El consell de ministres que reuneix als representants del govern espanyol, tant al PSOE com a Sumar, hauria d'haver començat a les 9:30h. Quan passen més de 40 minuts d'aquesta hora, però, la reunió encara no s'ha iniciat i el motiu és les divergències pel que fa al decret d'habitatge que Pedro Sánchez va prometre aprovar aquest dimarts. A més de les distàncies amb altres formacions polítiques, pel que fa als detalls de la nova norma, encara hi ha diferències clau entre els dos socis de govern: una de les claus que més els distancia i que retarda l'inici del consell de ministres és la petició d'introduir al decret que les renovacions dels contractes de lloguer siguin automàtiques. De moment, els socialistes no ho veuen clar. I la negociació continua viva.
Les tensions en les últimes hores s'havien concentrat en unes poques discussions molt clares. En la darrera proposta d'esborrany enviada als grups parlamentaris, el PSOE plantejava que s'apliqués una pròrroga de lloguers que permetés allargar els contractes que finalitzin fins a finals del 2028, que tindrien fins a dos anys d'allargament possible.
Aquest és un del focus de debat, ja que la voràgine accelerada de negociació ve alimentada per la mobilització del Sindicat de Llogateres i altres col·lectius d'habitatge a partir del cas de la Maricarmen, una veïna madrilenya de 87 anys. I, precisament, el sindicat de defensa dels inquilins havia posat sobre la taula, com a mesura prioritària, la necessitat de fer els contractes indefinits. És a dir, que s'avancés cap a la idea que la lògica habitual sigui renovar el contracte automàticament i que només es deneguessin les renovacions sota causa justificada, per necessitat o per incompliments del llogater. Això ho demanen també forces com Sumar, si bé no queda clar si seria condició sine qua non per al pacte.
A més, els desnonaments en sí mateixos també han protagonitzat una part rellevant de les converses. La postura del govern de Sánchez era que calia una prohibició dels desallotjaments de persones que tenen acreditada la vulnerabilitat, però només fins al 2028 i en el cas dels propietaris que fossin empresaris (persones jurídiques), d'una banda, o particulars (persones físiques) amb tres pisos o més. En el cas dels tenidors amb un o dos habitatges, això no aplicaria i es podrien executar els desnonaments. Les converses finals, però, inclouen evitar els expulsions judicials de totes les famílies vulnerables, sense importar el tipus de propietari. De moment, però, no s'ha resolt el pacte i encara es discuteix aquesta carpeta.
Acotar els fons voltors
Igualment, el gran titular d'aquest dilluns era que s'incorporava al decret una "prohibició de la compra especulativa als fons voltors". Aquesta promesa, però, encara quedava pendent de detallar-se, de concretar el mecanisme de funcionament i de conèixer el seu abast. D'entrada, fonts oficials remarcaven que la definició de "fons voltor" acotaria sobretot el comportament de les empreses -per exemple, les que compren grans volums de pisos per sota de preu de mercat i després els venen més cars- i que no se centraria en la xifra d'habitatges que tinguessin en cartera. A hores d'ara, les incògnites sobre la contundència de l'anunci encara no s'han detallat, si bé en l'esborrany de les darreres hores s'apuntava que els llogaters tindrien preferència de compra sobre el pis on viuen si apareix un fons o una empresa amb interès per l'immoble.
Regular el lloguer de temporada i el d'habitacions
Un altre front clau és el futur del lloguer d'habitacions, que a Catalunya ja està regulat: la suma de totes les parts de la casa que es lloguin no pot superar el preu del topall total del pis. Això es pretenia que quedés reflectit també a la norma espanyola, per evitar possibles impugnacions de la justícia a la norma catalana. Tanmateix, la negociació havia deixat fora aquesta possibilitat fins a l'últim moment i, en el darrer moment, ha acabat reobrint-se la possibilitat d'introduir-ho. Més ferma és la intenció de regular els lloguers de temporada, en el mateix sentit del que ja es plantejava amb els lloguers de llarga durada a partir de la llei d'habitatge espanyola del 2023, la que va habilitar Catalunya a aplicar els topalls als arrendaments.
El pla fiscal: dels propietaris als constructors
Mentrestant, s'han consolidat els incentius fiscals. En el cas dels llogaters, podria arribar fins al 10% per als joves, si compleixen certes condicions. Mentrestant, la gran bonificació en aquest àmbit és la que afecta els propietaris de pisos que baixin un 5% o més el preu del lloguer als seus inquilins: se'ls hi desgravarà fins al 100% de l'IRPF. En aquest cas, la proposta, que ja va defensar inicialment el PSOE cap al gener, també era un dels aspectes centrals de les peticions de partits com Junts i el PNV.
La mateixa línia integra un altre paquet que té a veure amb els impostos. Així, s'augmentaria l'IVA dels pisos turístics fins al 21% i es rebaixaria en el cas de la construcció de l'habitatge protegit. A més, també hi hauria ajudes públiques a la compra d'un primer habitatge.
[Aquesta informació s'ampliarà]
