El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, competeix amb Vox pel vot més conservador i intenta que l'extrema dreta no empetiteixi la victòria del seu partit a les urnes que preveuen les enquestes. Però en lloc de combatre els seus discursos i idees i acampar en la centralitat per disputar el vot moderat al PSOE, a la seu del carrer Gènova consideren que, a Espanya, l'espai de la dreta és prou ampli per tenir-ne prou per assegurar-se la majoria absoluta. D'aquí que hagi assumit sense cap remordiment el marc polític i discursiu de Santiago Abascal i dretanitzat com mai el discurs del partit.
Ahir mateix va afirmar que calia expulsar els immigrants que cometessin delictes greus, encara que estiguessin en situació legal a Espanya. I si són nacionalitzats, va dir, se'ls havia de poder retirar el passaport espanyol. La mesura, que vincula immigració i delinqüència, implicaria que hi hauria ciutadans de primera i de segona. Uns que tindrien més garanties i oportunitats si cometien algun tipus de delicte i uns altres que serien severament castigats a la primera.
La idea, que tal vegada no s'aplicarà encara que el PP guanyi les eleccions, forma part del catàleg d'idees absurdes que es promouen quan no es governa. És de difícil realització com quan, a Catalunya, polítics de dretes reclamen alhora el control fronterer i limitar l'entrada d'immigrants al nostre país i volen fer-ho compatible sense reclamar sortir de l'espai Schengen de lliure circulació de les persones dins de la UE i, òbviament, dins de qualsevol estat.
Un dels perills dels discursos reaccionaris i de l'exhibició obscena de la maldat que, globalment, lidera Donald Trump és la deshumanització del diferent. Tractar les persones com si fossin mercaderia o simplement una força de treball aprofitant la seva vulnerabilitat, tal com ens recordava, per exemple, aquest testimoni recollit per Marc Orts. Si ens hi fixem, les formacions que flirtegen amb idees xenòfobes, siguin Vox o AC i fins i tot alguns dirigents de les dretes tradicionals, no qüestionen l'expansió de sectors econòmics com el turisme, la indústria càrnia o determinats treballs agrícoles que són els que expliquen l'arribada d'immigrants per proveir-los de treballadors que accepten condicions dures. Sectors que, tal com assenyala l'Informe Fènix, estan altament i indirectament subvencionats per poder ser sostenibles i competitius gràcies a pagar sous baixos.
Hi ha qui vol, necessita o no qüestiona l'arribada d'aquests treballadors, però quan, en la seva versió més ultra i xenòfoba, crida "primer els de casa" o apel·la a la "prioritat nacional" proposa tractar-los com esclaus en ple segle XXI. Poden venir a treballar per cobrir les necessitats de les empreses i a fer feines que molts de nosaltres no voldrien, han de cotitzar i pagar impostos com qualsevol altre ciutadà, però els neguen el dret als mateixos ajuts, prestacions o serveis socials bàsics que nosaltres com la solució més lògica per descongestionar l'estat del benestar. Com a mínim caldrà reconèixer-los l'honestedat de no parlar ja en nom de la democràcia cristiana.
Avui no et perdis
- Estat i Generalitat certifiquen el compromís amb l'ampliació del Prat però deixen els diners per al 2031; per Bernat Surroca Albet.
- Com arribar al 6% del PIB en Educació? Caldria multiplicar per 1,4 el nou finançament; per Oriol March.
- Exclusiva: Laure Vega accepta la proposta de la CUP per ser candidata a Barcelona; per Lluís Girona.
- Un congressista ultra encerclat pels escàndols: l’amic d’Aliança Catalana a Washington; per Pep Martí i Vallverdú.
- La meitat dels estudiants de Medicina a Catalunya són de fora; per Àlvar Llobet.
El passadís
El Dia Abacus és la festa que, cada any a la tardor, organitza la cooperativa cultural. Enguany el dediquen a l'educació i el pregoner és el filòsof Francesc Torralba. Enmig de les conferències -com ara una del periodista Toni Soler- i dels tallers i les diferents experiències, destaca també la presentació del llibre d'un polític. Fins ara no en teníem notícia, però el 25 d'octubre al Campus Ciutadella de la UPF, Gabriel Rufián, portaveu d'ERC a Madrid, presenta un nou llibre "on a partir de les seves vivències més íntimes reflexiona sobre el moment polític actual i proposa solucions". La presentació del seu dietari polític (el tercer que publica) a càrrec d'un dels segells editorials propietat de la cooperativa serà una ocasió per veure el cap de files dels republicans al Congrés de nou a Catalunya.
Vist i llegit
Per què els clubs de lectura són cosa de dones? Per què el llibre i el sentiment que genera són percebuts per la majoria d'homes com una intimitat que no es pot compartir? És el que es pregunta el periodista el llibreter i conductor del programa de llibres d'iCat FM Marc Cerrudo en un interessant i documentat article al seu blog. Ahir un bon amic compartia en un grup de whatsapp proclamant que potser ara s'havia entès una mica més a ell mateix i a la seva relació íntima amb els llibres. Cerrudo assenyala l'"embús emocional" o la nul·la necessitat que tenim molts homes de compartir allò que el llibre t'ha despertat. Recorda que no se'n va sortir de muntar un club de lectura amb els seus amics i acaba recordant que "xerrar d’un llibre amb altres persones és una forma de llegir-lo millor i, més important encara, de llegir millor el petit món que creies conèixer". Doncs això.
La perla del Butlletí
Avui us porto una perla del Butlletí Oficial de la Universitat d'Alacant. Aquest estiu l'ajuntament del PP a l'Alcúdia de Crespins, a la comarca valenciana de la Costera, va posar en marxa un procés per retirar el nom de l'escriptora Isabel-Clara Simó, que va morir el 2020, de l'institut de la localitat. Fa uns dies ha tancat una consulta telemàtica sobre un nou nom on només ha votat un 9,5% del cens deixant en dubte la demanda de la seva iniciativa espanyolista.
Però no a tot el País Valencià està proscrita l'escriptora i articulista d'Alcoi. El butlletí de la UA publicava dilluns una nova convocatòria del premi de producció i traducció literària que du el seu nom i que està dotat amb 5.000 euros. Aquí podeu consultar les bases i hi ha opció de presentar-s'hi fins al 30 de setembre. I a la seva ciutat, Alcoi, es continua atorgant el premi de novel·la en català que du el seu nom. Els originals s'havien de presentar durant l'agost i està dotat amb 8.000 euros. Llegir-la era un plaer i recordar-la una bona decisió.
