Irritació, vòmits i nàusees. Els efectes del gas pebre que la diputada del PP Ana Vázquez va portar al Congrés són una bona metàfora del clima que fa anys que es respira a la política espanyola. L’hemicicle aprova i rebutja lleis negociades, o no, en comissió. Funciona a la perfecció com a cambra legislativa... però no hi ha debat. La tribuna és un plató per alimentar reels i vídeos de TikTok. Ningú s’escolta. No hi ha diàleg i, per descomptat, ningú convenç (ni pretén convèncer) ningú. Un showtime que, a més, va curt d’audiència.
La seu de la "sobirania nacional" espanyola mai ha estat una òpera. Normalment, ha basculat entre una coral desafinada i una olla de grills. Ara, amb totes les formacions pendents de les pròximes generals, sovint fa pensar en el pàrquing d’un afterhours. Xumba xumba i botellada. La pressa per desgastar Sánchez porta el PP a emular Vox en el fons i, últimament, també en les formes. Però a diferència dels d’Abascal, els diputats del PP no són professionals acreditats de la provocació.
L’episodi del gas pebre va acabar amb 12 persones ateses i una denúncia. Titulars, imatges, declaracions. Algunes veus del PP posen en dubte l’eficàcia d’actuacions com la de la diputada gallega perquè ajuden el PSOE a distreure l’atenció. Feijóo no va aplaudir Vázquez, però després la va defensar.
I mentrestant, a poc més de dos quilòmetres, la realitat social s’obria pas en una escena molt diferent: el desnonament d’una àvia de 87 anys que havia pagat religiosament el lloguer. Dues escenes que sumades donen pinso a l’antipolítica i generen desafecció.
Maricarmen, un torpede al bipartidisme
Cap dels grans partits en surt beneficiat. El cas Maricarmen dibuixa un escenari perillós per al PP en la mesura que retrata la presidenta autonòmica, Isabel Díaz Ayuso, al costat dels fons voltor i impertèrrita davant el patiment dels ciutadans. La polèmica de l’àtic no ajuda. I les imatges dels antidisturbis recorden els anys nefastos de la crisi i les retallades de Rajoy.
Però alhora, també és letal per al PSOE, que fa vuit anys que governa i no ha resolt la qüestió. Sánchez ho sap i, ara sí, ha obert les portes a les desgravacions fiscals que demana Junts per aprovar el decret contra els desnonaments. L’executiu manté contactes amb el grup de Nogueras per poder aprovar el decret al Consell de Ministres de dimarts que ve, però alhora haurà de lidiar amb Podem, que, com Gabriel Rufián, arrufa el nas amb les desgravacions a propietaris. La política també és l’art de l’equilibri.
Tot plegat dona ales a Sumar i Podem, d’una banda, que denuncien la inacció dels socialistes, i pista per a Vox, de l’altra, que viu del descrèdit de les institucions.
Un full de ruta per recuperar Junts
Els contactes amb Junts sobre habitatge formen part d’una estratègia molt més àmplia. L’executiu confia que la resolució del TC sobre l’amnistia i un escenari de retorn de Puigdemont estimulin la possibilitat d’acord. En poques setmanes, portarà quatre textos clau al Consell de Ministres, i tots necessiten el suport del partit de Puigdemont quan arribin al Congrés. Dimarts vinent serà el torn del decret d’habitatge i del de mesures per pal·liar els efectes de la guerra de l’Iran.
La setmana següent serà el torn del finançament autonòmic. Fonts del PSOE admeten que no n’hi haurà prou amb la pressió pública i apunten que el Ministeri d’Hisenda haurà de fer algun tipus de concessió a les pretensions del grup de Nogueras per aconseguir un ‘sí’. En la recaptació d'impostos podria haver-hi la clau.
I seguidament Hisenda portarà al Consell de Ministres els pressupostos generals de l'Estat. L’executiu prepara un text expansiu, amb una despesa social rècord, i pretén jugar a fons la carta. Si aconsegueix un acord amb els socis, disposarà de marge polític per allargar la legislatura fins que convingui. Si no, tindrà un programa electoral en forma de pressupostos.
Pensant en les eleccions
La confrontació política també forma part dels càlculs electorals dels partits. El gas pebre, Maricarmen, els pressupostos i Ceuta cotitzen políticament. Mentre Sánchez, els socis, el PP i Isabel Díaz Ayuso es culpen, uns i altres projecten escenaris de cara a les pròximes generals. Veus socialistes especulen sobre el fet que tindran lloc el 14 de març, abans de les municipals i autonòmiques.
Just el que reclama el PNB, que no vol sentir a parlar d’un superdiumenge que afecti les forals i municipals on es juga les garrofes. I just el que demanen també els candidats territorials del PSOE, que temen que els electors els facin pagar els errors de Sánchez.
La data del 14 de març no és casual. L’executiu vindria de presentar (i perdre, si Junts no canvia de criteri) els pressupostos al Congrés al mes de desembre. A més, veus del PSOE apunten que la celebració del 8-M i l’aniversari dels atemptats de l’11-M funcionarien com a hype de cara als comicis. Es tracta de projectar els pressupostos com a programa electoral i d’ocupar l’autopista de l’esquerra enmig d’un xàfec d’atacs de la dreta, encara que això impliqui vampiritzar Sumar i la resta de socis de la investidura.
Els "excessos" de Vox i PP mobilitzen
Sigui quina sigui la data, al PSOE esperen, a més, la inestimable aportació de la dreta per mobilitzar electorat progressista. “El PP i Vox estan cometent excessos”, sosté un alt dirigent socialista, i això pot ajudar a polaritzar entre el president espanyol i una dreta mimetitzada amb la ultradreta.
És el somni del boomerang que tan bé va funcionar el 2023, però amb resultat incert al 2027. A més, PP i Vox van aprendre la lliçó de les passades generals, i els seus governs autonòmics no estan fent rebombori. Volum baix, per no mobilitzar vot progressista.
Al PSOE també confien, entre altres, en l’impacte del judici a Begoña Gómez, dona de Pedro Sánchez. El jutge Peinado ha culminat una instrucció rocambolesca, i Gómez se sotmetrà a un jurat popular en qüestió de mesos. La data encara s’ha de determinar, i a PP i Vox els aniria bé que el judici tingui lloc en plena campanya. Més desgast per a Sánchez.
Boomerang Begoña?
Però el PSOE també tindria una oportunitat de denunciar la persecució judicial i, de passada, provar de pintar de lawfare el conjunt de casos que l’afecten. Potser Peinado no s’ha adonat que les seves maniobres estrafolàries per perseguir Gómez poden acabar generant l’efecte contrari al que es pretenia.
El cert, però, és que -tret de Sánchez- ningú sap la data de les eleccions i que les enquestes privades pronostiquen un revés a les urnes. Li queda algun conill al barret? “Això es decidirà en un penal, i l’ha de tirar Sánchez, que és qui en té ganes i convicció”, afirma un dirigent socialista. Sánchez xutarà, i els socialistes esperen que la cridòria de la dreta ajudi a despertar els seus i a empènyer la pilota al fons de la xarxa.
