"A vegades ens consta entendre que la gent vol marxar", ha dit la consellera d'Interior, Núria Parlon, un cop apagades les càmeres al Palau de la Generalitat. Intentava així esvair els dubtes sobre la sortida, anunciada aquest dimecres per sorpresa, del director general de la Policia, Josep Lluís Trapero. Segons Parlon, ha estat una decisió personal seva, comunicada a finals d'agost i certificada avui, justament el dia que també s'ha fet públic que la comissària Sílvia Catà serà el relleu de Miquel Esquius al capdavant dels Mossos i es convertirà, així, en la primera dona com a comissària en cap de la policia catalana. La dimissió de Trapero, el policia més conegut de la història dels Mossos i que no se n'ha sortit en l'aventura política, ha eclipsat tota la resta de canvis. Què amaga?
La consellera Parlon ha fet esforços per emmarcar l'adeu del major en una decisió "personal" seva i allunyar els rumors d'una mala relació o pèrdua de confiança que, portes endins, és evident. "Hauria volgut que seguís", ha dit, en una compareixença en què tothom era conscient que hi havia alguna cosa més darrere del relleu. Sí que admès "diferències de criteri", unes discrepàncies, però, que eren "normals" i que no creu que hagin estat el motiu de la dimissió "irrevocable" del responsable polític dels Mossos. El cert és, però, que el distanciament entre Parlon i Trapero era cada cop més clar i que la confiança s'havia anat erosionant en aquests dos anys. La consellera ha demanat no especular sobre un terreny que, ha dit, és "pantanós".
En privat, feia temps que algunes fonts assenyalaven el poder intern que acumulava Trapero, més enllà dels seu àmbit de competència, i el control que volia tenir dins del Departament i dels Mossos. De fet, la dimissió fa uns dies del dos de la consellera, Tomás Carrión, ja es va vincular a aquests desajustaments. El rumor s'havia verbalitzat, de manera més o menys explícita, al Parlament. "Si qui mana és Trapero, que el nomenin conseller", va dir Xavi Pellicer, diputat de la CUP, a principis d'any. L'ascendència del major dins del cos era ben coneguda i feia temps que incomodava l'oposició, que n'havia demanat el cessament després de les polèmiques que han envoltat la seva etapa a la direcció general. Fins abans de l'estiu, Parlon va tancar files amb ell, malgrat el desgast que anava acumulant. Al juny, Trapero va dir que no pensava deixar el càrrec.
Quin ha estat el detonant? Fonts consultades assenyalen la designació de Sílvia Catà com a comissària en cap, decisió que Trapero no compartia i que comportarà més canvis a la cúpula. Parlon ha evitat concretar si el nomenament comptava amb l'aval o no del director general de la Policia, o si se li havia consultat prèviament. La sortida ha agafat per sorpresa els Mossos. Estava previst que Interior oficialitzés el nomenament de Catà per la jubilació d'Esquius, però no pas un canvi a la direcció general d'Interior. Ferran López, abans mà dreta del major, responsable dels Mossos durant el 155 i ara encarregat de pilotar la coordinació amb les policies espanyoles, assumirà el relleu a partir del dia 15.
Sense encaix, tampoc, amb el PSC
Trapero surt per la porta del darrere de la seva aventura com a polític. Se certifica, així, el difícil encaix d'un policia "estrella" en els últims governs de la Generalitat. Restituït amb el govern de Quim Torra com a comissari en cap, va ser apartat quan ERC va passar a controlar Interior, una decisió que va generar diverses crisis polítiques, convenientment aprofitades pel PSC amb acusacions d'"ingerències polítiques", i atiades també des de l'ombra per part de Trapero. Feia temps que s'anava covant una mala relació amb Pere Ferrer, aleshores director de la Policia, i amb Eduard Sallent, que va ser designat comissari en cap amb Joan Ignasi Elena de conseller per intentar passar pàgina del "traperisme". No s'ha entès amb Parlón, tampoc ho va fer amb Elena ni amb Joaquim Forn o Miquel Buch. Miquel Sàmper va ser qui el va restituir després del judici per l'1-O.
La seva elecció com a direcció general, anunciada per Illa com a cop d'efecte en el debat electoral de 2024, era també una esmena a la línia d'ERC com a responsable d'Interior, i un missatge de professionalització de la gestió, en aquest cas en l'àmbit de la seguretat. Dos anys després, Parlon n'ha destacat les bondats i haver posat les bases perquè els Mossos combatin amb eficàcia la multireincidència o el crim organitzat. De la seva etapa en quedarà, també, les polèmiques per l'ús de gas pebre contra manifestants o les infiltracions policials en assemblees docents, que ha eixamplat encara més l'esquerda entre el Govern i la comunitat educativa.
Amb la seva sortida, Illa crema un dels fitxatges estrella del Govern en un departament delicat com és el d'Interior. Arriba, a més, la setmana abans que el president faci balanç de meitat de mandat en una conferència al Museu Marítim, i mentre els problemes a educació s'enquisten. Per ara, els canvis se centren al sottogoverno, però l'oposició insisteix en una remodelació del Govern, amb canvis de consellers, que el president es resisteix a entomar.
