La CUP decideix aquesta setmana qui lidera la candidatura per a l'Ajuntament de Barcelona i el nom, si no hi ha sorpreses, està pràcticament definit: Laure Vega. Segons ha pogut saber Nació, l'actual diputada del partit al Parlament ha acceptat la proposta i rebrà previsiblement l'aval de les diferents assemblees locals en un procés que s'allargarà fins divendres, moment en què es convertirà formalment en cap de llista per a les eleccions municipals del 2027. Abans de l'estiu, la CUP va anunciar que iniciava el procés per teixir una candidatura "àmplia" amb la intenció de tornar al plenari de la capital catalana, on va irrompre el 2015 però en va quedar fora tant el 2019 com el 2023.
Al juliol, la CUP va anunciar que presentaria candidatura a les eleccions després que hi hagués certa incertesa i debat intern sobre si calia tornar a intentar-ho per tercer cop. En el mateix anunci, la formació revelava que havia arribat a un acord amb Comunistes de Catalunya per concórrer plegats a Barcelona -aquest partit també té un vincle estable amb ERC- i que pretenia incloure altres organitzacions de la capital en una llista que pretenien que anés més enllà de totes dues formacions. Durant l'estiu, s'han celebrat diverses assemblees municipalistes que, com a mínim, han aconseguit consensuar una cara visible per al nou projecte.
El nom de Vega ha estat el que més s'ha repetit en les assemblees amb militants, per davant d'un altre de ben conegut, com és el de David Fernández. Vega no forma part de la CUP de Barcelona, ja que és de Sant Boi de Llobregat, però ha estat la preferida per la majoria de la secció local qui, juntament amb Comunistes, li ha fet la proposta per liderar la candidatura a Barcelona. L'actual diputada ha acceptat l'oferta, fet que ha iniciat el procés de ratificació de les assemblees. A la CUP mai es pot donar res per fet, però amb tota seguretat Vega encapçalarà la llista a Barcelona, cosa que s'oficialitzarà aquest mateix dissabte. Per altra banda, el 17 d'octubre es presentarà públicament el conjunt del projecte.
Un perfil a l'alça
Vega s'ha convertit en un dels noms propis de la CUP al Parlament. Tant els col·legues com els rivals polítics en destaquen un bon nivell, tant en la forma com en el fons. Vinculada al partit des de 2010, s'ha consolidat en els dos anys de legislatura com una de les figures de més projecció del partit i va protagonitzar, fa uns mesos, la negociació amb el Govern que desprecintava el veto als pactes amb el PSC. En paral·lel, ha liderat també l'enduriment del to contra l'executiu arran de les crisis que acumula i, en certa manera, ha representat l'equilibri entre el pragmatisme i l'oposició frontal que ha definit el rol de la CUP davant el Govern de Salvador Illa.
La futura candidata del partit a Barcelona va posar-se en primera línia política a les primàries per a les eleccions catalanes del 2024. Llavors va perdre les primàries contra Laia Estrada, que va ser la cap de llista, mentre que Vega va anar de número dos. Ara bé, a tot just un any de legislatura, Estrada va plegar per discrepàncies: ella apostava per una estratègia parlamentària més dura mentre la direcció mirava d'apropar-se al pragmatisme sorgit del procés de Garbí, sense allunyar-se de les línies rupturistes de la CUP. Des de llavors, Vega ha exercit de facto com a líder al Parlament i aquella crisi interna no ha escalat.
Dels tres regidors a quedar-se fora del ple
Per a la CUP, Barcelona mai ha estat un escenari fàcil. La formació es va presentar en públic el 2009 i el 2011 va presentar-se a les eleccions amb Xavier Monge de candidat, però tot just va arribar a l'1,95% del vot, prou lluny de la barrera del 5% per obtenir representació. Però quatre anys després, en ple procés i auge institucional de la formació, amb María José Lecha de candidata, la CUP va entrar per primer cop a l'Ajuntament de Barcelona amb prop de 52.000 vots i el 7,42% dels vots que li van merèixer tres regidors.
Quatre anys després, però, va tornar a quedar fora del consistori. Només va aconseguir mantenir 29.000 vots i va perdre tres punts i mig respecte als anteriors comicis, deixant la candidatura d'Anna Saliente amb un 3,89% dels vots, de nou lluny del llindar que dona representació a l'Ajuntament. I el 2023, una nova decepció, ja que la llavors candidata Basha Changue va repetir el 3,80% dels suports, deixant-se 4.000 vots més i certificant que la formació tenia un problema a Barcelona. Malgrat aquestes decepcions, la CUP ha entès que no pot renunciar a presentar-se a la capital del país i hi situarà una figura de primera línia del partit.
La batalla de Barcelona queda definida
Quan Vega sigui escollida com a candidata de la CUP, el mapa de la batalla de Barcelona haurà quedat pràcticament tancat. Queda menys d'un any per als comicis i durant la primera meitat del 2026 es van anar tancant progressivament els caps de llista de cada partit. Les últimes incorporacions van ser al juny amb Jordi Martí des de Junts i Jordi Aragonès des d'Aliança Catalana en un cartell que ja comptava amb l'alcalde Jaume Collboni (PSC), Gerardo Pisarello (BComú), Elisenda Alamany (ERC) i Daniel Sirera (PP). Una alineació que es presenta amb renovacions de cares i només Collboni i Sirera repeteixen com a caps de llista respecte al 2023. Martí i Alamany, això sí, ja exercien com a líders dels seus partits al consistori des que van plegar Xavier Trias i Ernest Maragall respectivament. Només queda per resoldre què farà Vox.
