Carles Puigdemont ja pot tornar a Catalunya. El Tribunal Suprem ha aixecat l'ordre de detenció contra l'expresident de la Generalitat, Lluís Puig i Toni Comín després de la decisió del Tribunal Constitucional (TC). També queden sense efecte les mesures restrictives contra Lluís Puig i Toni Comín, que ja podrà acudir a Madrid per agafar l'acta com a eurodiputat obtinguda a les eleccions europees del 2024. Tanmateix, però, la retirada de l'ordre de detenció no té per què motivar un retorn aquesta mateixa setmana, perquè encara caldria que es dictés la resolució definitiva de la causa, un cop el Suprem acati de tot la resolució del TC. El Suprem deixa clar que l'amnistia encara no està aplicada.
La decisió del TC tanca un periple que s'ha allargat més de dos anys entre que el Congrés dels Diputats va aprovar la llei -1 de juny del 2024- i el TC l'ha avalat definitivament. Pel camí hi ha hagut negatives reiterades del Suprem a aplicar la norma per la interpretació que ha fet sobre la malversació, circumstància que ha portat Pablo Llarena a no retirar les ordres de detenció contra els exiliats, que porten nou anys fora de Catalunya. Finalment, això sí, al Constitucional s'ha fet forta la visió del seu president, Cándido Conde-Pumpido. La decisió final coincideix amb la convocatòria d'eleccions anticipades pel 29-N, que podrien comptar ja amb Puigdemont, Comín i Puig a Catalunya.
Comín, de fet, podrà recollir l'acta com a eurodiputat quan pugui trepitjar Madrid, de la mateixa manera que el líder de Junts podria ocupar el seu escó al Parlament, si així ho decideix. Pel que fa a Junqueras, ja podria ser candidat a la presidència de la Generalitat. Tota l'argumentació que emana del TC, en certa manera, té l'ancoratge en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) del mes de juliol sobre l'amnistia, que va aplanar el camí perquè les instàncies estatals no tinguessin més remei que aplicar la norma. A partir d'aquell moment, fins i tot el Suprem, reticent en tota aquesta fase, ha acabat posant en pràctica la llei, com és el cas de la mesa del Parlament de Roger Torrent.
El Suprem, resol Conde-Pumpido, "ha fet una interpretació imprevisible dels preceptes aplicables i s'ha apartat de la finalitat de la llei". A més, "no ha mantingut el nexe de coherència necessari entre la decisió adoptada, la norma que li serveix de fonament i la finalitat que justifica l'amnistia". En aquest sentit, sosté que la interpretació de l'alt tribunal s'agafa a un concepte d'enriquiment que "no és el que estableix la llei" i, d'aquesta manera, "expulsa de l'àmbit d'aplicació" una sèrie de supòsits que sí que s'inclouen a la llei i que, a més, són "idonis" per aconseguir la finalitat de la norma, que no és altra que "la pacificació del conflicte social i institucional" a Catalunya, com apareix al preàmbul.
En relació amb l'argument dels interessos financers de la Unió Europa -argument ja tombat pel TJUE abans de l'estiu-, la ponència del president del TC apunta a una "contradicció flagrant i irresoluble", que suposa trencar amb la garantia constitucional que estableix que ningú es pot veure sotmès a raonaments que presenten "de manera manifesta un caràcter contradictori, irracional i sense sentit lògic". Per què? Perquè en la sentència de l'1-O es va dir que la independència era inviable (i, lògicament, no podia afectar els pressupostos de la UE) i, amb l'amnistia, diu la contrària: que el procés pretenia crear un nou estat que hauria afectat els interessos financers europeus.
