La legislatura va començar amb l'amnistia, probablement l'únic denominador comú de la majoria plurinacional que va investir Pedro Sánchez, i podria acabar amb la reforma del model de finançament. La fragilitat del govern espanyol és total, tant per la pressió judicial, com per la recent crisi a Ceuta, que aquesta setmana ha fet evident la solitud del president en la defensa del Marroc, mentre la dreta es frega les mans i demana anticipar eleccions. El nou finançament ha superat aquest divendres el tràmit del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que ha certificat el rebuig de les autonomies del PP i del PSOE, i que només ha comptat amb el suport de Catalunya i les Illes Canàries, i ara s'encamina cap al Congrés sense tenir garanties de prosperar. L'última bala de Sánchez necessitarà reunir un cop més -l'últim?- la majoria que el va portar a la Moncloa.

La reunió ha anat com es preveia. El ministre d'Hisenda, Arcadi España, ha exposat els detalls de la reforma i les comunitats del PP i les del PSOE s'hi han oposat amb l'argument que és "insolidari". No ha tingut èxit l'intent de la Comunitat de Madrid de sabotejar la trobada. Dijous, el govern d'Isabel Díaz Ayuso va anunciar que no assistiria a la reunió i va animar la resta de comunitats governades pels populars a fer el mateix per evitar que es pogués aprovar la reforma per manca de consens. Finalment, Madrid s'ha quedat sola i la resta d'autonomies del PP han assistit a la trobada per votar en contra del nou model. Qui sí que ha defensat la reforma és Catalunya. La consellera d'Economia, Alícia Romero, ha insistit que beneficia tothom i que redueix les desigualtats entre territoris. "És una oportunitat per avançar, aprofitem-la", ha dit a la resta de consellers. Superat el debat autonòmic, la responsabilitat ara és dels grups parlamentaris.

Un calendari incert

Ara s'obre un calendari incert. El Ministeri d'Hisenda necessitarà uns 10 o 12 dies per redactar l'avantprojecte de llei orgànica que es portarà al consell de ministres. Quan arribi sobre la taula de l'executiu, d'aqui a un parell de setmanes, s'aprovarà i es traslladarà al Congrés. Allà arribarà la primera prova de foc, amb el debat a la totalitat. A hores d'ara, el nou model no té garantits els vots per superar aquest primer tràmit, perquè Junts manté la seva esmena a la totalitat i pretén fer descarrilar la proposta al primer revolt. Ho ha deixat clar aquest divendres el diputat Josep Maria Cruset. El grup independentista manté que vol el concert econòmic, però tampoc tenen els vots necessaris perquè prosperi. Fins que no es produeixi el debat a la totalitat hi ha temps per convèncer els de Carles Puigdemont. 

Si els juntaires es mouen i el govern espanyol aconsegueix superar aquest primer examen, es podrien debatre les esmenes parcials a la reforma. Entre l'octubre i el novembre seria el moment per fer millores o ajustaments a la proposta pactada entre el govern espanyol i ERC. És en aquest moment on el Govern espera que Junts introdueixi millores, però per poder-hi arribar primer cal un primer aval i permetre la tramitació parlamentària. Després del debat d'esmenes, en què Sánchez haurà de vigilar no perdre cap suport pel camí -hi ha hagut posicionaments dins del grup de Sumar reticents amb la reforma- per no tenir-ho encara més complicat. Si tot va bé, es podria aprovar el nou model abans d'acabar l'any. L'objectiu és que entri en vigor el 2027.

Màxima fragilitat a la Moncloa

Una reforma del finançament ja és sensible en condicions normals, perquè ningú hi vol sortir perdent i, en el cas espanyol, tampoc que Catalunya hi guanyi més del compte. A això s'hi suma el moment de màxima fragilitat a la Moncloa per la pressió judicial i la crisi de Ceuta, que va evidenciar dijous la solitud de Sánchez en la defensa del Marroc. A ningú se li escapa que la legislatura encara la recta final i que el finançament pot ser l'última bala de Sánchez per intentar recosir la majoria de la investidura i recuperar la iniciativa política, però també és cert que s'esgoten els motius per donar aire a un govern que presenta símptomes d'esgotament.

El PP, malgrat que el nou model beneficia les comunitats que governa -Andalusia, el País Valencià o les Illes Balears en són exemples paradigmàtics- no té cap intenció d'ajudar en la tramitació, perquè rebutgen que la negociació s'hagi fet prèviament amb ERC. Ja ha passat altres vegades que les reformes del model han estat a iniciativa de Catalunya, en altres casos amb acords entre el PP i CiU. Els republicans, que no tenen cap interès en precipitar el final de la legislatura. Oriol Junqueras admet que el nou model és "insuficient", però "infinitament millor" que l'actual. Per al primer any, la proposta del Ministeri d'Hisenda contempla 4.700 milions d'euros per a Catalunya i el respecte al principi d'ordinalitat -Catalunya és la tercera comunitat que més diners aporta a la caixa comuna i, en principi, serà la tercera en rebre'n.