Després del fracàs dels decrets d'habitatge pel vot contrari de PP, Vox i Junts, i d'uns dies de reflexió per madurar la decisió, Pedro Sánchez ha convocat eleccions. Les maquinàries dels partits es posaran en marxa amb la vista posada a finals de novembre. Totes les enquestes apunten a una victòria de la dreta i l'extrema dreta, que podrien governar còmodament, però el PSOE espera que el malestar per la crisi habitacional es tradueixi en una mobilització de l'esquerra que permeti repetir el miracle de 2023. No serà senzill. Mentrestant, a Catalunya, carpetes cabdals queden en entredit o directament "mortes" per l'avançament electoral, i el Govern es bolcarà en la campanya de Sánchez per evitar l'arribada d'Alberto Núñez Feijóo a la Moncloa, que faria entrar la legislatura catalana i la presidència de Salvador Illa en una nova dimensió.

Els acords més importants, aquells sobre els quals pivota el mandat del president, depenen de Madrid. I Madrid té moltes cares, però totes acaben al mateix lloc: sigui per bloquejos judicials, pel rebuig del govern espanyol, o pel foc amic, els pactes signats tenen recorregut fins que viatgen a l'Estat. Ho hem vist els darrers mesos amb el consorci d'inversions -tombat per Junts al primer revolt- o amb la delegació de les competències en immigració -frenat per Podem perquè ho considerava "racista"-. La legislatura catalana, amb pocs anuncis engrescadors, tenia com a fita la reforma del model de finançament, acord central per a la investidura d'Illa. Amb l'avançament electoral, la proposta de nou sistema queda bloquejada.

El finançament: tocat i enfonsat

Aprovat al consell de ministres, un dels fulls de ruta que es plantejaven a la Moncloa era portar-lo al Congrés després de la victòria amb els decrets de l'habitatge, per aprofitar l'embranzida. El "no" de Junts els va fer descarrilar i les condicions a Madrid feien inviable accelerar amb aquesta carpeta, fins i tot abans de la convocatòria anticipada d'eleccions. Amb l'avançament electoral i la dissolució del Congrés, una reforma estructural com aquesta -que, a més, necessitava esmenes per poder tenir opcions de prosperar- és inviable. La proposta insígnia de la legislatura d'Illa, que el va permetre arribar a la Generalitat i que s'havia negociat també entre ERC i el govern espanyol, embarranca definitivament a l'espera que hi hagi noves majories al Congrés.   

La condonació del deute: massa tard

La condonació del deute autonòmic està més encarrilada que el finançament i sí que té majoria. El Congrés ja va avalar-ne la tramitació, però amb la dissolució de les Corts ja no es podrà aprovar. Els retards i els càlculs a la Moncloa per trobar el millor moment per aprovar-ho han fet descarrilar una proposta que permetia estalviar diners a les autonomies en forma d'interessos, i destinar-los a polítiques públiques. En el cas de Catalunya, la condonació suposava "perdonar" uns 17.000 milions d'euros de deute, i estalviar-se entre uns 1.500 milions d'euros en interessos que s'haurien pogut dedicar a altres àrees. L'acord entre el PSOE, el PSC i ERC quedarà en un calaix.

El traspàs de Rodalies: tot empantanegat

L'acord per al traspàs de Rodalies, de fa més de tres anys, s'ha començat a desplegar i quedarà tot empantanegat. S'ha creat l'empresa mixta Rodalies de Catalunya, però encara no ha començat a treballar del tot. Abans d'acabar l'any s'havia de traspassar -finalment- l'R1, un moviment que era rellevant i tenia també un potencial simbòlic, i que queda en l'aire. La resta de línies, si és que finalment es traspassen, ja caldrà abordar-les amb el nou govern que surti de les eleccions. De la mateixa manera, totes les inversions pactades per Rodalies haurien de continuar endavant, però a ningú se li escapa que si hi ha un canvi de govern a Espanya les prioritats poden canviar i la sensibilitat amb les demandes de Catalunya serà una altra. 

Català a Europa: ni temps ni força

L'oficialitat del català a Europa es queda sense temps i, sobretot, el govern espanyol es queda sense força. Espanya va fer una última aposta fa unes setmanes -vetar l'entrada de noves llengües oficials a la Unió Europea si abans no es permetia l'oficialitat del català, el basc i el gallec- però encara hi ha estats reticents, com Alemanya o Itàlia. Després de tres anys sense avenços, el moviment d'última hora de l'Estat arriba tard i, amb la convocatòria electoral, cap país que tingui dubtes sobre aquesta qüestió tindrà interès en llançar un salvavides a Sánchez. És raonable pensar que, fins que no hi hagi un govern en plenes funcions a Madrid, no es tornarà a obrir la carpeta. I si el govern és de PP i Vox, el català a Europa quedarà enterrat en algun despatx de Brussel·les. 

Mossos a ports i aeroports: sense voluntat política

Aconseguir la presència de Mossos a ports i aeroports s'hauria pogut fer, però en el seu moment, a principi de la legislatura, el Govern no ho va considerar prioritari. Després, la carpeta va quedar en un segon pla i ERC tampoc ho va demanar amb gaires ganes. Ara fa uns mesos, el partit ho va tornar a reivindicar i el Govern es va comprometre a tenir-ho en compte, però sense calendaris. Ara, amb les eleccions a la cantonada, s'esgoten les opcions d'aconseguir aquest traspàs de competències que, d'altra banda, estava pactada des de l'anterior legislatura entre el ministra Grande Marlaska i el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena. La poca voluntat política d'avançar en aquest sentit -i la pressió de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional- ho deixen aturat.

Aeroport del Prat: Aena se surt amb la seva

Amb l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya més o menys en marxa, el Govern i ERC van pactar "aprovar en una futura comissió bilateral" un òrgan bilateral entre Estat i Generalitat per "coordinar la governança" del sistema aeroportuari català, sobretot de l'Aeroport del Prat. Aena hi està en contra obertament perquè no vol cedir ni un gram de sobirania sobre la seva joia de la corona, i el govern espanyol tampoc ha mostrat gaire interès a avançar en aquest sentit. Amb l'avançament electoral, la presència catalana en la presa de decisions sobre l'Aeroport del Prat, pactada per a la investidura d'Illa, tampoc es concretarà i el gestor aeroportuari s'haurà sortit amb la seva.

Les comissions del 17-A i l'operació Catalunya

Amb el Congrés dissolt, també queden en res les comissions d'investigació per saber "la veritat" dels atemptats del 17-A i de l'operació Catalunya. La dels atemptats estava pendent de votar les conclusions però hi havia discrepàncies amb el PSOE sobre el contingut i la responsabilitat de l'Estat. ERC i Junts volien reconèixer les negligències estatals, però els socialistes eren més reticents a anar per aquesta via. Pel que fa a l'operació Catalunya, la comissió estava aturada quan tocava investigar l'espionatge amb Pegasus, que va passar sota el govern del PSOE. Tothom deia que volia reactivar-la, però fins ara no s'havia fet. Ara, quedarà guardada en un calaix.