Estava previst, però molts l’esperaven més endavant. Dilluns vinent, la direcció del PP de Barcelona convocarà el congrés provincial, segons diverses fonts consultades per Nació. Després del congrés dels populars catalans que va reelegir Alejandro Fernández, el juny passat, s’havien de convocar la resta de conclaves de la formació a tot el territori. Però es donava per més probable que fos passades les eleccions municipals. Perquè el clima al partit, en general, ha millorat, amb els vents que bufen a favor de cara a les eleccions espanyoles. La convocatòria del congrés provincial genera nervis. Aquesta és la fotografia del PP a Barcelona.
Els problemes de Sirera
Tot i que el congrés, en principi, no ha de qüestionar la posició de Daniel Sirera, el cert és que tindrà lloc en una tardor en què la figura del cap del grup municipal a Barcelona està sent qüestionada des de diversos sectors. "Sirera ha aconseguit una cosa que és molt difícil: unir a totes les famílies del partit. Això sí, en contra seu", descriu un veterà. El juliol passat, el regidor va ser confirmat pel comitè electoral del PP com a alcaldable. Però això no ha fet que el partit estigui cohesionat entorn seu.
A Sirera se li retreu tenir poca cura del partit i anar molt a la seva. L’últim exemple d’això va tenir lloc durant l’acte d’hissada de bandera amb motiu de la Diada, al Parlament. Des del PP s’havia donat marge de maniobra als quadres de l’organització per participar en els actes, però la presència de Sirera en l’acte institucional -va ser l’únic del PP a ser-hi- va irritar la direcció. La catalana i també a dirigents de Madrid.
Els canvis continus a l’equip municipal també han generat crítiques internes. La més recent ha estat desplaçar l’històric militant de l’Eixample Òscar Zayas de conseller de districte a portaveu a Ciutat Vella per substituir-lo per un jove militant. Al PP algú explica les tensions entre el regidor i el partit per la seva sortida d’escena el 2008.
La ferida del 2008
Sirera va ser president del PP català durant un any, després de la caiguda de Josep Piqué. Segons fonts internes, Mariano Rajoy li havia promès continuar, però va prendre força la candidatura d’Alberto Fernández, que va recollir un bon grapat d’avals. Génova, davant l’escenari d’un congrés traumàtic, va imposar la candidatura d’Alicia Sánchez Camacho. També Montserrat Nebrera ho va intentar, però Sánchez Camacho fou l’elegida. Alberto Fernández es va fer a un costat. Ja tenia el que volia: aturar Sirera. Aquest, en canvi, no ho ha oblidat.
En aquests moments, la figura de Sirera genera antipaties entre molts alexandrins (els seguidors d’Alejandro Fernández, el líder del PP català); l’equip que dirigeix el PP provincial, amb l’alcalde de Castelldefels, Manuel Reyes, al capdavant; els fernandistes, nostàlgics dels temps d’Alberto Fernández; i amb l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, amb qui les relacions són menys que fredes.
Génova vol cares noves
El PP celebrarà congressos a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Venen setmanes de corredisses en què els joves quadres intentaran accedir a les executives provincials. Saben que Génova vol renovació. Una renovació que no afectarà, probablement, la figura dels quatre presidents provincials. Manuel Reyes no veurà amenaçada la presidència provincial. Repeteix com a cap de cartell a Castelldefels i això el blinda.
Podria ser diferent amb la secretaria general, actualment en mans de Josep Tutusaus, alcalde de Pontons i militant de llarga trajectòria. Als seus 68 anys, pot veure arribada l’hora del relleu. Però el partit no el deixarà a l’estacada. En altres territoris també pot haver recanvi, com a la secretaria general del PP tarragoní, en mans de Rafael Luna, un altre dels grans insubmergibles de la formació.
El PP olora victòria a Espanya. A Catalunya tot és més complex i el partit se la juga a les municipals. Molts retreuen Sirera de repetir durant anys que seria alcalde el 2027. Superarà els 4 regidors que té el PP ara? Què passarà si el partit baixa -tot i passar de 41 a 43 regidors- en una ciutat que veurà la irrupció d’Aliança Catalana? Aleshores sí que pot ser un ball de bastons.
