El PP de Catalunya prepara els seus congressos provincials després de la celebració del congrés català que va reelegir Alejandro Fernández. Com va avançar Nació, hi ha nervis al partit a Barcelona, però no exactament pel congrés provincial -el 24 d’octubre-, que presenta poques novetats. És l’escenari que es pot obrir després de les eleccions municipals el que genera ansietat a la formació, en especial entorn el grup parlamentari, que es pot veure molt afectat pels resultats. Així ho expliquen les fonts consultades.
Tret de sorpresa majúscula, res fa pensar que Manuel Reyes, alcalde de Castelldefels, hagi de tenir problemes per ser reelegit president del PP a la província de Barcelona. Hi ha rumors, comentaris en veu baixa sobre alguna enganxada entre Reyes i l’eurodiputada Dolors Montserrat, habitualment aliada però amb qui les relacions han patit alts i baixos i que continua mantenint vara alta al partit. És la cap del comitè electoral, peça important a l’hora de confegir les llistes quan s'acosten comicis.
Tot i així, hi haurà alguns canvis a l’equip i es dona per segura la sortida del veterà Josep Tutusaus, alcalde de Pontons, de la secretaria general provincial. A Génova volen renovació de cares, més joves i més dones a tot arreu. Més complex serà gestionar el llarg pols que s’arrossega entre la direcció provincial i Daniel Sirera, cap del grup municipal a Barcelona i alcaldable a les municipals del 2027.
Sirera ha aconseguit blindar-se a la ciutat de Barcelona, on presideix la junta local, creada amb la llum verda de la cúpula estatal i que pràcticament l’allibera de l’autoritat de la direcció provincial de Reyes. Fonts del partit expliquen que el regidor barceloní vol lligar curt la cúpula provincial i tenir gent de confiança en l’organigrama.
Conflictes que venen de lluny
La direcció provincial del PP a Barcelona ha replicat moltes de les tensions internes viscudes al partit. Reyes dirigeix el partit a la província des del 2021, després que l’aleshores líder de la formació, Pablo Casado, li donés suport. A molts els va sorprendre aquesta decisió. Reyes no era un casadista. En el congrés que va elegir el successor de Mariano Rajoy al capdavant del partit, Reyes havia donat suport a Soraya Sáenz de Santamaría.
El PP a Barcelona arrossegava les tensions contínues entre Josep Bou, l’empresari independent fitxat per Casado, i l’organització barcelonina que, abans de Reyes, dirigia Óscar Ramírez, persona molt propera a l’actual líder del PP català, Alejandro Fernández. El cert és que la crisi va anar a més i va acabar amb la defenestració de Bou i l’abandonament de Ramírez del partit.
Neguit en el grup parlamentari
Ara el problema no és el caràcter especial de Bou. És més gros i té dos noms: Vox i Aliança Catalana. Les properes municipals posaran a prova la solidesa del partit al territori, just quan els de Santiago Abascal -que també escalfa la seva maquinària a Catalunya- van a l’alça i apareix a l’horitzó una extrema dreta catalana que amenaça especialment Junts, però també la resta de forces polítiques, especialment les dretanes.
Molts diputats al Parlament viuen amb l’ai al cor pensant en les municipals. El jove diputat Pau Ferran serà cap de llista a Vic, una plaça difícil on el PP no té presència al consistori i on ara les coses poden ser pitjor. El mateix li pot passar al diputat Cristian Escribano a Mataró i potser a Hugo Manchón si encapçala la llista a Argentona. Uns mals resultats al seu poble poden suposar la pèrdua de lloc a les llistes a les properes eleccions al Parlament, on la llista cremallera que estableix la llei elctoral poden complicar encara més les coses a l’hora de fer les candidatures. En aquest context, l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, és dels pocs que somriu a l’albirar l’horitzó de les municipals.
