El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, ja té llesta la ponència que avala l'amnistia de Dolors Bassa, i que es votarà al ple del dia 6 d'octubre. La resolució, a la qual ha tingut accés Nació, conclou que la interpretació que va fer el Tribunal Suprem de la llei, per evitar aplicar-la al delicte de malversació de Bassa i de la resta de líders de l'1-O, s'aparta de la "lògica" i del "sentit comú", i esquiva "la finalitat" de la norma. Per tot plegat, Conde-Pumpido sosté que ha suposat una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, i ordena al Suprem redactar noves resolucions per aplicar, de manera immediata, la llei a l'exconsellera.
La ponència, que rebrà l'aval de la majoria progressista del Tribunal Constitucional, és dura amb el criteri de Manuel Marchena i la sala penal. Conde-Pumpido sosté que rebutjar l'aplicació de l'amnistia ha vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva i que suposa una "interpretació extensiva, contrària a l'esperit i a la finalitat de la norma", i "contradictòria" amb les caues d'exclusió que regula la pròpia llei. Esmena, doncs, l'argumentació que els diners públics destinats a l'1-O van suposar un "enriquiment personal de caràcter patrimonial" per als líders del procés i també que posés en risc els interessos financers de la Unió Europea.
El Suprem, diu Conde-Pumpido, "ha fet una interpretació imprevisible dels preceptes aplicables i s'ha apartat de la finalitat de la llei". A més, "no ha mantingut el nexe de coherència necessari entre la decisió adoptada, la norma que li serveix de fonament i la finalitat que justifica l'amnistia". En aquest sentit, sosté que la interpretació del Suprem s'agafa a un concepte d'enriquiment que "no és el que estableix la llei" i, d'aquesta manera, "expulsa de l'àmbit d'aplicació" una sèrie de supòsits que sí que s'inclouen a la llei i que, a més, són "idonis" per aconseguir la finalitat de la norma, que no és altra que "la pacificació del conflicte social i institucional" a Catalunya.
En relació amb l'argument dels interessos financers de la Unió Europa -argument ja tombat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea abans de l'estiu-, la ponència del president del TC apunta a una "contradicció flagrant i irresoluble", que suposa trencar amb la garantia constitucional que estableix que ningú es pot veure sotmès a raonaments que presenten "de manera manifesta un caràcter contradictori, irracional i sense sentit lògic". Per què? Perquè en la sentència de l'1-O va dir que la independència era inviable (i, lògicament, no podia afectar els pressupostos de la UE) i, amb l'amnistia, diu la contrària, que el procés pretenia crear un nou estat que hauria afectat els interessos financers europeus. Tot plegat, considera el Constitucional, per deixar-ne fora els dirigents independentistes de la llei.
