qüestionat per historiadors). Però la canonització ha topat amb tot tipus d’obstacles. En el darrer número del butlletí catòlic catalanista El Pregó, Marcel Coromines dona detalls del procés. Llull acumula fins a 46 miracles -que no semblen pocs- que defensen els seus postulants. Sembla que el cas més clar és la curació d’una religiosa amb luxació severa. La darrera documentació per fer triomfar la causa es va presentar a Roma l’any 2014 i des d’aleshores resta aturada a les dependències curials.
Sí que se sap que el papa Francesc veia amb molta simpatia la figura de Llull, com va expressar en una audiència a la Fundació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Era el 2024 i alguns van creure que la cosa estava feta. Però el Papa va morir i ara no se sap molt bé què pot passar. Hi ha qui considera que la defensa que feu Llull de la fe cristiana enfront l’Islam genera incomoditat a Roma. Potser per donar una empenteta a la causa, la presidenta del Congrés, Francina Armengol, va esmentar Llull en el seu discurs davant Lleó XIV quan aquest va intervenir davant el Parlament espanyol.
El referent del catolicisme catalanista
Un altre català que espera el seu torn és Josep Torras i Bages (1846-1916). Bisbe de Vic i autor de La tradició catalana, aquest prelat és considerat un dels referents del catolicisme més catalanista en uns anys, els de la Renaixença, en què el país -i també l’Església- patia un procés de castellanització evident. Activista de la Unió Catalanista, Torras i Bages era un home conservador, però relativament innovador en aquells anys del segle XIX. La seva causa de beatificació espera la seva hora i res indica que hagi de ser fàcil. Joan Pau II va declarar-lo Venerable el 1992, la primera victòria d’una causa que es farà pregar.
Pere Tarrés, el “salvador” de Montserrat
Membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FEJOC), sacerdot i metge, Pere Tarrés va ser un home molt estimat per tots aquells que el van conèixer. Evangelitzador entre joves i impulsor de l’Obra Benèfica Antituberculosi i de diverses institucions sanitàries abocades als més humils -en una tasca que molts consideren un precedent de Càritas-, Tarrés va morir de càncer als 45 anys, deixant un record profund en el seu entorn.
Hi ha un episodi important en la seva vida. L’esclat de la Guerra Civil el va agafar al monestir de Montserrat, sent un dels principals dirigents de la FEJOC. Mentre el país s’abatia en un conflicte brutal, l’abat Marcet s’olorava el perill i va enviar Tarrés, acompanyat d’un novici, a Barcelona. Es tractava de demanar ajuda a la Generalitat per impedir que Montserrat caigués en mans de grups de la FAI.
Tarrés no va perdre el temps i es va adreçar a un home clau en aquells dies: l’aranès Josep Maria Espanya, polític d’ERC i conseller de Governació. Quan una columna de faistes s’acostava al monestir, es va trobar que els Mossos d’Esquadra hi havien arribat abans i que la Generalitat havia declarat el recinte espai de servei popular. Aquesta va ser una de les moltes accions que engrandiren la figura de Tarrés. El 2004, Joan Pau II el va proclamar beat.
La primera santa badalonina?
Badalona també aspira a tenir una santa catalana. Coloma Antònia Martí Valls era una religiosa que va viure entre el 1860 i el 1899 i que quan es va fer monja franciscana va prendre el nom de Francesca de les Nafres de Jesús. Com explica l’historiador Joan Pallarès-Personat, la monja va morir jove en olor de santedat perquè s’havia convertit en una persona molt popular a Badalona. En una època on les classes populars vivien en la misèria més absoluta, la monja va fundar una escola gratuïta per a nenes pobres. Des de la seva mort sempre va existir un focus de postulants. De moment, han aconseguit un èxit: el papa Francesc la va fer Venerable el 2018.
Rosa Deulofeu, el cas més recent
Quan va morir el 2004, víctima d’un càncer, Rosa Deulofeu va deixar petjada. Als seus 44 anys, delegada de Joventut a l’arquebisbat de Barcelona, s’havia convertit en una de les ànimes de la diòcesi i la manera com va entomar la mort va deixar impactats els qui l’envoltaren. L’arquebisbat, amb el cardenal Lluís Martínez Sistach, van donar suport a la causa.
Caldrà estar atents a l’evolució de totes aquestes causes, possiblement amb les figures de Gaudí i Llull com a caps de pont d’uns processos que sovint s’eternitzen. Qui ja és beat només ha d’esperar un miracle més per ser sant. Ningú va dir que fos fàcil. I menys per un català. Avançar enmig dels salons de la cúria vaticana requereix condicions de resistència no aptes per a qualsevol. En molts casos, el més calent és a l’aigüera i serà necessària alguna intercessió. En la vida real no se’n fan de miracles.
