La relació entre Artur Mas i Carles Puigdemont no ha estat sempre lineal. La tardor del 2017, per exemple, van tenir desavinences sobre com s'havia de presentar el PDECat a les eleccions que va convocar Mariano Rajoy, en aplicació de l'article 155 de la Constitució, just després de la declaració d'independència. En alguna ocasió, Mas va posar-li de manifest en privat que, malgrat la duresa de l'exili, ell podia reunir-se presencialment amb qui volgués fora de la presó, a diferència del que passava als seus companys. Tampoc van veure -ni viure- de la mateixa manera el desmembrament de l'espai convergent, primer amb la Crida i després amb Junts. En termes generals, però, mai hi ha hagut ruptura.
I ara, que Puigdemont veu més a prop que mai el retorn a Catalunya, encara menys. Quin és el paper que està jugant Mas en aquest context? "Ajudar", remarca un alt dirigent de Junts consultat per Nació. L'expresident de la Generalitat es va desplaçar a Waterloo el 10 de setembre, prèvia de la Diada, per veure's amb el líder a l'exili. A diferència d'altres ocasions, la trobada es va publicitar amb una fotografia i un comunicat. "Els dos presidents han debatut a fons la situació del país, del moviment independentista i de com reforçar el catalanisme com a factor modernitzador i dinamitzador de Catalunya", sostenia el text, que reclamava una "sòlida majoria nacional" per fer front als reptes de futur.
Mas, malgrat mantenir un paper discret i no ser militant, sempre ha estat atent a l'activitat política de Junts. Quan va començar a descarrilar el pacte amb Pedro Sánchez arran dels incompliments del PSOE, l'expresident de la Generalitat feia arribar missatges a Puigdemont en la línia d'aprofundir en el diàleg. Un dels arguments que feia servir és que el partit havia d'aprofitar la finestra que suposen els set diputats a Madrid, superior a la que tenen els 35 representants dels quals es disposa al Parlament. Davant la imminència d'un retorn de l'exili, Mas és un dels noms que fan servir sectors del partit per influir en el to de Puigdemont i per animar-lo a protagonitzar un discurs d'ampli espectre.
Sota quins conceptes? "Recosir", per exemple, o bé "reconstruir" la nació. Un alt dirigent de Junts consultat per Nació assenyala que, en els últims mesos, s'han multiplicat els esforços per explicar al líder del partit quin és l'estat precís del país. Durant anys, especialment entre els quadres locals, s'havia estès aquesta percepció: "Li expliquen un país que ja no existeix; quan torni, no el reconeixerà". "Ara això ja no és així", destaca una veu amb ascendència dins de la formació. Mas s'enquadra dins d'aquesta voluntat de preparar discursivament una nova etapa que encara està marcada per la incertesa: Junts esquiva sovint definir quin paper hauria de tenir Puigdemont en el futur.
La carta principal
Al marge de si acaba assumint el paper de cap de l'oposició o opta per tenir només un rol de partit, el líder a l'exili serà clau per frenar Aliança Catalana, com destaquen tots els dirigents consultats per Nació. "Es veurà que tenim lideratge", indica una de les veus consultades. La direcció no és partidària d'arribar a enteses amb l'extrema dreta independentista, però Mas -com també altres persones influents, com és el cas de David Madí- sosté que és bo "parlar" amb ells, encara que no sigui per pactar-hi. "Mirar cap a un altre costat, simular que no existeixen, és un error", va indicar l'expresident en una entrevista a La Vanguardia publicada l'11 de setembre. En això, diuen a Junts, va per lliure.
Mas no és militant de Junts, tot i que va anunciar en un sopar amb militants al Maresme fa dos anys que se'n faria al costat de Jordi Pujol. Tampoc ha volgut jugar un paper electoral, i això que Jordi Turull, secretari general, li va oferir ser candidat a l'alcaldia de Barcelona. Va descartar l'oferiment, com també ho va fer Quim Forn, exconseller d'Interior, o l'empresari Tatxo Benet, ara al capdavant del FemCat. Tampoc té interès en agafar les regnes orgàniques de Junts, malgrat que hi ha un corrent -tant a fora com a dins de la formació- que desitjarien un gir cap al passat. Lluny de voler crear noves sigles o plataformes, aposten per canviar el partit des de dins, a través dels militants.
De moment, això sí, l'expresident es limita a col·laborar en el retorn de Puigdemont, i a traslladar demandes que arriben des de quadres del partit per tal d'influir en el rumb que s'adoptarà quan el líder a l'exili -si el Tribunal Suprem no opta per un xoc institucional amb el Tribunal Constitucional (TC)- pugui normalitzar la seva situació. Deu anys després de triar-lo com a successor, Mas manté la connexió amb Waterloo malgrat que hi ha hagut alts i baixos en la relació: no li va agradar que l'espai postconvergent es trenqués -va intentar evitar la trencadissa entre el PDECat i Junts-, però el respecte institucional sempre s'ha mantingut. Si Puigdemont pot tornar, l'expresident serà al seu costat.
