Pedro Sánchez i Salvador Illa no només són presidents en minoria i amics. També comparteixen el fet de tenir més que dificultats en la seva gestió i, lògicament, afronten les mateixes demandes de la ciutadania. El president català no vol enfrontar-se a l'espanyol en cap cas i aquest l'ajuda de forma intermitent i sempre que no li compliqui la vida a la pell de brau. Illa, però, sempre hi és. Ahir Sánchez venia a Barcelona per presentar un programa governamental de com serà la vida al 2050, dinar amb els empresaris del G-8 (sobre el que li van demanar us aconsello la informació de Pep Martí i l'opinió d'Oriol March) i entregar els premis anuals de La Vanguardia mentre centenars de persones demanaven al carrer solucions per l'habitatge que ell defensava davant l'establishment en forma de regulació. Enmig, el Govern i l'Ajuntament de Barcelona van encabir una oportuna visita a una promoció d'habitatge públic a Poblenou.
Avui estan previstes pluges intenses a tot el país, especialment a l'àrea de Barcelona. Però el decret de l'habitatge que intentarà tancar amb els socis el govern espanyol per aprovar-lo al consell de ministres és, si prospera i pel fons i la forma, aigua beneïda pels dos presidents. Per Sánchez perquè és un baló d'oxigen que permet que els casos de corrupció o la crisi humanitària de Ceuta passin a segon pla i que li farà acariciar la possibilitat d'acabar la legislatura, de tenir pressupostos i de donar embranzida a l'esquerra.
El de l'habitatge és un tema complex, amb arestes i on juguen molts factors i interessos. Però és evident que l'equilibri entre el dret a tenir casa i la propietat privada s'ha trencat i que drames com els de les ideacions de suïcidi que avui expliquem en exclusiva (o els suïcidis com el de l'Olga de l'Hospitalet) exigeixen actuar i fer-ho amb contundència per corregir els desequilibris del mercat, especialment els provocats pels fons voltor. El retorn a casa de Maricarmen, el desnonament de la qual ha accelerat les converses del decret, és només una anècdota tot i que té un punt de victòria simbòlica, com a Barcelona ho va ser la compra de la Casa Orsola.
I a Illa també li és molt oportú. A les quatre de la tarda el president dictarà al ple el seu discurs al debat de política general al Parlament, on demà el replicaran els grups i on dijous es votaran unes resolucions que l'executiu intenta convertir en orientatives. El Govern ha intentat -com la ciutat de Barcelona- intervenir en l'habitatge i ha posat en marxa ambiciosos plans de construcció de pisos públics també gràcies a la pressió d'ERC i els Comuns, els seus socis parlamentaris. Pot dir que està fent coses. Aquesta prioritat, que avui tindrà tot el focus acabin com acabin les negociacions a Madrid, fa que passin a segon pla la greu crisi educativa o els eterns problemes a Rodalies.
I deixa també en un paper totalment secundari el debat de l'autogovern: els partits independentistes no tenen proposta transitable, el PSC ha desat al calaix les reformes de l'Estatut i la Constitució i el model de finançament -pendent del Congrés- i la llengua són els únics reclams. Si Sánchez se'n surt i torna a alinear tot el bloc de la investidura podrà mirar l'horitzó amb una mica d'esperança i Illa també respirarà més tranquil, que el seu mal no vol soroll.
Avui no et perdis
- Exclusiva: Barcelona va registrar 124 ideacions de suïcidi entre les famílies en risc de desnonament l'any passat; per David Cobo.
- Dades: De qui són els pisos a Barcelona? Un de cada cinc, en mans de grans tenidors; per Gerard Mira.
- Exclusiva: El Parlament desmenteix Orriols: cap retirada de paraula i només cinc interrupcions en 500 intervencions; per Lluís Girona.
- El president del TC acusa el Suprem de fer una «interpretació imprevisible» de l'amnistia; per Bernat Surroca Albet.
- L'empresariat pressiona Sánchez per millorar el finançament al Congrés; per Pep Martí i Vallverdú.
El passadís
El nunci del Vaticà a l'estat espanyol, Piero Pioppo, ha estat a Tarragona i Reus amb motiu de la festa de Santa Tecla. En poc temps, el nunci -que és l'ambaixador del Papa i encara no fa un any que és a Madrid- ha fet tres sortides a terres de parla catalana: a Barcelona amb motiu de la visita de Lleó XIV, a Andorra per la festivitat del Dia de Meritxell i ara a Tarragona. Pioppo va arribar amb etiqueta de conservador perquè va ser col·laborador estret del cardenal Soriano quan aquest era secretari d'Estat. Però sembla que, per damunt de tot, és un diplomàtic lleial i ajudarà Roma a renovar l'episcopat espanyol. A Tarragona es va posar tothom a la butxaca: va parlar en català amb la gent del carrer, va oficiar les misses emprant cada vegada més la llengua del país i, en una ocasió, quan li van preguntar si volia llegir un text en llatí o en català, va respondre: "En català!". Pioppo va desplegar simpatia, un dels estris de la diplomàcia més fina.
Vist i llegit
Els vasos comunicants entre l'extrema dreta catalana i l'espanyola són cada cop més evidents. No només voten sovint el mateix al Parlament, usen els mateixos mètodes i posen el focus en els mateixos temes. Els seus entorns, també els mediàtics, fan pinya empresarial. És el que explicaven ahir a Crític i El Salto. Les visites del català e-noticies es comptabilitzen, segons el mesurador GFK, per Estado de Alarma, el diari de l'ultraespanyolista i trumpista Javier Negre obtenint d'aquesta manera recursos extra. Tots dos diaris i altres que hi estan vinculats comparteixen també tecnologia. La informació la signaven Roger Palà i Yago Álvarez i la podeu llegir aquí. Si en veurem de coses dels patriotes sense pagueta ni pèls a la llengua...
Recordem
Tal dia com avui de fa noranta anys, en plena guerra civil i contra l'opinió d'alguns dels generals revoltats, es feia oficial el nomenament de Francisco Franco com a cap d'estat, primer de la zona anomenada nacional i després de tota Espanya quan va triomfar del tot el cop militar. Uns dies abans ja l'havien fet Generalíssim i el 28 es va acordar fer-lo cap d'Estat "mentre durés la guerra". El dia 29, però, quan es va publicar el decret la referència temporal va desaparèixer i es va afegir de forma expressa que el general africanista assumiria "tots els poders del nou Estat" donant així pàtina de legalitat al seu règim autoritari que duraria fins a mitjans dels setanta. La seva investidura formal va ser l'1 d'octubre a Burgos en un acte de clara estètica feixista. Així es va explicar i recull en aquest vídeo a la premsa del bàndol revoltat.
