No està sent una legislatura fàcil per a la CUP al Parlament. El 12-M va suposar un dur cop per a la formació anticapitalista, que va veure com la seva presència parlamentària es reduïa a la meitat. De retruc, el marc d'aliances arran de la investidura de Salvador Illa els ha deixat fora de joc pel que fa a la capacitat d'influir en el Govern. A l'escenari polític ja complicat se li va afegir un inici de legislatura revoltat internament i marcat pel xoc entre les dos líders del partit, Laia Estrada i Laure Vega. El debat, que girava entorn l'equilibri entre el "pactisme" o l'oposició frontal, es va resoldre amb la marxa de la candidata a les eleccions.
Però aquella crisi es va resoldre amb discreció i no va obrir cap sisme dins de la formació. El relleu el va agafar Xavi Pellicer i els quatre diputats han mantingut unitat d'acció en aquests dos anys de legislatura. El nou diputat deixava molt clar quina línia seria la del partit: "Pactaríem amb el diable per garantir un habitatge digne", deia en una entrevista a Nació tan bon punt va agafar l'acta. I així va ser, perquè la CUP va trencar el veto al PSC i va pactar mesures sobre habitatge. Ara bé, això no ha estovat la crítica per les crisis de l'executiu en educació, sanitat o Rodalies, i els anticapitalistes no han deixat de fer una oposició contundent que, de retruc, els permet marcar distàncies amb ERC i Comuns.
La fitxa de la CUP
- Resultats eleccions 2024: 4 diputats
- Projecció darrer CEO: 3-4 diputats
- Candidata 2024: Laia Estrada
- Millor % de vots: Girona (4,93%)
- Pitjor % de vots: Barcelona (3,97%)
Foc controlat pel canvi de rumb
Feia poc més d'un any de les eleccions quan Estrada va anunciar que plegava. Les discrepàncies van aparèixer arran de la nova estratègia sortida del procés intern i avalat per la militància, que bàsicament consistia en una CUP que combini "radicalitat i pragmatisme". És a dir, que pugui defensar una "estratègia rupturista" sense renunciar a tancar pactes si es respecten els seus posicionaments, també amb el govern del PSC. Estrada apostava per una estratègia parlamentària més dura en una direcció i un partit que intentava virar cap al pragmatisme, sense desatendre les línies mestra del projecte cupaire. Estrada no se sentia còmoda amb aquesta línia i va optar per plegar.
En tot cas, la sortida es va assumir com a consensuada amb el secretariat nacional i la realitat és que la polèmica va tenir una vida relativament curta. El que sí que va servir és perquè Vega guanyes pes com la líder de facto al Parlament, si bé la CUP manté el seu caràcter horitzontal i el protagonisme als plens i de cara als mitjans sol repartir-se amb Pilar Castillejo, Xavi Pellicer i Dani Cornellà. A ningú se li escapa, però, que Vega és el perfil ascendent entre les files anticapitalistes malgrat que en el seu moment va perdre les primàries davant Estrada.
Pèrdua d'influència després del procés
La crisi interna es va resoldre, però continuava la dura realitat d'haver perdut influència. En les eleccions del 12-M, la CUP va passar de nou a quatre diputats i, si bé és cert que les relacions amb el Govern de Pere Aragonès tampoc van ser bones, la formació quedava totalment al marge del tripartit d'esquerres. Els 68 diputats del PSC, ERC i els Comuns tenen, per la mínima, la suma necessària per tirar mesures socials endavant sense la necessitat de comptar amb els anticapitalistes. Si és difícil treure el cap en la carpeta social, encara és més difícil fer-ho en l'eix nacional sense majoria independentista per primer cop en una dècada.
Trencar el veto al PSC... a mitges
En la legislatura de la CUP, però, sí que hi ha hagut dos tons. El primer marcat per haver trencat el veto al PSC. Va ser especialment en la regulació dels lloguers de temporada que Illa va aconseguir tirar endavant amb els vots a favor d'ERC, els Comuns i la CUP. Era una manera de no quedar al córner en debats com aquest, que interessen especialment a la militància i al votant del partit. Per això, la CUP va acabar participant d'un acord a quatre bandes i un dels més importants de la legislatura. "Per millorar la vida de la gent ens asseure'm on faci falta", apunten fonts de la formació.
Ara bé, precisament per haver perdut influència, ha estat més difícil que la CUP hagi pogut influir en la prohibició de la compra especulativa, una reivindicació de la formació que ha estat pactada entre els Comuns i el Govern en el marc de la negociació pressupostària. Més enllà d'habitatge, pocs acords amb el Govern. Pel que fa al català, una altra de les grans prioritats de la CUP, no es va adherir al Pacte Nacional per la Llengua de PSC, ERC i Comuns, i no ha caigut gens bé que els socialistes hagin vetat el debat sobre la llei del català a l'escola que els anticapitalistes han reviscut davant l'ofensiva judicial.
Oposició ferma al Govern
És cert que el to de la CUP s'ha apujat en els últims mesos. Quan l'executiu ha començat a acumular crisis, els anticapitalistes han vist un forat per mirar de marcar perfil respecte als socis de l'executiu i aprofitar la seva tribuna per portar al Parlament les demandes dels treballadors. Bons exemples són en sanitat o educació. En la primera carpeta, la CUP ha portat la veu cantant de l'oposició als incentius per reduir baixes mèdiques i per la pressió dels anticapitalistes i dels socis, finalment el Govern ha retirat el pla. El nou front ara és aturar el programa que situa mossos a les escoles. Illa sol dir a la CUP que tenen moltes diferències, però que es poden trobar en alguns assumptes. Pot passar, però els socialistes s'hauran de moure.
El que queda clar és que la formació fa equilibris entre el pragmatisme i l'oposició frontal al Govern. L'oposició frontal apropa moltes vegades a la irrellevància parlamentària, però el diàleg amb el Govern també pot allunyar un perfil de votant que vol radicalitat davant un executiu que poden entendre com a poc progressista i espanyolista. En joc hi ha la continuïtat de la CUP al Parlament. Quedar-se fora de l'arc parlamentari sembla poc probable, però l'onada ultra no sembla tenir aturador i el risc va fent-se gran. Caure de la cambra obligaria a replantejar moltes coses.
