La resposta és automàtica, tant en públic com en privat: "La decisió és del president Puigdemont". És el que assenyalen els membres de la cúpula de Junts quan es refereixen al futur del líder del partit, més a prop que mai de poder tornar a Catalunya. El Tribunal Constitucional (TC) és a punt d'avalar l'amnistia als responsables del procés, també pel delicte de malversació, i això faria decaure l'ordre de detenció que encara té vigent el Tribunal Suprem contra el president de la Generalitat i els altres dos exiliats, Toni Comín i Lluís Puig. El partit conté la respiració perquè, en funció del que decideixi Puigdemont quan torni a trepitjar el país, s'obren uns quants escenaris que ho condicionen tot.
Són múltiples els dirigents que sostenen que el retorn ha de ser un "estímul", no només per a Junts, sinó també en clau sobiranista. A la ruta per Catalunya que s'està dissenyant a cavall de Waterloo i la seu del partit -i que inclourà, per exemple, una rebuda al Parlament amb Josep Rull al capdavant- s'hi suma un efecte mediàtic que no s'haurà produït en els últims nou anys. "Quan torni, hi haurà uns quants dies que no es parlarà de res més. Ho hem d'aprofitar", remarca un alt dirigent consultat per Nació. Passat aquest primer moment, però, arribarà el moment de prendre les decisions pertinents sobre el futur. La primera, si Puigdemont optarà per ser cap de l'oposició i confrontar amb Salvador Illa.
Es poden comptar amb els dits d'una mà les persones que coneixen els plans de l'expresident, però la qüestió genera molt interès a les files del partit. "El millor seria que ocupés l'escó. Exhibeixes lideratge davant d'Illa i deixes fora de focus Sílvia Orriols", remarca una de les veus amb ascendència consultades. L'existència d'Aliança Catalana ha complicat la vida a Junts -cada enquesta detecta una fuga en direcció a l'extrema dreta independentista que allunya el partit del podi electoral-, i fa mesos que es confia en la carta Puigdemont per frenar la tendència. En paraules del secretari general, Jordi Turull, la formació podrà deixar de competir "amb una mà lligada a l'esquena" amb els rivals.
Si l'expresident assumeix -a diferència del que va prometre en campanya- el rol de cap de l'oposició, buit a pesar de les crides del món municipal a tenir una referència parlamentària que permeti més visibilitat al partit, el més probable és que torni a ser el candidat. Fins i tot noms que han sobrevolat l'escenari com a alternatives, a l'estil de Míriam Nogueras -ara centrada en negociar amb el PSOE el nou decret d'habitatge- defensen en privat que Puigdemont ocupi per quarta vegada consecutiva el primer lloc de la llista. "No tenim ningú com ell", ressalten a la sala de màquines. "I, en cas que no ho vulgui ser, hauríem de començar a preparar algú", remarca una altra font consultada.
Una qüestió de discurs
En tot aquest context, la visita d'Artur Mas a Waterloo -dissenyada durant mesos, tenint en compte que en els últims temps els dos dirigents havien tingut poc contacte- agafa rellevància en la mesura que va servir per parlar del retorn. També en termes polítics i de discurs, perquè "cal dotar-lo de contingut", com remarca un membre de la cúpula. Des de principis d'any, per exemple, hi ha dirigents de la permanent que aposten per una estratègia que passi per "recosir" el país, amb un deix "convergent", que atengui necessitats socials i econòmiques sense desatendre la qüestió nacional. Puigdemont, artífex de l'1-O, hauria de detallar -en aquest escenari- quin és el proper pas en el futur en clau de país.
"Hem de fer un discurs a deu anys vista", indica un dels consultats. En els últims mesos s'han produït moviments subterranis, treballats amb molta discreció, amb noms que en el seu dia van trencar amb Puigdemont però que ara hi tornen a tenir entrada. Marta Pascal, primera líder del PDECat i que va deixar la cúpula del partit per la seva manca d'entesa amb l'exili, té ara interlocució amb l'entorn de l'expresident. A Girona, el número dos de Gemma Geis serà Carles Ribas, que va fer costat a Pascal quan es va posar en marxa el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC). Aquest reagrupament de l'espai convergent -Germà Gordó inclòs- obeeix a l'estratègia de passar el rasclet per tot arreu.
Les ganes de saber què passarà amb el futur de Puigdemont, en tot cas, són una constant dins de Junts. El congrés extraordinari està per ara descartat -durant l'estiu es va especular amb aquesta possibilitat, amb incògnites sobre el rol de Turull-, i res es mourà fins que l'expresident pugui tornar amb llibertat a Catalunya. La frase "només ell sap què farà", quan es trasllada als quadres, obre preguntes que per ara no tenen resposta. El cert, això sí, és que la nova etapa que s'obrirà aquesta tardor és inèdita en la història del partit: des que es va fundar, el seu principal referent sempre ha estat a l'exili. Una circumstància que està a punt de canviar si la justícia espanyola s'hi posa -per fi- bé.
