Aquest és un article fàcil d'escriure perquè, malauradament, els fets no el desmentiran. Perquè, efectivament, tot això quedarà impune. Als magistrats del Tribunal Suprem -i també els del TSJC i d'altres instàncies judicials- que s'han amotinat durant més de dos anys amb un filibusterisme més o menys obvi contra la llei d'amnistia no els passarà res. Tothom mirarà cap a una altra banda per com s'han comportat i pel perjudici polític i personal causat als afectats. El Tribunal Constitucional va acordar ahir -tal com era d'esperar, que la previsibilitat és una característica de l'alta judicatura espanyola atesa la seva politització- aplanar el camí a l'amnistia dels exiliats i els condemnats per malversació marcant el final de la fugida endavant als jutges revoltats.
Sembla doncs que el motí a la resta d'alts tribunals -a diferència del TC estan controlats per l'ala més dretana de la judicatura- arriba a la seva fi i no pas per voluntat pròpia. Ho farà després de negar-se a complir una llei aprovada pel Congrés (la sobirania popular només és vàlida quan els interessa) i ratificada per diferents instàncies jurídiques, també europees com ara el TJUE. La Justícia arribarà, però ho farà tard i sense res similar a una reparació.
No és el primer cop que passa i aquesta mena de comportaments en aquestes i altres causes han destruït en els darrers anys carreres polítiques o intentat alterar la percepció pública, i segurament algun resultat electoral amb diferents víctimes. Els partits de dretes no tenen gens d'interès que això canviï perquè en són els beneficiaris, i el PSOE no s'ha vist amb cor, mentre ha estat al govern, d'intentar-ho ni els seus socis han sabut pressionar-lo prou.
De fet, el govern espanyol fins i tot escoltava fa uns dies una presidenta del CGPJ i el TS, Isabel Perelló, esbroncar-lo a l'obertura de l'any judicial afirmant que és "inadmissible" la desqualificació dels seus companys com a "arma de pressió". La presidenta, que ho és gràcies a un incomprensible acord PSOE-PP, va fer una crida a la "lleialtat institucional".
Una lleialtat institucional, però, que ni ella ni els seus predecessors han fet observar als seus subordinats quan han fet de salvapàtries. Per exemple quan, a la tardor de 2023 i coneixent-se només un paràgraf del pacte polític PSOE-Junts-ERC sobre l'amnistia, les associacions de jutges conservadores (que apleguen més del 80% dels magistrats associats) posaven el crit al cel contra la llei que s'havia de redactar obviant el mandat de neutralitat política (article 395.1 de la LOPJ). També el mateix dia els vocals del CGPJ convocaven un ple per posicionar-se contra una llei que encara no coneixien. O quan jutges i fiscals es van manifestar davant els tribunals contra una norma que tenen el mandat de fer complir.
El darrer episodi és un magistrat conservador del TC, el català José María Macías, que va filtrar l'esborrany de la seva ponència de sentència sobre el cas de Jordi Turull que ahir es va estudiar al ple de l'alt tribunal. Avui, i malgrat que se li ha encarregat que refaci el text i, per tant, està implicat en el cas, concedeix una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio per explicar-se. Són coses que s'han normalitzat a la Justícia del "qui pugui fer que faci" contra el govern del PSOE i els seus socis, però que un estat de dret i les seves forces democràtiques no haurien d'obviar.
Sembla que l'amnistia entra en la recta final i que, en el ple del sis d'octubre, pot acabar el malson i els tribunals no tindran excusa per no aplicar la llei. La carpeta jurídica enfila la resolució i la mesura de punt final pactada per Junts i ERC amb el PSOE s'afegirà a altres com els indults o la reforma del codi penal acordats en el seu dia pels republicans. Faltarà la part política. Sabem què vol fer Oriol Junqueras (tornar-ho a provar com a cap de llista), però no Carles Puigdemont.
Quan -per deixadesa o per incapacitat- Espanya apareix com un estat amb inèrcies autoritàries irreformables és per això. Com passa també amb la sospita que també quedaran impunes els incidents per les estelades de l'Elx-Barça. I ho és més enllà que la normalitat en el servei a Rodalies incorpori ara que caigui un fals sostre de l'estació de Fabra i Puig un dimarts a la tarda de "normalitat en el servei".
Avui no et perdis
- L'amnistia va endavant: què els espera a Puigdemont i a Junqueras?; per Oriol March.
- Primícia: Justícia sancionarà l'empresa d'intèrprets pels incidents al judici de Roger Español; per Bernat Surroca.
- Els Mossos defensen la infiltració en una assemblea docent i es neguen a demanar perdó; per Lluís Girona Boffi.
- La Sagrada Família es fa un embolic amb el futur dels edificis afectats per l'escalinata de la Glòria; per David Cobo.
- Crítica: «Genèsi» deconstrueix amb excel·lència la revolució (i les polèmiques) de Ferran Adrià a El Bulli; per Víctor Rodrigo.
El passadís
Vox va explicar ahir que Aliança Catalana els havia fet costat (i també el PP) a la junta de portaveus del Parlament perquè se'ls retirés l'amonestació per titllar d'"assassí" el president de la Generalitat Lluís Companys, que va ocupar el càrrec entre 1933 i 1940. Era cert i, segons la CUP, no era el primer cop que l'extrema dreta independentista donava empara a la "llibertat d'expressió" de l'espanyolisme en aquest tema. La representant d'Aliança a la mesa era la diputada lleidatana Rosa Soberana, desautoritzada immediatament per Sílvia Orriols. La diputada per Lleida va fer un tuit afirmant que havia comès un error i que entraria un escrit per deixar clara la posició. Ho va fer amb la mala sort que no va piular només el missatge que li feia arribar la direcció del partit sinó també la nota amb "així t'hi cap?". La diputada no paga el tick blau a X i no es pot estendre com fan molts dels seus companys de files.
Vist i llegit
L'escriptor i catedràtic d'estudis europeus Timothy Garton Ash es pregunta en un article a El País què ha de fer Alemanya per frenar l’AfD i aposta per un camí intermedi i de grisos entre dues fórmules (el cordó sanitari o la normalització) que no han acabat de funcionar. No es tracta, segons ell, ni de prohibir-la ni d'abraçar-la, sinó de defensar les regles de la democràcia liberal i, sobretot, tornar a donar batalla política en el terreny de les emocions. "Tant la presència constant a les xarxes socials com la presència física sobre el terreny són essencials. L’hongarès Péter Magyar i, fins a cert punt, el nou primer ministre britànic, Andy Burnham, han demostrat que es pot fer", escriu. Una lectura pertinent ara que la dreta radical avança a Europa i els partits convencionals busquen receptes.
La perla del DOGC
Els sindicats, com moltes altres entitats i organitzacions, cobren subvencions en diferents conceptes. Les més clares i transparents, però, són les que reben, siguin o no majoritaris i siguin o no estatals o de classe, en concepte dels delegats de personal i membres de comitè d'empresa guanyats en les eleccions sindicals. El DOGC publicava ahir les subvencions per al desenvolupament d'activitats en matèria de promoció de l'acció sindical a Catalunya per a l'any 2026. S'hi destinaran 1,678 milions i es pagarà 27,75 euros per cada representant obtingut per les centrals per cobrir així els 60.000 que n'hi ha a les empreses i administracions. Qui més en té és CCOO, seguida de la UGT, la USOC, la CGT i la Intersindical-CSC. Podeu consultar aquí la convocatòria i les bases.
