La família de Gustau Muñoz, un dels activistes independentistes més recordats durant la Diada, ha demanat a la justícia que es reobri la causa de la seva mort, que consideren un delicte de lesa humanitat que no ha prescrit. Amb cinc testimonis i documents nous, han entregat la petició als jutjats de Barcelona.
L'escrit, que signa l'advocat Benet Salellas, demana la reobertura del procés judicial, que es va arxivar provisionalment l’octubre del 1983. La petició s'ha presentat avui en un acte a l'Ateneu Barcelonès i aporta noves proves que apuntarien a dos inspectors de la Policia Nacional com a autors del crim.
Salellas defensa que l'homicidi de Muñoz constitueix un delicte de lesa humanitat i que, per tant, no ha prescrit, ja que formava part d'un atac "generalitzat" i "sistemàtic" contra la militància del Partit Comunista d'Espanya durant el franquisme i la Transició. L’advocat també assenyala que els fets van ocórrer durant la fase final de la Transició, després de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia de 1977, i que ja era vigent el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides.
Un defensor de les llibertats i de l'autodeterminació
Després d'anys de lluita, l'Estat va reconèixer finalment el passat 10 de setembre Gustau Muñoz com a víctima de la Transició per la seva defensa dels drets i les llibertats. La llei de memòria democràtica estableix que, per ser reconegut com a víctima, s'ha de comprovar que la mort té "una relació directa" amb actes, reunions o manifestacions vinculades a la "defensa o la reivindicació d'alguns dels drets i llibertats" de la Constitució. En el cas concret de Muñoz, es recull que, en el marc d'una manifestació per la Diada convocada per organitzacions comunistes i independentistes, el jove de 16 anys va ser mort pels trets d'un agent de la policia espanyola.
