El Tribunal Suprem ha donat cinc dies a les parts perquè presentin al•legacions després de la sentència del Tribunal Constitucional que avala amnistiar la malversació als líders del procés. En una providència aquest dimecres, tant la sala penal com el magistrat instructor Pablo Llarena sol·liciten a la Fiscalia i les parts personades que “formulin les al·legacions que al seu dret els convinguin”. La decisió arriba l’endemà que el TC avalés la sentència sobre el recurs d’empara presentat per l’exconsellera Dolors Bassa, que fixa la doctrina per la resta de líders de l’1-O perseguits o condemnats per malversació, Carles Puigdemont, Oriol Junuqeras, Jordi Turull, Raül Romeva, Lluís Puig i Toni Comín. El Constitucional ha notificat aquesta sentència al Suprem aquest dimecres a primera hora del matí. Els jutges comencen a moure's per amnistiar definitivament les principals dirigents independentistes.

Llarena va aixecar ahir l'ordre de detenció contra l'expresident de la Generalitat i els altres exiliats, que ja podrien tornar a Catalunya. La retirada de l'ordre de detenció no té per què motivar un retorn aquesta mateixa setmana, perquè encara caldria que es dictés la resolució definitiva de la causa, un cop el Suprem acati de tot la resolució del TC. El Suprem deixa clar que l'amnistia encara no està aplicada, però el moviment d'aquest dimecres és el primer pas fer fer-ho. En una declaració institucional dimarts, Puigdemont no va concretar quan pensa tornar, però sí que va dir que volia fer-ho com a president d'un país i no com a líder d'un partit.

"La decisió del TC derrota els poders públics espanyols que han impedit i demorat l'aplicació de la llei d'amnistia. Fins aquí ha durat l'ordre de José María Aznar de posar pals a les rodes", va dir Puigdemont, que va acusar els poders judicials d'apropiar-se d'un conflicte que hauria d'haver estat, segons ell, exclusivament polític. L'amnistia, va dir, "no resol res", tot i "l'enorme significat" de la norma. "Intentar la mort social dels activistes i dels polítics és pròpia dels règims autoritaris", va destacar el líder de Junts, que va posar de manifest la tasca dels exiliats i dels advocats que els han assistit, començant per Gonzalo Boye. 

La decisió del TC tanca un periple que s'ha allargat més de dos anys entre que el Congrés dels Diputats va aprovar la llei -1 de juny del 2024- i el TC l'ha avalat definitivament. Pel camí hi ha hagut negatives reiterades del Suprem a aplicar la norma per la interpretació que ha fet sobre la malversació, circumstància que ha portat Llarena a no retirar les ordres de detenció contra els exiliats, que porten nou anys fora de Catalunya. Finalment, això sí, al Constitucional s'ha fet forta la visió del seu president, Cándido Conde-Pumpido. La decisió final coincideix amb la convocatòria d'eleccions anticipades pel 29-N, que podrien comptar ja amb Puigdemont, Comín i Puig a Catalunya.

El Suprem, resol Conde-Pumpido, "ha fet una interpretació imprevisible dels preceptes aplicables i s'ha apartat de la finalitat de la llei". A més, "no ha mantingut el nexe de coherència necessari entre la decisió adoptada, la norma que li serveix de fonament i la finalitat que justifica l'amnistia". En aquest sentit, sosté que la interpretació de l'alt tribunal s'agafa a un concepte d'enriquiment que "no és el que estableix la llei" i, d'aquesta manera, "expulsa de l'àmbit d'aplicació" una sèrie de supòsits que sí que s'inclouen a la llei i que, a més, són "idonis" per aconseguir la finalitat de la norma, que no és altra que "la pacificació del conflicte social i institucional" a Catalunya, com apareix al preàmbul. 

En relació amb l'argument dels interessos financers de la Unió Europa -argument ja tombat pel TJUE abans de l'estiu-, la ponència del president del TC apunta a una "contradicció flagrant i irresoluble", que suposa trencar amb la garantia constitucional que estableix que ningú es pot veure sotmès a raonaments que presenten "de manera manifesta un caràcter contradictori, irracional i sense sentit lògic". Per què? Perquè en la sentència de l'1-O es va dir que la independència era inviable (i, lògicament, no podia afectar els pressupostos de la UE) i, amb l'amnistia, diu la contrària: que el procés pretenia crear un nou estat que hauria afectat els interessos financers europeus.