Pas definitiu per als líders del procés que encara estaven pendents de l'amnistia. El Tribunal Constitucional (TC) ha decidit en el ple d'aquest dimarts aplicar la norma a Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies durant l'1-O, i de retruc se'n podran beneficiar els altres sis membres del Govern que va impulsar el referèndum. Són Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Jordi Turull, Oriol Junqueras i Raül Romeva. Els tres primers podran tornar en les properes setmanes de l'exili, tan bon punt el Tribunal Suprem retiri l'ordre de detenció o bé en el moment que es publiqui la sentència absolutòria al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). El Suprem, per ordre del TC, acatarà la decisió.
La decisió tanca un periple que s'ha allargat més de dos anys entre que el Congrés dels Diputats va aprovar la llei -1 de juny del 2024- i el TC l'ha avalat definitivament. Pel camí hi ha hagut negatives reiterades del Suprem a aplicar la norma per la interpretació que ha fet sobre la malversació, circumstància que ha portat Pablo Llarena a no retirar les ordres de detenció contra els exiliats, que porten nou anys fora de Catalunya. Finalment, això sí, al Constitucional s'ha fet forta la visió del seu president, Cándido Conde-Pumpido. La decisió final coincideix amb la convocatòria d'eleccions anticipades pel 29-N, que podrien comptar ja amb Puigdemont, Comín i Puig a Catalunya.
Comín, de fet, podrà recollir l'acta com a eurodiputat quan pugui trepitjar Madrid, de la mateixa manera que el líder de Junts podria ocupar el seu escó al Parlament, si així ho decideix. Pel que fa a Junqueras, ja podria ser candidat a la presidència de la Generalitat. Tota l'argumentació que emana del TC, en certa manera, té l'ancoratge en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) del mes de juliol sobre l'amnistia, que va aplanar el camí perquè les instàncies estatals no tinguessin més remei que aplicar la norma. A partir d'aquell moment, fins i tot el Suprem, reticent en tota aquesta fase, ha acabat posant en pràctica la llei, com és el cas de la mesa del Parlament de Roger Torrent.
El Suprem, resol Conde-Pumpido, "ha fet una interpretació imprevisible dels preceptes aplicables i s'ha apartat de la finalitat de la llei". A més, "no ha mantingut el nexe de coherència necessari entre la decisió adoptada, la norma que li serveix de fonament i la finalitat que justifica l'amnistia". En aquest sentit, sosté que la interpretació de l'alt tribunal s'agafa a un concepte d'enriquiment que "no és el que estableix la llei" i, d'aquesta manera, "expulsa de l'àmbit d'aplicació" una sèrie de supòsits que sí que s'inclouen a la llei i que, a més, són "idonis" per aconseguir la finalitat de la norma, que no és altra que "la pacificació del conflicte social i institucional" a Catalunya, com apareix al preàmbul.
En relació amb l'argument dels interessos financers de la Unió Europa -argument ja tombat pel TJUE abans de l'estiu-, la ponència del president del TC apunta a una "contradicció flagrant i irresoluble", que suposa trencar amb la garantia constitucional que estableix que ningú es pot veure sotmès a raonaments que presenten "de manera manifesta un caràcter contradictori, irracional i sense sentit lògic". Per què? Perquè en la sentència de l'1-O es va dir que la independència era inviable (i, lògicament, no podia afectar els pressupostos de la UE) i, amb l'amnistia, diu la contrària: que el procés pretenia crear un nou estat que hauria afectat els interessos financers europeus.
