Els metges catalans estan cridats a la vaga indefinida a partir del 28 d'octubre en una doble protesta contra el projecte de reforma de l'Estatut Marc del personal dels serveis de salut aprovat pel Consell de Ministres -que ara arriba al Congrés per a la seva tramitació-, i contra el paper "passiu" del Departament de Salut. "Afectarà cada dia, cada àmbit i cada servei assistencial fins que Salut s'assegui a negociar les reivindicacions plantejades", clamava el secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, en l'anunci de la data de convocatòria. Però, si l'aturada és contra una llei estatal, per què els metges carreguen contra la Generalitat?
La clau està en la "doble protesta" i en el fet que la vaga convocada pel sindicat majoritari a Catalunya coincideix en temps i forma amb la vaga indefinida a tot l'Estat, però és paral·lela. Consultat per Nació, Lleonart ho defineix com "dues convocatòries simultànies": una d’estatal per l’Estatut Marc i l'altra catalana contra Salut. La crida és a adherir-se a les dues i, com que n'hi ha dues, la solució no pot ser única, la qual cosa deixa el Departament i la seva consellera, Olga Pané, lligats de mans i peus.
Arran de la convocatòria de vaga, Pané s'ha reunit amb els sindicats i ha recuperat la interlocució amb ells després d'un any. La primera ronda de trobades va ser ben valorada per totes les parts: tant Salut com els representants dels treballadors afirmen que va ser "positiva" i "constructiva" i que va intentar posar les bases per arribar a una entesa i trobar una sortida a la situació de malestar, tot i que Metges de Catalunya matisa que "en cap cas es tracta, per ara, d’una negociació formal" que pugui desembocar en una hipotètica desconvocatòria.
Per què els metges rebutgen l'Estatut Marc?
Pel que fa a l'Estatut Marc, la norma bàsica que equival a l’Estatut dels Treballadors per al personal estatutari dels serveis públics de salut, els set sindicats convocants a tot l'Estat denuncien que consolida greuges del vigent, aprovat el 2003. Sobretot, assenyalen les jornades setmanals màximes "abusives" (passen de 48 hores a 45 hores) i guàrdies massa llargues (passen de 24 hores a 17 hores).
D'altra banda, entenen que perpetua la "discriminació" cap als metges envers la resta del personal de salut, infermeres i auxiliars d'infermeria, ja que els manté unificats en un sol estatut, però amb matisos desavantatjosos per als facultatius mèdics. Per exemple, la resta de categories de treballadors sanitaris no passen de les 37,5 hores setmanals de feina, mentre que ells arriben a les 45. En aquest sentit, demanen o bé un conveni particular i una interlocució separada amb l'administració que els permeti sentir-se'n partícips, o bé que s'elimini qualsevol referència específica als metges de la normativa laboral general.
Què li demanen a Salut?
L'Estatut Marc que es debat al Congrés és una norma de mínims, però la Generalitat té les competències executives i de desenvolupament legislatiu en matèria de Salut. Això vol dir que li correspon de manera íntegra la gestió, l'organització, el pressupost i la prestació directa dels serveis.
Per això, Metges de Catalunya li exigeix que intervingui per corregir els greuges de l'Estatut Marc espanyol i els que entenen que ja existeixen a Catalunya, com la poca capacitat de control i gestió dels metges de la seva pròpia feina, que no poden gestionar la seva pròpia agenda de pacients i intervencions, per exemple. “Estem disposats a signar un nou contracte social i entenem que hem de fer un esforç més gran que el d'altres professions per sostenir el sistema, però volem tenir veu i negociar en l’organització”, diu Lleonart.
Per què Salut està lligat de mans i peus?
Amb tot, Metges de Catalunya demana iniciar una negociació formal amb el Departament de Salut per abordar totes aquestes qüestions. Això encara no ha passat, però si arribessin finalment a una entesa, no seria suficient per desconvocar la vaga mentre l'Estatut Marc continuï en tramitació al Congrés. Per tant, Salut només pot resoldre una de les dues qüestions que motiven l'aturada indefinida dels metges a Catalunya, la qual cosa no és menor, però tampoc suficient.
Qui anirà a la vaga i com pot afectar el sistema?
En el moment de la publicació d'aquest article, els centres de salut catalans estan a l'espera que el Govern estableixi els serveis mínims i que es concretin els detalls de la vaga indefinida, però Nació pot confirmar que els treballadors del Clínic no s'hi adheriran perquè tenen un conveni laboral propi. De totes maneres, són els treballadors qui, a títol individual, decideixen si s'adhereixen o no a les vagues.
La crida a l'aturada interpel·la a tots els metges del Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública de Catalunya (Siscat) -no a les infermeres ni als TCAE-, que agrupa tots els recursos d'atenció mèdica finançats públicament, en format públic i concertat. Si bé, l'Estatut Marc només regula les condicions laborals dels centres públics, gestionats per Institut Català de la Salut (ICS): l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Pujol, el Trueta, l'Arnau de Vilanova, el Joan XXIII, el Verge de la Cinta i el de Viladecans; a més d'aproximadament el 70% de l'atenció primària (els CAP i els CUAP). És aquí on es preveu una afectació més important, tot i que encara és aviat per determinar-ho.
