Carles Puigdemont porta des del 2017 a l'exili. Oriol Junqueras, empresonat durant quatre anys, porta des de la legislatura del referèndum sense poder fer política institucional amb normalitat. La decisió del Tribunal Constitucional (TC) d'aplicar definitivament l'amnistia als líders del procés que encara tenien causes pendents amb la justícia canvia la via als líders de Junts i d'ERC, que continuen al capdavant dels respectius espais polítics des de la tardor de fa nou anys. Puigdemont podrà tornar a Catalunya en les properes setmanes, si el Tribunal Suprem compleix amb els designis del TC, i Junqueras podrà tornar a ser candidat a la presidència de la Generalitat, com ja ha anticipat.
El context ha canviat molt des del referèndum, i l'aplicació total de l'amnistia coincideix amb la convocatòria d'eleccions espanyoles per al 29-N. L'escenari més probable és que governin el PP i Vox amb majoria absoluta, i que s'imposi un canvi de cicle després de la presidència de Pedro Sánchez. Junqueras ha estat un aliat del PSOE a canvi de compromisos com el finançament i la condonació de part del deute en mans del fons de liquiditat autonòmica (FLA), dos compromisos que queden pendents per la precipitació del final de la legislatura. Puigdemont va investir Sánchez a canvi de l'amnistia, el català a Europa -pendent- i una taula de diàleg a Suïssa que es va liquidar fa un any.
El líder de Junts, en tot aquest temps, ha anat esquivant les peticions d'extradició de l'Estat: se'n va sortir a Bèlgica, se'n va sortir a Alemanya -tot i passar dues setmanes empresonat- i se'n va sortir també a Itàlia, fa exactament cinc anys. Des de l'exili ha fundat dos partits -la Crida i Junts-, ha estat eurodiputat, ha encapçalat tres vegades la llista del seu partit a la Generalitat i ha continuat mantenint una incidència absoluta en les grans decisions del seu espai polític. Va ser decisiu perquè Junts abandonés el Govern que liderava Pere Aragonès fa quatre anys, va ser fonamental per pactar amb el PSOE i, després, va ser qui va prémer el botó per trencar amb Sánchez pels incompliments.
I, ara, també ha estat decisiu per tombar els decrets d'habitatge que han comportat, en última instància, la convocatòria d'eleccions. Els textos, per cert, s'aproven aquest dimarts al consell de ministres i es podran aprovar a la diputació permanent del Congrés. ERC, en canvi, va fer costat als dos decrets, i va atacar amb duresa -com és habitual en el cas de Gabriel Rufián amb Míriam Nogueras- la posició de Junts. Junqueras hauria preferit que no hi haguessin eleccions, per continuar pressionant amb el compliment dels acords, però Sánchez va decidir prémer el botó electoral. Un botó que, per cert, també altera el guió d'Illa: ERC hi col·labora, però Junts, al Parlament, s'hi manté molt al marge.
Si el Suprem acaba acatant el TC, Puigdemont tindrà via lliure per ocupar el seu escó a la cambra catalana i per si decideix ser cap de l'oposició, per bé que en campanya va assenyalar que no era una opció viable. També tindria, formalment, oberta la possibilitat de ser el candidat a Madrid, per bé que Míriam Nogueras ja és una opció consolidada al món de Junts i no té cap rival per repetir com a candidata. Junqueras també podria arribar a plantejar-se aquesta opció, si així ho considerés oportú i sempre que es complissin els calendaris. La primera bala, això sí, és la de Rufián, que està meditant si encapçalar la llista dels republicans. En els últims mesos havia proposat un front plurinacional.
I la resta dels amnistiats? Jordi Turull, inhabilitat des que va ser condemnat per l'1-O el juny del 2019, no ha pogut tornar a ocupar responsabilitats institucionals, com ha passat també amb Romeva, Bassa i Junqueras. Els exiliats, en canvi, s'han anat presentant a les eleccions: Lluís Puig, per exemple, és diputat al Parlament. Toni Comín podrà viatjar fins a Madrid per recollir la seva acta com a eurodiputat. El seu seient està buit des de fa dos anys, i ara podrà exercir com ho va fer entre el 2019 i el 2024. La decisió del obre una nova vida per als membres del Govern de l'1-O que, d'una manera o altra, han tingut paralitzades les seves trajectòries -personals i professionals- des del referèndum.
