El Ministeri d'Hisenda ja ha aprovat el model de finançament i està acabant de fer els últims ajustaments legislatius abans de portar-lo a aprovació al consell de ministres aquest mateix setembre. Després arribarà l'hora de la veritat, amb la tramitació al Congrés dels Diputats. Superarà el primer gran escull? Hi ha una possibilitat oberta, encara que Junts es miri amb distància el projecte. Per què? Perquè es pot donar la circumstància que el partit de Carles Puigdemont tombi les esmenes a la totalitat del PP i de Vox, i que tant la dreta com l'extrema dreta votin en contra de l'esmena a la totalitat de Junts, que anirà acompanyada d'un text alternatiu on s'hi consignarà una proposta de concert.
Si es produeix aquest escenari, el finançament rebria el suport dels 121 diputats del PSOE, dels 26 de Sumar, dels 7 d'ERC i dels 4 de Podem, amb la previsible abstenció del PNB -que el 2009 va votar per error a favor del sistema dissenyat en temps de José Luis Rodríguez Zapatero, encara vigent- i l'aval -per acció o per omissió- de Bildu. Dins la majoria de la investidura hi ha escletxes -com ara la de Chunta Aragonesista o de Compromís-, però no suficients per fer descarrilar el projecte al primer revolt, en la mesura que no farien mai costat a les esmenes a la totalitat del PP i de Vox. Si el nou sistema supera el primer tràmit, hi ha marge de millora a través de la fase d'esmenes en els propers mesos.
Des d’Hisenda esperen poder convèncer els independentistes, i en la negociació entre el Govern i ERC també s'han deixat marges per intentar sumar els vots que falten perquè tiri endavant la reforma. No serà senzill. Quins són aquests àmbits on es poden fer millores? La consellera d'Economia, Alícia Romero, n'ha esbossat alguns, però el cert és que encara no hi ha contactes amb Junts per parlar-ne, i en cap cas s'obre a pressionar per un concert econòmic com demana el partit de Puigdemont. El concert implicaria sortir del règim comú o, si més no, com va intentar el Govern de Pere Aragonès, pactar una quota de solidaritat amb la resta d'autonomies.
Hi ha marge de negociació?
El marge de negociació és petit, però en la fase d'esmenes es poden intentar lligar els vots de Junts. En diverses entrevistes aquests dies, Romero ha plantejat un parell d'idees: d'una banda, fer modificacions a la definició de la població ajustada, per intentar incorporar, per exemple, el cost de la vida, més elevat a Catalunya que en altres territoris. El problema d'aquesta via és que ho altera tot. Canviar la manera com es calcula la població ajustada pot beneficiar Catalunya, però tenir conseqüències en altres territoris, i per això cal que els canvis siguin quirúrgics, perquè per intentar sumar els vots de Junts no es perdin els d'un altre grup. Romero també ha suggerit tenir en compte la llengua pròpia, una "singularitat" que té Catalunya -i comunitats com Galícia, el País Valencià o les Illes-, per tal de disposar de més recursos.
Altres opcions, com la de crear algun fons específic, al marge del model de finançament, també es poden arribar a plantejar. El ministre d'Hisenda, Arcadi España, apuntava divendres a un fons de dinamització que beneficia determinades comunitats autònomes. Durant la negociació parlamentària, es podria intentar avançar per aquesta línia amb algun fons que beneficiï especialment Catalunya. Tot plegat, però, és hipotètic a hores d'ara. I, en tot cas, cada moviment que es faci en favor de les demandes catalanes s'ha de calcular bé per no trepitjar ulls de poll en altres autonomies ni fer despenjar de l'acord els grups de la majoria de la investidura, tots necessaris per a l'aprovació final.
Un altre camí que es pot explorar és el de la capacitat normativa de la Generalitat en matèria d'impostos, que no necessàriament modificaria el model. De nou, però, és un terreny sensible i el PSOE no s'hi posa bé, com s'ha vist en la recaptació de l'IRPF. El que va ser la pedra angular del model pactat entre el PSC i ERC per investir Salvador Illa, i que comptava amb l'aval del PSOE, està ajornada fins més enllà del 2028, data en què a la Moncloa és probable que hi estigui instal·lat el PP. On sí que s'hauria d'accelerar -o almenys així consta en l'acord de pressupostos entre el Govern i els republicans- és en la delegació de competències per recaptar l'impost de la renda, però Hisenda no té pressa.
Junts vol "la clau de la caixa"
En una entrevista aquest matí a Catalunya Ràdio, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha assenyalat que encara han de conèixer el detall del nou model, però que la seva alternativa passa per tenir la clau de la caixa. Què vol dir? En essència, disposar de la capacitat de recaptació, a l'estil del concert, i pactar què paga la Generalitat pels serveis que l'Estat presta a Catalunya. Junts tenia pactat amb el PSOE parlar sobre aquesta qüestió en la taula de diàleg internacional oberta a Suïssa, però el mecanisme es va paralitzar en el moment en què Puigdemont va decidir trencar amb els socialistes. Junts sí que té clar que és una "oportunitat històrica" per tenir el concert.
El cert, en tot cas, és que no hi ha majoria per dur a terme una operació tan rupturista -en termes històrics- com aquesta. Es tracta d'un meló que no s'obre des de la Transició i que el PSOE no està disposat a avalar. El simple fet de voler recaptar l'IRPF ja va provocar esgarrinxades amb el Ministeri d'Hisenda de María Jesús Montero quan s'estava negociant el model, i finalment aquesta carpeta va quedar aparcada de l'acord. Junts recela del fet que "totes les autonomies hi surtin guanyant" -Catalunya hauria de rebre 4.700 milions d'euros més que ara-, perquè això voldria dir -segons Turull- que algú hi sortiria perdent. El dèficit fiscal continua en 22.000 milions d'euros anuals, segons el Govern.
