Josep Lluís Trapero ha dimitit com a director general dels Mossos. Qui va ser un dels fitxatges més destacats del president de la Generalitat, Salvador Illa, en un moviment que representava una esmena a la línia d'ERC al Departament d'Interior, no se n'ha sortit fent de polític. El policia "estrella" marxa per la porta del darrere del càrrec de responsable polític de la Policia, amb "discrepàncies de criteri" amb la consellera d'Interior, Núria Parlon. Algunes fonts assenyalen com a detonant de la sortida -que aquest matí encara sorprenia dins dels Mossos- la tria de Sílvia Catà com a comissària en cap. Interior no ha concretat si Trapero estava o no a favor del nomenament, ni si se li va consultar prèviament l'elecció. El nou adeu del major sembla que, ara sí, serà ja el definitiu.
Trapero (Badalona, 1965) ha jugat tots els papers de l'auca i ha tingut moments de tot. Policia de llarga trajectòria i amb reconeixement intern, va arribar al càrrec de major el 2017, després de 20 anys de carrera al cos. Però el que ha fet diferencial de Trapero ha estat la seva popularitat. Ha estat, probablement, el policia més conegut de Catalunya. Heroi amb els atemptats del 17-A -malgrat el fracàs de l'Operació Gàbia- i estimat per l'independentisme -se'n van arribar a fer samarretes-, va ser erigit en una de les cares visibles del procés, títol que mai va voler, i encara el perseguia, fa pocs mesos, la trobada a la casa de Cadaqués de Pilar Rahola, tocant la guitarra.
Per això, i pel paper prudent que van tenir els Mossos durant l'1-O, va ser també el gran enemic de l'Estat, que el va destituir amb l'aplicació del 155 i jutjar per rebel·lió. L'Audiència Nacional el va absoldre, en un judici que també va servir per fer caure el mite del policia "aliat" del procés. Trapero -i també el nou director general, Ferran López, que va comparèixer com a testimoni- van desmarcar-se del Govern i deslligar els Mossos de les tesis de l'independentisme. En un moment en què els partits del procés encara anhelaven restitucions, Trapero va tornar al capdavant dels Mossos el 2020, de la mà del conseller Miquel Sàmper -abans a Junts, ara sota l'òrbita del PSC-, per curar la ferida del 155.
El seu hiperlideratge va ser el que va intentar corregir ERC quan va arribar al Govern l'any 2021. Una de les primeres decisions del conseller Joan Ignasi Elena va ser apartar Trapero de la direcció dels Mossos, per situar-hi primer Josep Maria Estela i, després, Eduard Sallent. El moviment va desencadenar una guerra més o menys explícita, i ja aleshores el PSC va alinear-se amb Trapero per desgastar Elena. Les picabaralles al Parlament entre l'ara conseller de Justícia, Ramon Espadaler, i conseller d'Interior van ser agres, amb acusacions d'ingerències polítiques que també va alimentar el mateix Trapero. "Als Mossos no hi poden manar càrrecs de confiança", va dir en una compareixença. "Policia i polític no poden confondre el seu paper", va afegir. És pertinent preguntar-se si aquestes afirmacions han envellit bé.
La pinça PSC-Trapero es va concretar amb la decisió d'Illa i Parlon de situar-lo com a direcció general, en l'enèsim retorn del major als Mossos. Feia temps que incomodava l'oposició, també els socis, que li retreien un excés de protagonisme, massa ascendència dins dels Mossos, i massa poder dins de la conselleria. Hi ha qui parla de massa "ambició", i també de falta de lleialtat. D'altres, de tossuderia i de tenir posicionaments clars -i ben argumentats- en matèria de seguretat. Parlon, en la compareixença d'aquest dimecres, ha admès diferències de criteri en alguns àmbits i ha evitat especular sobre la relació que tenia amb Trapero. En tot cas, ha dit que no volia que marxés, però que la decisió del director ha estat irrevocable.
La seva etapa com a "polític" té una doble lectura. L'oficial diu que ha deixat els Mossos "en un dels seus millors moments professionals" i ha posat les bases dels grans reptes de present i futur: lluitar contra la multireincidència i el crim organitzat, i reforçar la coordinació amb la resta de policies. Una lectura més crítica posarà sobre la taula les polèmiques que han acompanyat el major aquests dos anys: l'ús de gas pebre contra els manifestants, l'ús de porres extensibles contra independentistes, el pla pilot de posar agents a les escoles o la infiltració policial en una assemblea docent. Preguntat per si dimitiria, abans de l'estiu va dir que no, perquè tenia la confiança de la consellera.
Fill de taxista, Trapero va créixer al barri de Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet i va treballar més de vint anys als Mossos abans d'arribar al màxim rang de la policia. A la seva presa de possessió va reforçar el caràcter vocacional de ser policia tot insistint que és "més que una professió". "Som mossos i fem de mossos. No treballem de mossos", va dir. Ell ha fet de mosso i de polític, amb resultats desiguals. Ara, tornarà a la comissaria d'Inspecció i Avaluació.
