La consellera d'Interior, Núria Parlon, ha mirat de passar pàgina de la crisi al Departament amb anuncis i nous plans d'actuació davant de problemes de seguretat que hi ha a Catalunya i per enfortir alguns principis dels Mossos, com ara el model de proximitat. La comissió d'Interior, però, ha estat la presentació al Parlament de les cares noves de la conselleria, amb la secretària general, Joana Ricardo, que pren el relleu de Tomás Carrión; Ferran López, que substitueix Josep Lluís Trapero a la direcció general dels Mossos; i Sílvia Catà, la nova comissària en cap de la policia catalana. D'explicacions sobre la sortida sonada de Trapero, fitxatge estrella de Salvador Illa, més aviat poques, i l'oposició ha furgat en les discrepàncies entre Parlon i el ja exdirector de la policia.
Després de les sortides, la consellera ha promès "continuïtat" amb "nous tarannàs". Es mantindrà, per exemple, el pla Kanpai contra la multireincidència, o el pla Daga contra les armes blanques. Sí que hi haurà algunes novetats i prioritats. Una de destacada, verbalitzada per Parlon, és la necessitat de fer "canvis legislatius" per penar més la tinença d'armes de foc i armes blanques, moviment que arriba després dels recents crims que hi ha hagut, amb l'apunyalament a Manresa o el tiroteig al carrer Balmes. "Cal reforçar el marc legislatiu en armes de foc, assimilant la nostra legislació a l'europea", ha apuntat Parlon, que ha posat com a exemple d'agreujant l'exhibició d'armes. "Hem de treballar amb un marc legislatiu favorable perquè les armes de foc i blanques desapareguin, hi concentrarem els esforços", ha remarcat.
Més proximitat: "Hem de mirar als ulls el ciutadà"
El nou director dels Mossos, Ferran López, ha desplegat alguna de les idees esbossades per Parlon, i ha explicat que caldrà "ajustar" els plans en marxa a la situació del país. Segons López, veterà dins de la policia, que ha destacat el "marc normatiu pobre i amb deficiències" -la llei de seguretat de l'Estat de 1986- amb què treballen els Mossos. Ha posat èmfasi en la necessitat de coordinar-se més i millor amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat (el 80% de les investigacions que fan els Mossos són coordinades), però sobretot ha ressaltat que cal aprofundir en el model de proximitat. El primer encàrrec a Trapero com a responsable de la Comissaria d'Avaluació i Serveis serà, precisament, fer "una auditoria" sobre què s'està fent en aquesta matèria. "No ens podem perdre el contacte amb el ciutadà", ha dit López.
Reduir la percepció d'inseguretat
I precisament en aquest àmbit, la comissària en cap dels Mossos, Sílvia Catà, ha anunciat un nou pla de proximitat per fer "prevenció real". "Hem de sortir del vehicle i mirar als ulls a la gent, preguntar-los què els passa, tenir interacció amb el ciutadà", ha dit. Això va lligat amb un dels problemes actuals, que és la percepció d'inseguretat. Les dades delinqüencials, en general, baixen. Hi ha hagut menys incidents amb armes blanques o amb armes de foc, però els que hi ha -com el crim de Manresa, de Figueres o de Balmes- generen un "fort impacte social" i fan créixer la sensació que no hi ha seguretat. Els Mossos volen actuar, també, en aquest punt, especialment en aquelles zones del país on la percepció d'inseguretat és alta.
Un problema amb les bandes juvenils
Un altre pla rellevant que ha anunciat Catà és el pla contra les bandes juvenils violentes. La comissària en cap ha estat clara: "Tenim un problema". Catalunya va aconseguir erradicar grups com els Latin Kings o altres bandes llatines l'any 2011, però Catà ha admès que "han tornat a proliferar". "Estem preparant un pla per erradicar les bandes i treballar perquè els joves no s'hi sumin", ha dit, que ha insistit que el jovent que viu a Catalunya ho ha de fer "pacíficament". D'altra banda, Catà s'ha compromès a crear grups de policies que s'encarreguin de treballar contra el crim organitzat -un dels principals problemes per als Mossos- en cada regió policial, en coordinació amb les policies espanyola, locals, i estrangeres. "S'ha de treballar des del territori", ha afirmat.
"Alguna discrepància" amb Trapero
El motiu de la compareixença era explicar els canvis a Interior, cap de més significatiu que el de Trapero, també políticament. La sortida de Miquel Esquius estava prevista, perquè el comissari en cap es jubila. La de Tomás Carrión també estava prevista. Segons ha explicat Parlon, l'exsecretari general va posar com a condició per assumir el càrrec estar-s'hi dos anys. "Té a veure amb el seu calendari vital, volia tornar a la docència i ja sabíem que passaria", ha dit. I Trapero? Aquí hi ha hagut poques explicacions. "Ha estat una decisió meditada i personal, no volia continuar fent tasques polítiques", ha afirmat. Discrepàncies? "Hem discrepat alguna vegada, però en res que tingui a veure amb les línies de treball", ha dit la consellera.
L'oposició ha furgat sobretot en aquesta qüestió. Des de Junts, Josep Rius ha constatat que els canvis a Interior no han estat "normals". "Ha estat una crisi, una crisi soterrada de govern", ha assegurat, i ha situat la sortida de Trapero com una "derrota personal d'Illa". Per part d'ERC, Laia Cañigueral ha celebrat la dimissió del director general, però ha reclamat un "canvi de model i un canvi de rumb" a Interior. Els republicans i els Comuns han constatat que tenir un policia -Ferran López- com a director dels Mossos és problemàtic, perquè es poden difuminar les funcions. "Esperem que hi hagi amplitud de mires", ha demanat Andrés García Berrio. La CUP també ha qüestionat les explicacions sobre Trapero. "No ens empassem que sigui per motius personals", ha dit Xavier Pellicer. El PP, al seu torn, ha demanat a Parlon que "lideri" les polítiques de seguretat "sense ambiguitats".
