Les eleccions a Espanya seran el 29 de novembre. Després d'un cap de setmana d'especulacions i reunions a la Moncloa, Pedro Sánchez va comparèixer ahir per anunciar la data i, sobretot, per fixar el marc de la campanya del PSOE: bandera progressista davant dels "tirans", dels "especuladors" i dels tecno-oligarques que governen l'algoritme de la xarxa i la IA mentre puguin. Les informacions publicades amb interioritats del consell de ministres, com aquesta del diari El País, retraten un president del govern espanyol convençut que pot guanyar. No ho diu cap enquesta, només la del CIS, però fa pinta que la seva aspiració és quedar per davant del PP. Així, almenys, podria controlar el rumb del seu partit.
El líder socialista aprofitarà que encara és al poder per aprovar una altra vegada els dos decrets d'habitatge a través d'una fórmula peculiar, com a mínim. Aprofitant que les majories a la diputació permanent del Congrés li són un pèl més favorables que a l'hemicicle, els textos que van ser tombats la setmana passada. Una argúcia que, probablement, el mateix Sánchez criticaria si la protagonitzés Alberto Núñez Feijóo. El líder del PP sap que té una última oportunitat per conquerir la Moncloa, i també sap que Vox el collarà si s'acosta als 60 escons. Al carrer, el clima serà calent: CCOO i UGT han convocat una vaga general per aquesta qüestió sortint del seu marc estrictament laboral que no van abandonar pel procés o per Palestina, i la manifestació a Barcelona d'ahir va ser rellevant.
Més enllà d'això, hi ha unes quantes certeses que marquen els nous comicis. La primera, que l'amnistia -avui, previsiblement, el Tribunal Constitucional l'avalarà per a tots els dirigents de l'1-O que encara tenen causes pendents amb la Justícia- és l'únic palpable dels acords que van permetre la investidura, i això que s'ha allargat molt més del compte pel bloqueig del Tribunal Suprem. La segona, que s'anirà a votar amb el finançament sense aprovar i sense que Catalunya hagi pot veure condonat part del fons de liquiditat autonòmica (FLA). Veurem què passa amb el traspàs de Rodalies, el Consorci de la Zona Franca o l'aeroport del Prat. A Sánchez, no és cap secret, li costa complir. El to és radicalment diferent del que utilitza el PP, però el sac dels acords pesa menys del que caldria.
N'és conscient el president de la Generalitat, Salvador Illa, a qui se li altera el guió a mitja partida. No és el mateix viure amb Sánchez a la Moncloa -encara que el trajecte de les paraules als fets ha estat elàstic- que tenir al davant els populars i Vox. El president, completament centrat aquests dies en la gestió de les emergències pel temporal -l'enèsima evidència que el clima s'està tropicalitzant-, veu com les enquestes el retraten en dinàmica descendent. I, de passada, a partir d'ara comprovarà com els aliats -és el cas d'Oriol Junqueras- tenen menys incentius per fer-li costat sense agenda a Madrid i amb poc a oferir a Catalunya. Ja no n'hi haurà prou amb atiar la por a l'extrema dreta: vuit anys després, Sánchez podria haver complert molt més.
Avui no et perdis
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament electoral a l'Estat?; per Oriol March.
- L'avançament electoral altera el guió d'Illa a mig partit; per Bernat Surroca Albet.
- Les eleccions agafen el PP amb el pas canviat i obliguen a ajornar tots els congressos provincials; per Pep Martí Vallverdú.
- Sí, Catalunya es tropicalitza; per Arnau Urgell Vidal.
- Qui ha engreixat Aliança Catalana?; l'opinió d'Oriol March.
