La imprevisibilitat ha acompanyat la darrera bala que té Pedro Sánchez en habitatge des de fa mesos. La primera vegada que es va plantejar un gran reial decret sobre la carpeta residencial, al gener, el pla ja incloïa les bonificacions fiscals als propietaris de pisos i el rebombori va portar l'oposició política a demanar la dimissió de la ministra del ram, Isabel Rodríguez. Amb el pas del temps, es va treure del calaix i es va arribar a l'estiu amb la idea de tramitar-lo al juliol, amb negociacions intenses amb Junts, però sense èxit, finalment. Ara, enmig d'una voràgine social i política sobre habitatge, el PSOE i Sumar han mantingut un estira-i-arronsa enrevessat que ha obligat a retardar el consell de ministres i que només s'ha salvat amb la fórmula d'un doble decret -amb peces separades- que s'haurà de convalidar aquest divendres. Però què passarà d'aquí a tres dies al Congrés dels Diputats? I al carrer? De nou, mana la imprevisibilitat.
El que està confirmat, a hores d'ara, és que el govern espanyol ha aprovat dos decrets que poden tenir una vida molt curta (no arribar al cap de setmana) o convertir-se en una nova mesura estable a l'Estat. La clau la tindrà el que voti la majoria del Congrés per cadascuna de les normes. Ara mateix, algunes forces polítiques com Junts assenyalen que esperen a veure "els textos definitius", ja que des del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana encara no els han lliurat. Altres forces, com Podem, ja han expressat reticències amb el model expressat amb la divisió dels dos decrets i ha demanat al govern espanyol que "rectifiqui".
D'entrada, el primer decret contempla un paquet ampli de mesures: s'hi inclouen des de la protecció dels desnonaments a famílies vulnerables fins al 2030 fins a la pròrroga dels lloguers que acabin abans de l'1 de gener de 2029, així com la regulació dels lloguers de temporada i per habitacions, els incentius fiscals als propietaris de pisos que mantinguin o redueixin el preu dels contractes, la reducció de l'IVA a les constructores d'habitatge assequible i una "prohibició de la compra d'habitatge als fons voltor". El segon decret inclouria una fórmula per aplicar renovacions automàtiques a tots els contractes de lloguer, amb excepcions com quan els propietaris necessitin l'habitatge per a ús propi o d'un familiar directe.
Clarificar unes propostes sense detalls
D'entrada, el primer decret contempla un paquet ampli de mesures: s'hi inclouen des de la protecció dels desnonaments a famílies vulnerables fins al 2030 fins a la pròrroga dels lloguers que acabin abans de l'1 de gener de 2029, així com la regulació dels lloguers de temporada i per habitacions, els incentius fiscals als propietaris de pisos que mantinguin o redueixin el preu dels contractes, la reducció de l'IVA a les constructores d'habitatge assequible i una "prohibició de la compra d'habitatge als fons voltor". El segon decret inclouria una fórmula per aplicar renovacions automàtiques a tots els contractes de lloguer, amb excepcions com quan els propietaris necessitin l'habitatge per a ús propi o d'un familiar directe.
Sobre el que ha de passar les pròximes 72 hores, la primera clau, la més evident, és que l'executiu estatal ha de presentar els acords amb detall i ha d'especificar com es pensen desplegar mesures poc explicades, com serien la prohibició de compra immobiliària als fons voltor o la renovació automàtica dels contractes de lloguer. El mecanisme contra la compra especulativa o la deriva cap als arrendaments indefinits encara no s'han concretat, malgrat les preguntes a la ministra Isabel Rodríguez en la roda de premsa posterior al consell de ministres. L'única pista que aporten des de l'executiu espanyol és que en el cas dels fons voltor se'ls definirà amb una fórmula que tindrà en compte com actuïn aquestes empreses i no quants pisos tinguin en cartera.
El redactat també ha d'aclarir en quines condicions i amb quines compensacions està previst evitar els desnonaments dels col·lectius que tinguin la vulnerabilitat acreditada. Més enllà de la nova data anunciada (fins al 2030), queda saber com queda la situació quan afecti a propietats en mans de petits propietaris, una de les preocupacions de partits com el PSOE, el PNB i Junts.
Els càlculs aritmètics i la pressió al carrer
Amb la part clarificadora resolta, un dels fets que marcarà la viabilitat de les noves normes és saber fins a quin punt al govern de Pedro Sánchez li queda capacitat de seducció amb Podem, la força que ara mateix podria amenaçar amb més força la viabilitat del decret gruixut, i amb Junts, el partit que sembla més decisiu pel que fa a les renovacions automàtiques dels arrendaments. Formacions com ERC han expressat reticències, però també han moderat les queixes. El portaveu republicà al Congrés, Gabriel Rufián, ha declarat aquesta tarda que les noves mesures "no són suficients" però ha avançat la predisposició a votar-hi a favor. Ha sostingut que prefereix “el pragmatisme de les victòries parcials abans que l’èpica de les derrotes”.
Malgrat les dificultats que afronta el govern els pròxims dies, els càlculs no requereixen que Junts o Podem votin favorablement a cadascuna de les mesures amb què es puguin sentir incòmodes. Si una d'aquestes dues forces s'abstingués en alguna de les dues votacions, i tota la resta de socis de la investidura de Sánchez s'hi posicionessin a favor, les mesures tirarien endavant per majoria simple (més vots a favor que en contra), ja que s'espera que PP, Vox i UPN s'hi oposin frontalment.
També serà significatiu, però, el paper que juguin en les pròximes hores el moviment per l'habitatge i les protestes associades a les seves convocatòries. La urgència de la negociació política dels dos decrets actuals té com a origen la campanya que els sindicats de llogaters, especialment a Madrid, i la resta del moviment per l'habitatge ha impulsat les darreres setmanes. Les mobilitzacions multitudinàries al desnonament de la Maricarmen, una dona de 87 anys, i l'execució judicial van servir de trampolí per a un debat que feia temps que acumulava crits d'atenció. Ara, aquests mateixos agents -capaços de mobilitzar milers de persones, com va passar aquest mateix dilluns a Barcelona, però també com està passant a la plaça del Sol, a Madrid, en forma d'acampada- poden marcar també els matisos de l'opinió pública.
El Sindicat de Llogateres, que també ha estat clau en la redacció de diverses parts dels decrets que ara presenta el govern de Pedro Sánchez, ha marcat una línia inicial prudent. "És especialment important esperar el redactat, ja que en múltiples ocasions els rendistes i el lobby immobiliari s'han aprofitat de les escletxes i els forats de les lleis per continuar esprement el negoci de l'habitatge", han assenyalat en un comunicat. Alhora, però, han celebrat que les mobilitzacions hagin forçat els partits a negociar canvis legislatius i que actors econòmics com l'empresa Urbagestión -la que va desnonar la Maricarmen- hagin fet marxa enrere. Ara bé, els pròxims dies no descarten plantejar noves mobilitzacions segons el contingut de les mesures i els posicionaments dels partits polítics implicats en les converses.
